Crèdit: NASA/JPL-Caltech
S'ha descobert un nou planeta, TOI-2109b, orbitant una estrella a uns 855 anys llum de nosaltres. L'òrbita d'aquest planeta és tan curta que volta a la seva estrella en només 16 hores. Els científics esperen que caigui a la seva estrella d'aquí a uns quants milions d'anys.
El 13 de maig de 2020, el telescopi espacial TESS (Satèl·lit per a l'estudi del trànsit dels exoplanetes) va començar a observar cap a TOI-2109, una estrella tan massiva com una vegada i mitja el nostre Sol i situada a 264 parsecs (uns 855 anys llum) del nostre Sistema Solar. Durant gairebé un mes, el telescopi espacial va recollir mesures de la lluminositat de l'estrella que després van ser analitzades pels equips científics de TESS.
El mètode de trànsit per detectar exoplanetes
Mitjançant el mètode del trànsit, és possible determinar la presència d'un objecte que orbita al voltant d'una estrella estudiant les variacions de la seva lluminositat: quan un objecte passa entre l'observador i l'estrella, la lluminositat mesurada des de l'estrella cau lleugerament. És aquest fenomen el que van observar els científics de TESS, motivant-los a informar-ne la comunitat astronòmica per permetre finalment, gràcies a les observacions posteriors realitzades per telescopis a terra, confirmar la presència d'un planeta en òrbita al seu voltant TOI-2109.
Mitjançant la mesura de la freqüència amb què varia la lluminositat mesurada pel telescopi, els científics van poder deduir el període de revolució (temps que triga un planeta a fer una revolució completa al voltant del centre de la seva òrbita), i es van sorprendre del seu descobriment: en només 16 hores, completaria un cercle complet al voltant de la seva estrella.
Clic per engrandir. Mitjançant la mesura de la caiguda de la lluminositat d'una estrella, els científics
poden determinar si un objecte ha passat per davant seu. Crèdit: NASA AMES. Traducció: Sci-Bit
Un "Júpiter ultra calent" condemnat a caure a la seva estrella
Amb l'ajuda de mesures en diferents longituds d'ona òptiques i infraroges, l'equip d'investigació va poder deduir la massa i la mida del TOI-2109b, cinc vegades més massiu i un 35% més gran que Júpiter. També orbitaria a una distància extremadament curta de la seva estrella, al voltant de 2,5 milions de quilòmetres (en comparació Mercuri, el planeta del Sistema Solar més proper al Sol, es troba a gairebé 60 milions de quilòmetres d'ell): és l'òrbita més curta de tots els gegants gasosos observats fins ara.
A causa de la seva òrbita extremadament ajustada, i com en la majoria dels casos coneguts de "Júpiter calent", el planeta està en rotació sincrònica amb la seva estrella: sempre li presenta la mateixa cara, creant així un costat diari perpetu i un perpetu costat nocturn. Segons els científics, a una distància tan curta de la seva estrella, la temperatura superficial del costat diürn d'aquest exoplaneta s'estima en 3.500°C, gairebé tan calenta com una petita estrella, fent d'aquest planeta el segon més calent mai detectat. Aleshores es classifica com un "Júpiter ultra calent", en comparació amb el "Júpiter calent", generalment més allunyat de la seva estrella i per tant més fred.
L'òrbita extremadament curta del TOI-2109b fa creure als científics que estaria condemnat a caure a la seva estrella en uns quants milions d'anys. Segons Ian Wong, autor principal de l'estudi, "en un any o dos si tenim sort, podríem detectar com el planeta s'acosta a la seva estrella".
Els investigadors esperen poder observar el TOI-2109b en un futur proper amb eines més potents, en particular gràcies als telescopis espacials Hubble i James Webb, per tal de posar llum sobre les condicions que pateixen els "Júpiters calents" quan cauen a la seva estrella. Més observacions podrien, a més, permetre entendre com un planeta tan massiu com el TOI-2109b pot arribar a una òrbita tan curta, un fenomen que no s'observa al nostre sistema solar.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari