Clic per engrandir. La Via Làctia es va formar a través de nombroses col·lisions amb altres galàxies més petites. Un equip internacional afegeix avui una sisena d'aquestes col·lisions a la llista ja coneguda. S'hauria produït fa entre 8 i 10 mil milions d'anys. Aquí, una imatge artística il·lustrativa. Crèdit: ordus, Adobe Stock
La història de la Via Làctia està feta de col·lisions. Els astrònoms ho saben. I avui, un equip internacional explica com va aprofitar dades d'extrema precisió i el poder dels algorismes per dibuixar amb alguns detalls addicionals, l'arbre genealògic de la nostra galàxia.
La Via Làctia es va formar fa uns 12.000 milions d'anys. Des de llavors, com les altres galàxies que poblen l'Univers, va créixer en massa i en grandària, gràcies a nombroses col·lisions. Amb el temps, ha atret galàxies més petites o cúmuls d'estrelles, que ha absorbit literalment. Integrant a les seves files, aquestes estrelles estrangeres. I per entendre com es formen les galàxies, als astrònoms els hi cal saber més sobre aquestes col·lisions.
Busquen incansablement les empremtes deixades a la Via Làctia per aquests esdeveniments de fusió. En les dades retornades per la missió GAIA, per exemple. Perquè pretén mesurar amb precisió la posició, la distància i moviment d'estrelles de la Via Làctia. Així és com un equip internacional va aconseguir dibuixar una mica més clarament l'arbre genealògic de la nostra galàxia.
Tot es juga a l'halo de la Via Làctia. Una regió que s'estén molt més enllà de la part principal de la nostra galàxia. Aquí és on trobem el que els astrònoms anomenen corrents estel·lars. Es formen a partir d'estrelles de galàxies petites que xoquen relativament lentament amb la Via Làctia. Quan la col·lisió és més brutal, les estrelles, però també els cúmuls globulars en particular, les galàxies petites es troben disperses de manera aleatòria al nostre halo.
Clic per engrandir. En aquest mapa, els 257 objectes estudiats pels investigadors: cúmuls globulars simbolitzats per estrelles, corrents estel·lars simbolitzats per punts i galàxies satèl·lit simbolitzats per quadrats. En blau, els objectes més propers al nostre Sol i en vermell, els més llunyans. Crèdit: Universitat d'Estrasburg.
Cinc col·lisions... més una
Els astrònoms han estudiat aquesta vegada uns 170 cúmuls globulars, 41 corrents estel·lars i 46 galàxies satèl·lits de la Via Làctia. I analitzant les seves trajectòries i totes les dades cinemàtiques de què disposen mitjançant algorismes ultra-poderosos, demostren que el 25% d'ells es divideixen en sis grans grups. Sis grans grups, cadascun corresponent a una col·lisió passada.
La majoria de les fusions galàctiques identificades ja eren conegudes pels investigadors. Però aquest treball permet especificar les galàxies pares de diferents cúmuls globulars, corrents estel·lars o galàxies satèl·lit. Així els corrents deficients en metalls C-19, Sylgr i fènix vindria de la fusió amb la galàxia LMS-1/Wukong. N'hi ha prou per considerar-la com una galàxia que s'hauria format molt poc després del Big Bang.
Aquesta col·lisió amb LMS-1/Wukong, que els astrònoms ja coneixien, igual que els de les galàxies Balena, Botifarra-Gaia o Enceladus o Arjuna/Sequoia/I'itoi, es va produir fa d'uns vuit a deu mil milions d'anys. La col·lisió amb Sagitari, també ja identificada en el passat, sembla més recent. Podria datar de "només" de 5 a 6 mil milions d'anys. Perquè segueix sent molt "actiu".
També va aparèixer una sisena col·lisió fins ara desconeguda als ulls dels investigadors. El van anomenar Pontus, que significa "mar", com un dels primers fills de Gaia, la deessa grega de la Terra. Aquest esdeveniment també s'ha d'haver produït fa entre 8 i 10 mil milions d'anys. I ja hi ha rumors que una setena fusió encara podria estar amagada a les dades.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari