Què provoca les estranyes columnes lluminoses al cel de Canadà?

A Canadà, Timmy Joe Elzinga no creia el que els seus ulls van veure a la nit, un impressionant espectacle de columnes de llum de colors que cobrien el cel. No era l'aurora i el fenomen no és un fet natural.

Crèdit de la imatge Timmy Joe Elzinga

El 6 de gener, una sorpresa esperava al youtuber canadenc Tim Joe Elzinga, que viu amb la seva família prop de North Bay, Ontario, al Canadà. Despertat a la nit pels crits del seu fill petit, va ser testimoni des de la finestra del seu bany d'un espectacle sorprenent, que no va deixar de amoïnar-lo; darrere del turó del davant de casa seva, una mena de columnes lluminoses de diversos colors es mantenien en posició vertical. Semblava que els "raigs de llum s'enfilaven cap al cel", va explicar a ScienceAlert. 

Era alienígenes intentant posar-se en contacte com en els Encontres a la tercera fase?, o eren només unes aurores de forma inusual? Acostumat a veure-les en aquesta regió, Timmy sabia que el que estava veient aquesta vegada, no ho eren. El fenomen era completament nou per a ell i en sentit contrari a les aurores "les columnes semblaven sorgir de la terra en diversos punts", va afegir.

El youtuber Timmy Joe Elzinga explica la reunió amb els pilars de llum estranyes que el van sorprendre a la nit del 6 de gener. © Tim Joe, Youtube

Un fenomen òptic d'origen natural, o gairebé

El que va veure, però, no és molt rar en aquestes regions fredes, (la temperatura era de -18 ° C aquella nit). Aquest fenomen es coneix com a pilars lluminosos, o columnes de llum (light pillars, en anglès). Quan les condicions són les adequades, un fenomen similar succeïx també amb la Lluna i el Sol, exclusivament a l'alba o al capvespre és quan els cristalls de gel hexagonals suspesos en l'atmosfera cauen lentament a terra i les seves superfícies estan més o menys alineades horitzontalment amb l'observador. La llum d'aquests dos cossos, en qualsevol cas, és reflexa i dóna la impressió que el que es veu es una enorme columna de llum aterrant a la Terra. I si la seva inclinació és horitzontal, encara poden semblar més grans.

 Halo solar. Crèdit imatge Anton Yankovyi/Wikimedia Commons

El que va observar Timmy Joe Elzinga és similar, la diferència és que la font de llum no és natural sinó artificial, i múltiple. Les llums de la ciutat i els vehicles que es mouen més enllà del turó són la causa d'aquest bosc de columnes brillants. Els vidres plans formen d'alguna manera grans miralls que reflecteixen la llum cap avall. Un espectacle semblant era impossible fa més d'un segle.

Ho he vist aquí

Un espectacle excepcional: una col·lisió de dues estrelles serà visible a simple vista l'any 2022.

Prepareu-vos per veure una nova estrella al cel el 2022. Bé, no tan nova... De fet, la brillantor de KIC 9.832.227 augmentarà considerablement quan la parella d'estrelles col·lisioni. Pel que ho podrem observar a ull nu, i molt fàcilment a l'hemisferi nord, segons un equip d'astrònoms que han fet el seguiment d'aquesta estrella binària a la constel·lació del Cigne.

Segons les previsions de Larry Molnar i el seu equip, els terrícoles podrem veure a simple vista a l'any 2022 un augment d'un punt vermell brillant al cel, a la constel·lació del Cigne. Una nova estrella? En realitat no, encara que el terme de nova hi és. Una supernova? Tampoc. El fenomen darrere de l'explosió que veurem serà diferent. Serà una "nova roja lluminosa".

Un estel binari serà el responsable de l'esdeveniment. KIC 9832227, que és el seu nom, és el que s'anomena una binària de contacte, això vol dir que les atmosferes del parell d'estrelles es toquen. Han començat fa molt temps un vals que els porta una als braços de l'altra. I ara, tot indica que estan perillosament a prop, com ho suggereix el seu període orbital, mesurat en els últims anys, cada cop més curt i més curt. La dansa s'accelera ...

