Júpiter: noves imatges espectaculars de les seves bandes de núvols

Clic per engrandir. Aquesta imatge ultraviolada de Júpiter ha estat creada a partit de
dades recollides el 11 de gener de 2017 amb l'ajuda de la Càmera de Gran Angular
3 del telescopi espacial Hubble. La gran taca vermella i la taca vermella Jr. (coneguda
amb el nom de Oval BA), absorbeixen la radiació ultravioleta del Sol i apareixen
enfosquides en aquesta imatge. Crèdit: NASA / ESA / NoirLab / NSF / Aura / M.H. Wong
et I. de Pater (UC Berkeley) et al. M. Zamani.

El Hubble i el telescopi Gemini de l’hemisferi nord continuen proporcionant-nos imatges a diferents longituds d’ona de la fascinant i altament dinàmica atmosfera de Júpiter.

El món dels exoplanetes encara està lluny de ser tan familiar per a nosaltres com el dels planetes del sistema solar. Tot i això, seria erroni dir que coneixem tots els seus secrets, que estem embadalits per les imatges que ens fan girar la vista, per exemple, cap als gegants gasosos. Des de fa algun temps, el telescopi espacial Hubble i el Telescopi Gemini Nord a Mauna Kea, Hawaii, ens han estat proporcionant espectaculars imatges de Júpiter preses en diverses bandes espectrals.

Clic per engrandir. Tres imatges de Júpiter en fals colors ens mostren al gegant
gasós en tres espectres de llum diferents: infraroig, visible i ultraviolat. La imatge de
la esquerra està feta en l'infraroig per l'instrument Nirl (sigles en anglès de Visor en
l'infraroig Proper) a l'observatori Gemini North a Hawaii, la versió a l'hemisferi
nord de l'International Gemini Observatory. La imatge central està feta en llum
visible pel telescopi espacial Hubble. La imatge de la dreta està feta en l'espectre
ultraviolat també pel Hubble. Totes les observacions han estat fetes l'onze de
gener del 2017. Crèdit: International Gemini Observatory / NOIRLab / NSF /
Aura / NASA / ESA, M.H. Wong i I. de Pater (UC Berkeley) et al.

Una visió multiespectral

Els astrònoms que realitzen campanyes per observar el gegant gasós amb aquests instruments acaben de publicar els últims resultats del seu treball en línia, encara que alguns apareguin en articles ja publicats des de l’any passat. 

Com en el cas de la biosfera, la hidrosfera i l’atmosfera terrestre, sense oblidar la superfície mineral de la Terra, les observacions en el visible, l’infraroig i l’ultraviolat revelen diferents característiques dels fenòmens, proporcionant informació que es complementa entre si per desxifrar els misteris de l’Univers. Aquestes observacions proporcionen informació sobre l'atmosfera de Júpiter, amb cada longitud d'ona  sondejant les diferents capes de núvols i revelant diverses partícules de boira, que contenen molècules que es comporten com colorants a causa de les lleis de la mecànica quàntica tal com explica, per exemple, el premi Nobel de física Richard Feynman al seu famós curs. Per tant, la gran taca vermella té aquest aspecte degut a les molècules d’aquestes partícules que absorbeixen la radiació solar a les longituds d’ona ultraviolades i blaves, donant-li, doncs, un color vermell visible i un aspecte fosc a les longituds d’ona ultraviolades.

Impressionants noves imatges de Júpiter que ens mostren el planeta en longituds
d'ona de llum infraroja, visible i ultraviolada. Aquestes vistes revelen detalls
de les seves característiques atmosfèriques, com ara la gran taca vermella,
les super-tempestes i els ciclons descomunals que cobreixen la superfície
del planeta. ©  International Gemini Observatory / NOIRLab / NSF / Aura /
Nasa / ESA, M. Kornmesser, MH Wong  i I. de Pater (UC Berkeley) et  al.

Ho he vist aquí.