Constel·lació d'Orió: què és?

Clic per engrandir. La constel·lació d'Orió dibuixada al cel. Crèdit: vchalup, fotolia.

La constel·lació d'Orió és una de les constel·lacions més belles del cel. També es diu el Caçador d'Orió. Al cel, es reconeix fàcilment per les tres estrelles alineades que representen el seu cinturó. Aquests són Alnitak, Alnilam i Mintaka. 

A dalt, dues estrelles representen les seves espatlles. A l'esquerra (vista des de la Terra), la brillant Betelgeuse. És una supergegant vermella, una estrella al final de la vida 600 vegades més gran que el Sol i 14 vegades més massiva. Hauria de ser una de les properes estrelles que els terrícoles podran veure explotar (supernova) en uns quants segles o mil·lennis. L'altra espatlla està marcada amb l'estrella Bellatrix. 

Sota les tres estrelles del cinturó, tenim els genolls i les cames figurades, a l'esquerra, per Saïph, i a la dreta, per Rigel. Aquest últim, de resplendor blavós, és un estel jove i vigorós, doble, i molt calent. Ella és la més brillant d'aquesta constel·lació que governa el cel d'hivern.

Les estrelles més febles formen el que sembla un arc a la dreta d'Orió al cel. Sosté en aquesta mà (l'esquerra per a Orió), una pell de lleó. D'altra banda, branda una maça de bronze. Les estrelles que el dibuixen estan per sobre de Betelgeuse, cap a Gemini.

Clic per engrandir. Representació d'Orió. Crèdit: Star-Chart

Sota el cinturó d'Orió tenim la seva daga. Està marcat amb petites estrelles alineades. En el passat, molt abans que la contaminació lumínica fes "desaparèixer" les estrelles, era possible notar a ull nu la taca pàl·lida dins d'aquesta daga. Aquesta és la famosa nebulosa d'Orió, també coneguda com Messier 42 (M42). Aquest núvol de gas i pols que sembla petit quan es veu des de la Terra és realment gegant: s'estén a uns 24 anys llum a 1.400 anys llum de nosaltres. milers d' estrelles hi estan naixent, alguns ja han començat a brillar mentre d'altres encara són embrionaris, enterrats als seus capolls de gas. La nebulosa d'Orió és en realitat la part més visible d'una estructura enorme: el núvol molecular d'Orió (OMC). És un dels més propers al nostre Sistema Solar. 

Clic per engrandir. La nebulosa d'Orió va se sondada en profunditat amb la càmera HAWK-1 del
VLT a Xile. Crèdit: ESO, H. Drass  et al

La constel·lació d'Orió en la mitologia

Aquesta constel·lació que anomenem Orió és d'origen grec. A la mitologia es representa com un caçador orgullós que no té por de res. Els babilonis van veure amb les mateixes estrelles un pastor, els hindús i també els asteques, un guerrer, els egipcis, el déu Osiris, etc... 

Al cel, dos cans l'acompanyen: la Ca Menor i la Ca Major. Porta a la boca el brillant Sírius, l'estrella més brillant del cel. No gaire lluny d'allà, una llebre juga al cel.

Orió és un gegant que es diu que va néixer de la llavor de Zeus, i Hermes va posar una pell de bou que després va ser enterrada a la Terra (Orió prové del grec ourein que significa orinar). Un regal dels déus a la seva amfitriona Hyriea, rei de Tebes a Beòcia, que lamentava no poder tenir fills.

Clic per engrandir. A la dreta, la constel·lació d'Orió, immediatament reconeixible per les tres estrelles
del seu cinturó, i les brillants Betelgeuse (espatlla) i Rigel (peu). A baix a l'esquerra, Sirius, l'estrella
més brillant de Canis Major. A dalt a l'esquerra, Procyon (Gos petit) Crèdit: carrottomato, fotolia  

Les històries sobre Orió són múltiples. El més famós diu que va ser cridat per Enopió («bevedor de vi»), fill de Dionís i Ariadna, per exterminar les temibles serps que sembraven el terror a les muntanyes de l'illa de Quios de la qual era el rei. Sense cap mena de dificultat, el gegant es va absoldre d'aquesta tasca. De tornada al palau, es va fer una festa en honor seu. Però borratxo, Orió volia abusar de Mérope, la filla del sobirà. Deshonrat i furiós, Enopion va treure amb la seva espasa els ulls del caçador que dormia a la plana.

Orió va recuperar la vista malgrat tot amb l'ajuda d'Hepahaïstos que li va confiar el seu servent Cédalion. Va tornar a l'illa de Quíos per venjar-se, però després de parlar amb un pastor, es va rendir. Caminant pel mar, amb el cap sobresortint de l'aigua, es va trobar amb Àrtemis a l'illa de Creta. Amb un augment d'orgull, un dia li va dir que "cap ésser pot escapar de les meves armes de caça" . Les seves paraules van ser massa... i van desfermar la ira de la deessa mare Gaia. Va treure de les entranyes de la Terra, un escorpí gegant. De la lluita, el gran caçador no en va sortir vencedor. Va morir picat per la picada de l'escorpí. A petició d'Artemisa, Zeus el va posar al cel així com l'escorpí... però no alhora: quan un s'aixeca, l'altre se'n va al llit. 

Ho he vist aquí.