D'acord amb els càlculs del professor Calvin College, la seva abraçada total i definitiva, una absoluta fusió, sembla imminent. Això serà en cinc anys. Vist des de la Terra, perquè en la realitat, ja que la parella es troba a 1.800 anys llum de nosaltres, l'esdeveniment va ocórrer ... fa al voltant de 1.795 anys! Es inevitablement un retard considerable.

 KIC 9832227 podria ser similar A V838 Monocerotis, una nova roja lluminosa, tal com es pot veure en aquesta fotografia del Hubble. © NASA, ESA, H. E. Bond (STScI)

Els astrònoms aficionats estan convidats a observar els canvis en la brillantor del parell d'estels

Aquest darrer petó multiplicarà per 10.000 la brillantor de KIC 9.832.227, de manera que travessarà el firmament amb la seva brillantor vermella. Aquesta serà llavors una de les estrelles més brillants  al cel de la Terra. Un espectacle semblant no és una cosa gaire corrent. A més, si les prediccions de l'equip, Larry Molnar, incloent alguns dels seus estudiants i un col·lega de la Universitat de Wyoming, són exactes, el seu treball permetrà una millor identificació del fenomen. També seria una primícia: "Hi ha una possibilitat d'entre un milió, de poder predir una explosió, va dir. I això no s'ha fet mai abans".

El professor també convida els astrònoms aficionats a observar-ho amb els seus instruments: "Es poden mesurar les variacions de brillantor en el temps d'aquesta estrella de magnitud 12 durant els seus eclipsis, i veure per si mateixos si continua amb el calendari previst o no."

La posició de KIC 9832227 a la constel·lació del Cigne, molt alt en el cel d'estiu a l'hemisferi nord. És fàcilment recognoscible, amb les seves tres estrelles alineades rematades per Deneb, molt brillant i que és part del Triangle d'Estiu. A l'hemisferi sud, el Cigne és visible a l'hivern (i cap per avall d'aquesta imatge), i bastant baix en el cel. © Calvin College 

Però no es tracta només d'una qüestió d'interès pels iniciats. "El projecte és important no només pels seus resultats científics, sinó també perquè és probable que desperti la imaginació de la gent del carrer", va dir Matt Walhout, Degà de Recerca de la Universitat de Calvin. "Si la predicció és correcta, llavors, per primera vegada en la història, els pares poden apuntar a una taca fosca al cel i dir als nens: "Mira, hi ha una estrella que es troba allà i ben aviat s'encendrà".

Una bona notícia: la constel·lació del Cigne (també coneguda com la Creu del Nord), travessada per la Via Làctia és visible la major part de l'any a l'hemisferi nord. A la nit d'hora, des de finals de primavera fins a finals de tardor. Així que tenim una bona oportunitat per que res no ens espatlli l'espectacle.

 Ho he vist aquí.

Ha descobert SETI 234 civilitzacions extraterrestres?

És creïble que 234 civilitzacions ET hagin decidit apuntar, gairebé totes al mateix temps, cap a la Terra utilitzant polsos de làser? Aquesta és la pregunta que sorgeix després de les sorprenents senyals que han trobat un parell de físics i astrònoms. Els membres del programa Seti s'estan preparant per al seu estudi.

En una esfera d'uns 1.000 anys llum de radi, amb el centre al nostre Sol, hi ha prop d'un milió d'estrelles que són similars a aquest. Ara sabem que els planetes potencialment habitables són comuns a la Via Làctia. Per tant, sembla difícil escapar-se a la conclusió que la vida ha de ser també molt estesa. Però pel que fa a l'aparició de la intel·ligència, i fins i tot més d'una civilització tecnològicament avançada, segueix sent difusa del tot i només entra dins del camp de l'especulació. En l'actual moment, en realitat res no ha canviat des que es va proposar l'equació de Drake per estimar el nombre de civilitzacions d'aquest tipus, amb les que podríem comunicar-nos per ràdio.

No obstant això, és possible que les civilitzacions ET no pretenguin informar o comunicar-se mitjançant ones de ràdio, però els polsos de làser en l'espectre visible poden ser-ho. La suposició és vella, ja que va ser formulada per Schwartz i Townes el 1961, un any després de la invenció del làser per Townes i dos anys després que Cocconi i Morrison haguessin proposat el concepte bàsic del programa Seti. Que ha gaudit d'un renovat interès en els darrers anys en el context, del que es diu lògicament, Seti òptic.

Carl Sagan va ser un gran astrobiòleg i excel·lent divulgador de la ciència. També va ser un científic planetari que va participar en la exploració de Venus, Mart, Júpiter i Saturn. © NASA

I, òbviament inspirats per aquestes idees, dos físics de la Universitat Laval al Quebec han pujat a la onada creada per la iniciativa d'avançar el projecte, que consta de dues parts. La primera i més important és la escolta avançada. Per intentar detectar les emissions de civilitzacions ET en les ones de ràdio, sinó també en la forma de polsos de làser. Ha estat posat en pràctica, sense èxit, amb l'enigmàtica estrella Tabby (KIC 8462852). 

234 civilitzacions ET desenvolupades, o un biaix instrumental?

Malgrat això no cal amoïnar-se, Ermanno Borra i Eric Trottier, com expliquen en un article presentat a arXiv, comprovant les dades recollides pel famós Sloan Digital Sky Survey (SDSS) al voltant de 2,5 milions d'estrelles, hi van buscar els espectres de les estrelles de tipus solar amb característiques que revelarien polsos de làser destinats a la comunicació interestel·lar. Amb els làsers, ja disponibles, com el de l'Helios al Livermore National Laboratory, s'ha demostrat que podíem ser nosaltres mateixos els que ens assenyaléssim fàcilment en una esfera amb un radi de 1.000 anys llum. Una civilització ET més avançada, per tant, no hauria de tenir cap problema, ni tecnològic ni des del punt de vista energètic per assolir encara distàncies més grans.

Borra i Trottier van trobar finalment senyals sorprenents en 234 estrelles. Pensen que han descartat diverses possibles desviacions que, naturalment, podrien explicar aquests senyals. Els seus col·legues de Escolta avançada ( en anglès Breakthrough Listen), per la seva banda, no n'estan del tot convençuts, com expliquen en un comunicat. Per a ells, el més probable son les errades en els instruments, però com que volen tenir la consciència tranquil·la, s'estan preparant per observar les estrelles amb un altre instrument, el telescopi cercador automatitzat Planet a l'Observatori Lick a Califòrnia. Si hi ha de fet un problema en els instruments de SDSS, les senyals atípiques haurien de desaparèixer en l'altre telescopi. I fins i tot si persisteixen, pot ser que això sigui un efecte de mala interpretació de la senyal rebuda.

Ho he vist aquí

Modest homenatge a Ciencia Kanija i d'altres

El passat mes d'Octubre, un antic company d'Astroseti, Manuel Herman -aka Kanijo- va decidir deixar de publicar al seu blog Ciencia Kanija, per poder dedicar-se a nous projectes. El tanca després d'uns quinze anys de fer divulgació de la ciència, omplint d'interessants continguts el seu lloc web, moltes vegades completament en solitari. La seva dedicació va convertir la seva "feina" en un lloc de referència, per a tots aquells inquiets que sempre en volen saber més.

I com que el "Kanijo" és un paio molt organitzat i no vol que es perdi la seva feina, ha traslladat tots els seus articles al seu antic bloc de Wordpress, així quan caduquin el domini i el hosting, podrem continuar llegint-lo fent un tomb per aquí.

Herman forma part de tota una sèrie de bloggers divulgadors sortits de la família d'Astroseti, amb ell també s'hi dediquen a la tasca, alguns com a entreteniment i d'altres com a manera de guanyar-se la vida; Jorge Antonio Vázquez i el seu segundo luz,  Miguel Artime i el seu curiós maikelnai's blog, ara amb la gent de Naukas, i com ells uns quants més, alguns ja desapareguts com el polifacètic amic Liberto Brun, que ens va deixar de forma sobtada, ja fa uns anys.

Tots ells amb un passat comú a Astroseti, a on gairebé i sense voler, ens vam convertir en els traductors oficials al castellà (espanyol en diuen ells), d'algunes de les webs de la NASA: Ciencia-Nasa, NAI, etc..., de la Planetary Society, encara que d'això ja en fa bastants anys, de mica en mica, molta gent com ells va emprendre el camí en solitari, d'altres però, encara hi continuem tenim vincles.

Aquesta entrada vol ser un petit homenatge a tots ells, que en un país a on molta gent es deixa fondre les neurones empassant-se programació televisiva brossa, han estat i son els pioners de la divulgació científica a la xarxa fent-la entenedora, en la gran majoria dels casos, pel gran públic interessat en  aquests temes.

