Webb explora a un parell de Galàxies fusionant-se

Clic per engrandir. Imatge d'IC 1623. Crèdit: NASA/ESA/CSA

Aquesta imatge del telescopi espacial James Webb de la NASA/ESA/CSA mostra IC 1623, un parell de galàxies entrellaçades que interactuen i que es troben a uns 270 milions d'anys llum de la Terra a la constel·lació de la Balena. Les dues galàxies d'IC 1623 s'estan precipitant l'una contra l'altra en un procés conegut com a fusió de galàxies. La seva col·lisió ha desencadenat una frenètica onada de formació estel·lar coneguda com a brot estel·lar, creant noves estrelles a un ritme més de vint vegades superior al de la Via Làctia.

Aquest sistema de galàxies en interacció és especialment brillant en longituds d'ona infraroges, cosa que el converteix en un camp de proves perfecte per a la capacitat de Webb d'estudiar galàxies lluminoses. Un equip d'astrònoms va captar IC 1623 a les porcions infraroges de l'espectre electromagnètic utilitzant un trio d'instruments científics d'avantguarda del Webb: MIRI, NIRSpec i NIRCam. En fer-ho, van proporcionar una gran quantitat de dades que permetran a la comunitat astronòmica en general, explorar plenament com les capacitats sense precedents de Webb ajudaran a desentranyar les complexes interaccions als ecosistemes galàctics. Aquestes observacions també estan acompanyades de dades d'altres observatoris, inclòs el telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA, i ajudaran a preparar el terreny per a futures observacions de sistemes galàctics amb Webb.

La fusió d'aquestes dues galàxies fa molt de temps que interessa als astrònoms, i ja ha estat observada pel Hubble i per altres telescopis espacials. L'esclat estel·lar que es produeix provoca una intensa emissió infraroja, i les galàxies fusionades podrien estar en procés de formació d'un forat negre supermassiu. Una banda gruixuda de pols ha bloquejat aquestes valuoses dades de la vista de telescopis com el Hubble. Tot i això, la sensibilitat infraroja de Webb i la seva impressionant resolució en aquestes longituds d'ona li permet veure més enllà de la pols i ha donat com a resultat l'espectacular imatge de dalt, una combinació d'imatges MIRI i NIRCam.

Clic per engrandir. Una imatge del telescopi Webb del parell galàctic IC 1623. Les dues galàxies semblen arremolinar-se en una bola blava i rosa al centre del quadre. Llargs braços espirals blaus s'estenen verticalment, tènues a les vores. Sobre els braços blaus s'estenen horitzontalment circells de gas calent, principalment de color rosa coral·lí brillant amb moltes petites taques daurades de formació estel·lar. El centre mateix d'aquesta bola de galàxies en fusió és extremadament brillant, irradiant vuit grans puntes de difracció daurades. El fons és negre, amb moltes galàxies diminutes en taronja i blau.

Clic per engrandir. Una imatge del Hubble etiquetada del mateix parell de galàxies. El nucli d'una galàxia està per sobre i lleugerament a l'esquerra de l'altra. Uns braços espirals molt fins s'estan fusionant entre i al voltant dels nuclis de color blau pàl·lid. A la part superior del centre d'aquesta fusió, hi ha moltes petites regions de formació d'estrelles que brillen de color porpra rosat, així com una banda de pols de color òxid. El fons és negre amb galàxies febles.

El nucli lluminós de la fusió de galàxies és molt brillant i molt compacte, tant que els pics de difracció de Webb apareixen sobre la galàxia en aquesta imatge. Els pics de difracció de 8 puntes, similars als flocs de neu, es creen per la interacció de la llum de les estrelles amb l'estructura física del telescopi. La qualitat dels pics de les observacions de Webb és particularment notable a les imatges que contenen estrelles brillants, com la primera imatge de camp profund de Webb.

MIRI va ser aportat per l'ESA i la NASA, i l'instrument va ser dissenyat i construït per un consorci d'institut europeu finançat a nivell nacional (The MIRI European Consortium) en col·laboració amb el JPL i la Universitat d'Arizona.

NIRSpec va ser construït per a l'Agència Espacial Europea (ESA) per un consorci d'empreses europees liderades per Airbus Defence and Space (ADS), mentre que el Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA va proporcionar els subsistemes de detectors i microdisparadors.

Els resultats basats en aquesta observació d'IC 623 s'han publicat a l'Astrophysical Journal.

Crèdit imatges: ESA/Webb, NASA & CSA, L. Armus & A. Evans. Agraïments: R. Colombari.

 

Ho he vist aquí i aquí.