El cometa C/2002 VQ94 (Lineal), amb els seus 90 quilòmetres de diàmetre, era fins ara el cometa més gran observat mai. Però el cometa 2014 UN271, també anomenat cometa Bernardinelli-Bernstein, el va destronar. Les observacions fetes amb el telescopi Hubble ara estableixen que el nucli sòlid d'aquesta estrella és unes 50 vegades més gran que la mitjana dels altres cometes.
Els cometes han fascinat o preocupat els membres de les civilitzacions durant segles i fins i tot mil·lennis des que en trobem esment a "Sobre el cel" (en grec antic: Περὶ οὐρανοῦ, i en llatí: De caelo), el famós tractat d'Aristòtil que consta de quatre llibres en què exposa les seves teories astronòmiques. Però això és, per descomptat, només en l'època de Tycho Brahe qui, amb les seves observacions del gran cometa de 1577, demostra que no pot ser un fenomen atmosfèric i, per tant, situat al món sublunar d'Aristòtil: Newton i l'astrònom Edmond Halley impulsaran realment l'estudi científic dels cometes.
Un avenç fonamental en la determinació de la naturalesa dels cometes hauria d'esperar fins al 1949 amb el famós model de "bola de neu bruta" proposat fa temps per l'astrònom Fred Lawrence Whipple, i finalment l'espectacular missió de la sonda Giotto de l'ESA que es va apropar a Halley. El cometa de 1986.
Dels xinesos a Edmund Halley, la història de la comprensió dels cometes. Documental de la revista Cassiopée, programa 8 “Les Comètes”, text i veu (francès) en off: Jean-Pierre Luminet. Crèdit: France Supervision (1996)
Avui el cometa, que tenim damunt la taula s'anomena C/2014 UN271, més
comunament anomenat Bernardinelli-Bernstein. Les observacions fetes amb
el telescopi Hubble confirmen que la mida del seu nucli sòlid, la bola
de neu bruta de Whipple per tant, té una mida rècord i una massa que és
igual a uns 500.000 mil milions de tones.
Res a témer per la Terra perquè Bernardinelli-Bernstein s'aproparà menys al Sol que Saturn i no arribarà al periheli més proper a la nostra estrella fins el 2031.
Bernardinelli-Bernstein, una mostra del núvol d'Oort.
En un comunicat de la NASA, David Jewitt, professor de ciències planetàries i astronomia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i coautor de l'article publicat a The Astrophysical Journal Letters (indicant que, segons les dades del Hubble, la mida de Bernardinelli-Bernstein s'estima en 119 ± 15 km) explica que "aquest cometa és literalment la punta de l'iceberg per a una població de diversos milers de cometes que són massa febles per ser vists a les parts més allunyades del sistema solar. Sempre hem sospitat que aquest cometa deu ser gran perquè és molt brillant a una distància tan gran. Ara confirmem que aquest és el cas".
Una presentació de Bernardinelli-Bernstein a partir de les imatges del Hubble. Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. Crèdit: NASA Goddard.
Per arribar a aquesta conclusió, els astrònoms van fer cinc fotos del cometa amb el Hubble durant el temps d'observació assignat el 8 de gener de 2022. Van haver de sotmetre's a un processament d'imatges expert per extreure característiques del nucli del cometa la radiació del qual per reflex s'ofega en aquell del cabell gasós i polsós (el coma) que l'envolta.
Bernardinelli-Bernstein es troba en una òrbita el·líptica amb un període d'uns 3 milions, amb un semieix major tal que es pot allunyar del Sol aproximadament mig any llum. Per tant, prové clarament del mític núvol d'Oort i actualment es troba a només uns quants milers de milions de quilòmetres de la nostra estrella, on les temperatures ronden els -211 °C. Això és suficient perquè el gel de monòxid de carboni es sublimi a la superfície per produir un coma. Bernardinelli-Bernstein i els seus companys són una oportunitat per estudiar el núvol d'Oort i entendre millor l'origen i l'evolució del Sistema Solar.
Clic per engrandir. Aquest diagrama compara la mida del nucli sòlid i gelat del cometa C/2014 UN271 (Bernardinelli-Bernstein) amb altres cometes. La majoria dels nuclis cometaris observats són més petits que el cometa Halley. Crèdit: NASA, ESA, Zena Levy (STScI).
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari