Investigadors de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU) han trobat una explicació alternativa per a un misteriós senyal de raigs gamma procedent del centre de la galàxia, que durant molt de temps s'ha considerat una signatura de la matèria fosca.
Els raigs gamma són la forma de radiació electromagnètica de menor longitud d'ona i més energia.
El coautor de l'estudi, el professor associat Roland Crocker, va dir que aquest senyal de raigs gamma en particular -conegut com a Excés del Centre Galàctic- pot provenir d'un tipus específic d'estrella de neutrons de rotació ràpida, les restes estel·lars superdenses d'algunes estrelles molt més massives que el nostre sol.
L'Excés del Centre Galàctic és una concentració inesperada de raigs gamma que emergeix del centre de la nostra galàxia i que ha desconcertat els astrònoms durant molt de temps.
"La nostra feina no dóna cap dubte sobre l'existència del senyal, sinó que ofereix una altra font potencial", va dir el professor associat Crocker. "Es basa en els púlsars de mil·lisegons -estrelles de neutrons que giren molt ràpid- unes 100 vegades per segon".
"Els científics han detectat anteriorment emissions de raigs gamma de púlsars de mil·lisegons individuals al veïnatge del sistema solar, per la qual cosa sabem que aquests objectes emeten raigs gamma. El nostre model demostra que l'emissió integrada de tota una població d'aquest tipus d'estrelles, al voltant de 100.000, produiria un senyal totalment compatible amb l'Excés del Centre Galàctic”.
El descobriment pot significar que els científics s'hagin de replantejar on busquen pistes sobre la matèria fosca.
"La naturalesa de la matèria fosca és totalment desconeguda, de manera que qualsevol pista potencial suscita molta expectació", va dir el professor associat Crocker. “Però els nostres resultats apunten a una altra font important de producció de raigs gamma. Per exemple, el senyal de raigs gamma d'Andròmeda, la següent gran galàxia més propera a la nostra, pot ser degut principalment a púlsars de mil·lisegons".
L'estudiant de màster de l'ANU Anuj Gautam va dirigir la investigació, en què també van participar científics de l'Acadèmia de les Forces de Defensa d'Austràlia, la Universitat de Canterbury i la Universitat de Tòquio.
La investigació s'ha publicat a la revista Nature Astronomy.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari