Com és la Via Làctia quan es veu en ones gravitacionals?

Clic a la imatge per engrandir. La visió de Fermi del cel de raigs gamma ja conté indirectament vistes de fonts d'ones gravitatòries amb sistemes binaris que contenen un cos compacte. Aquesta imatge del cel sencer inclou tres anys d'observacions del Telescopi de Gran Àrea Fermi (LAT). Mostra com apareix el cel a energies superiors als 1.000 milions d'electronvolts (1 GeV). Els colors més clars indiquen fonts de raigs gamma més brillants. Una resplendor difusa omple el cel i és més brillant al llarg del pla de la nostra galàxia (centre). Fonts discretes de raigs gamma inclouen púlsars i restes de supernoves a la nostra galàxia, així com altres llunyanes alimentades per forats negres supermassius. Crèdit: Col·laboració NASA/DOE/Fermi LAT.

Vídeo: La Via Làctia vista en ones gravitatòries. Observa com les ones gravitacionals d'una població simulada de sistemes binaris compactes es combinen per formar un mapa sintètic de tot el cel. Aquests sistemes contenen nanes blanques, estrelles de neutrons o forats negres en òrbites properes. Mapes com aquest amb dades reals seran possibles un cop els observatoris d'ones gravitacionals basats en l'espai estiguin actius durant la propera dècada. Els punts més brillants indiquen fonts amb senyals més forts i els colors més clars indiquen aquelles amb freqüències més altes. Les taques de colors més grans mostren fonts les posicions de les quals són menys conegudes. El quadre mostra la freqüència i la força de la senyal gravitatòria.

Els detectors d'ones gravitacionals a la Terra com LIGO i VIRGO, o com el que hauria de volar a l'espai per la dècada de 2030, el LISA, sigles de Laser Interferometer Space Antenna (Antena espacial d'interferòmetre làser), una missió que estarà dirigida per la ESA en col·laboració amb la NASA, són interferòmetres. No funcionen directament com telescopis o lents clàssiques amb miralls i reflectors.

Tanmateix, teòricament és possible processar els senyals enregistrats per aquests instruments per obtenir imatges, certament en brut, una mica com les que obtenim a l'espai amb telescopis observant en el camp dels raigs gamma segons una altra tècnica encara, i que ha de mostrar imatges en forma de punts de llum, encara que no es tracta d'ones electromagnètiques si no d'ones lluminoses.

Desenes de milions d'UCB vistos per LISA

Tal com es mostra en una publicació a The Astronomical Journal, un equip d'investigadors va aconseguir simular una imatge sintètica que es podria esperar processant les observacions de LISA i que mostraria en una visió panoràmica les fonts de les ones gravitacionals de la Via Làctia en la forma de sistemes binaris compostos NOMÉS per estrelles compactes, és a dir l'elecció de combinacions de forats negres estel·lars, d'estrelles de neutrons o fins i tot nanes blanques. Els anomenem en anglès ultracompact binaries (UCB) i els seus períodes orbitals són inferiors a una hora.

Aquestes fonts no estarien a punt de xocar en un futur proper i, per tant, encara estarien una mica allunyades les unes de les altres, però no tant, la qual cosa significa en aquest cas que detectaríem ones gravitatòries en el rang de mil·lihertz (10⁻³ hertz). S'espera que hi hagi desenes de milions d'UCB dins la galàxia.

Ho he vist aquí.