Molta sort Kanijo!

 

Espectacular Time Lapse de tres huracans filmats des de la ISS (EEI)

Les càmeres a bord de l'Estació Espacial Internacional el 30 d'agost de 2016, van capturar les imatges de 3 huracans. El Lester i la Madeleine que es despleguen sobre el Pacífic en direcció a Hawaii. Mentre que Gaston, nascut a les Bermudes, s'acosta a les Açores.

Vistos des de dalt el 30 d'agost de 2016, més de 400 km d'altitud, amb les càmeres que incorpora l'Estació Espacial Internacional (ISS) en òrbita al voltant del nostre planeta, aquests tres huracans són visualment molt impressionants. Aquests núvols que roden en espiral, són alhora fascinants i aterridors. Donen la sensació que es podrien tocar i jugar amb ells. Encara que vist des de la superfície de la Terra, que sembla gairebé tranquil·la és, per descomptat, força diferent, ja que son huracans de força 3 i 4, el que vol dir que anaven acompanyats de vents sostinguts de 185 Km/h el Madeleine i de 195 Km/h el Lester, per exemple.

Dos d'ells, Lester i Madeleine, es desenvolupen sobre l'Oceà Pacífic, prop de Hawaii. Sobrepassada la categoria 3, amenaçaven d'arribar-hi a les pròximes hores. De fet, això no havia passat des del 1949. encara que, a causa de les fredes aigües que envolten l'arxipèlag volcànic, en general no hi ha huracans que s'hi formin. Malgrat això, aquest any és diferent a causa de la temperatura de l'aigua, superior a l'habitual.

El tercer, anomenat Gaston, situat a sobre de l'Oceà Atlàntic, avançava cap a les Açores. Estadísticament, el pic de la temporada d'huracans a l'Atlàntic és el 10 de setembre. Els astronautes també en van poder veure un tercer prenent forma davant de la costa d'Àfrica.

Podeu veure també aquesta imatge de la parella d'huracans sobre el Pacífic realitzat pel satèl·lit Suomi/PNP, fent un clic aquí.

El Hubble identifica un planeta blau com la Terra

Un grup d'astrofísics, gràcies al Hubble, han pogut determinar amb certesa i per primera vegada el color d'un exoplaneta en el espectre visible, el HD 189733b és un planeta blau. Però no us confongueu, aquest color no es deu a la presència de oceans, si no als grans de silicat en un ambient on la temperatura ha de ser superior als mil graus en el seu costat il·luminat.

Imatge artística que ens mostra com el veurien des de l'espai uns possibles futurs viatgers interestel·lars terrestres, l'exoplaneta HD 189733b apareix blau com una reminiscència del cel del nostre planeta. Aquesta imatge però, amaga un món infernal on el plom entra en fusió. Aquest exoplaneta és de fet un Júpiter calent, no un planeta-oceà. © M. Kornmesser, NASA, ESA

L'exoplaneta HD 189733b és un Júpiter calent que òrbita en només 2,2 dies al voltant d'un sol que es troba a 63 anys llum de nosaltres en la constel·lació de la Guineueta (Vulpecula). Aquest és un dels pocs exoplanetes a on s'ha pogut determinar el radi (1,26 vegades la de Júpiter) i la massa (1,15 vegades Júpiter). La seva proximitat al nostre planeta el converteix en un laboratori d'estudi privilegiat per als astrofísics, i potser un futur destí per fer-hi aterrar una nau interestel·lar.

La temperatura de la seva atmosfera pot ser superior als 1.000° C, però és encara prou baixa per què les gotes de silicats es condensin, pel que probablement han de ploure partícules de vidre. Segons els científics, aquestes peculiars perles de vidre difonen la llum de l'estrella HD 189733 i son probablement responsables del intens cel blau que ha de tenir l'HD 189733b, i que ens recorda el color de la Terra des de l'espai.

