Zeta del Serpentari: Una estrella amb un passat complicat

Zeta del Serpentari (Ophiuchi) és una estrella amb un passat complicat, que probablement va ser expulsada del seu lloc de naixement per una poderosa explosió estel·lar. Una nova anàlisi feta per l'Observatori de raigs X Chandra de la NASA ajuda a conèixer millor la història d'aquesta estrella fugitiva.

Clic per engrandir. Crèdit imatge raigs X: NASA/CXC/Dublin Inst. Advanced Studies/S. Green et al.; Imatge Infraroig: NASA/JPL/Spitzer

 

Situada a uns 440 anys llum de la Terra, Zeta del Serpentari és una estrella calenta 20 vegades més massiva que el Sol. Observacions anteriors han proporcionat proves que Zeta Ophiuchi va estar una vegada en òrbita propera amb una altra estrella, abans de ser expulsada a uns 160.000 quilòmetres per hora quan aquesta companya va ser destruïda en una explosió de supernova fa més d'un milió d'anys. Les dades infraroges publicades anteriorment pel telescopi espacial Spitzer de la NASA, ja retirat, que es veuen en aquesta nova imatge composta, revelen una espectacular ona de xoc (vermell i verd) que es va formar per la matèria que es va desprendre de la superfície de l'estrella i es va estavellar contra el gas al seu camí. Les dades de Chandra mostren una bombolla d'emissió de raigs X (blau) situada al voltant de l'estrella, produïda pel gas que s'ha escalfat pels efectes de l'onada de xoc a desenes de milions de graus.

Un equip d'astrònoms dirigit per Samuel Green, de l'Institut d'Estudis Avançats de Dublín (Irlanda), ha construït els primers models informàtics detallats de l'ona de xoc. Han començat a provar si els models poden explicar les dades obtingudes en diferents longituds d'ona, incloent-hi observacions de raigs X, òptiques, infraroges i de ràdio. Els tres models informàtics diferents prediuen una emissió de raigs X més feble que l'observada. La bombolla d'emissió de raigs X és més brillant a prop de l'estrella, mentre que dos dels tres models informàtics prediuen que l'emissió de raigs X hauria de ser més brillant a prop de l'onada de xoc.

En el futur, aquests investigadors planegen provar models més complicats amb física addicional -incloent-hi els efectes de la turbulència i l'acceleració de les partícules- per veure si la concordança amb les dades de raigs X millora.Un article que descriu aquests resultats ha estat acceptat a la revista Astronomy and Astrophysics i un esborrany està disponible aquí. Les dades de Chandra utilitzades aquí van ser analitzades originalment per Jesús Toalá, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, a Espanya, que també va redactar la proposta que va conduir a les observacions.

El Centre de Vol Espacial Marshall de la NASA gestiona el programa Chandra. El Centre de Raigs X Chandra de l'Observatori Astrofísic Smithsonià controla les operacions científiques des de Cambridge, Massachusetts i les operacions de vol des de Burlington, Massachusetts.

 

Llegiu més sobre l'Observatori de raigs X Chandra de la NASA fent un clic aquí. Per veure més imatges de Chandra, multimèdia i materials relacionats, feu un altre clic aquí.

Ho he vist aquí.