Recreació artística del Júpiter calent HD 189733b. Orbita tant a prop de la seva estrella que està en rotació síncrona, el que significa que sempre presenta la mateixa cara cap al seu Sol. L'atmosfera del planeta que mira al seu Sol ha de tenir una temperatura superior a 1000°C. Spitzer ja havia ajudat a mesurar la temperatura de l'atmosfera de l'exoplaneta el 2007, i es pensa que la seva cara fosca té una temperatura mitjana inferior en uns 260°C a la del seu costat il·luminat. Aquesta diferència ha de generar vents amb velocitats supersòniques que poden ser de l'ordre de 7000 km/h. L'artista també ha representat al Sol, Sirius i Alpha Centauri, aquestes darreres, visibles darrera del sistema d'HD 189733. © G. Bacon, AURA / STScI

El color determinat pel mètode de trànsit planetari

Aquest color en l'espectre visible ha estat atribuïda a l'atmosfera d'HD 189733b pels investigadors, després de bastant temps. Però en tenien dubtes. Per desvelar-les, van haver d'utilitzar el Telescopi Espacial Espectrògraf d'Imatges (SITS) del Hubble. El procediment tècnic és: HD 189733b realitza un trànsit per davant i per darrere de la seva estrella. L'equip mesura amb molta precisió quina part de l'espectre de la corba de llum de l'estrella disminueix quan l'exoplaneta passa darrere d'ella. Així, és possible deduir amb aquesta tècnica el color de la llum reflectida per la seva atmosfera en el visible. Correspon principalment a blau, per tant, aquest ha de ser el color de la llum emesa per l'exoplaneta en el rang visible.

Si s'utilitza una representació espacial dels components de color verd i blau de la llum visible reflectida per l'atmosfera dels planetes en el sistema solar, ens trobem que el color de HD 189733b és comparable al de la Terra (en el blau). L'exoplaneta HD 189733b es mereix el seu nom de Planeta blau. © A. Feild, STScI / AURA

Un planeta blau sense oceà: HD 189733b

Amb la seva grandària, massa i especialment la seva temperatura, HD 189733b, malauradament no és un planeta oceà. Si els futurs viatgers interestel·lars terrícoles visiten aquest món algun dia, potser mitjançant naus amb alguna variant d'un motor de fusió inercial, no podran nedar a les aigües d'aquest planeta. Si HD 189733b té potser una ex-lluna, probablement haurà de ser tan infernal com Io, i molt lluny de Pandora d'Alfa Centauri.

El fet és que la feina dels astrofísics, amb la primera determinació fiable del color d'un exoplaneta, és notable. A l'espera de ser dipositats a arXiv, l'article que detalla els seus treballs segueix sent de lliure accés per als curiosos que vulguin saber-ne més.

Ho he vist aquí. 

Aquest article el podreu trobar també en castellà al web d'Astroseti

El cementeri del desarmament

Si us ve de gust, podeu fer una excursió, a vista d'ocell amb el Google Earth, a una de les amoïnadores curiositats (per la quantitat de material bèl·lic que hi acull) que ens va deixar la guerra freda. Una conseqüència de les clàusules dels tractats de desarmament signats entre els Estats Units i l'antiga URSS.

Es tracta de la base aèria Davis-Monthan a Tucson, Arizona. Aquesta base construïda al final de la segona guerra mundial, i concebuda com una unitat de manteniment aeronàutic, es va convertir en un lloc ideal per a la observació per part dels satèl·lits soviètics del compliment dels tractats de desmantellament d'armament.

Aquest indret al desert de Mojave, ofereix bones qualitats per a la observació des de l'espai, i a més les seves característiques meteorològiques, amb un clima sec, afavoreix la preservació de les aeronaus, en el cas que hagin de tornar a ser posades en servei. Aquesta base, també coneguda com a AMARC (Aircraft Maintenance And Regeneration Center), inclou una zona de desballestament, magatzems i un museu. Malgrat i tot que la gran majoria d'aquestes aeronaus mai més tornaran a alçar el vol, reben periòdics treballs de manteniment; gir de les rodes per evitar-ne malformacions, o actuacions als plans de les ales. A més, la duresa del sòl, permet el seu estacionament sense deformacions, estalviant haver d'asfaltar aquesta enorme superfície.

La base amb una extensió de més de 2.600 hectàrees, situada al SE de la ciutat de Tucson, té una llargada d'aproximadament 2,84 kilòmetres per una amplada de 2,4 kilòmetres. Les coordenades GPS son aquestes: 32º09'21.15" N i 110º50'25".53 O

Una prova de la enorme quantitat de milions que es gasten tant russos com nord-americans en armament.