Un grup d'astrofísics, gràcies al Hubble, han pogut determinar amb certesa i per primera vegada el color d'un exoplaneta en el espectre visible, el HD 189733b és un planeta blau. Però no us confongueu, aquest color no es deu a la presència de oceans, si no als grans de silicat en un ambient on la temperatura ha de ser superior als mil graus en el seu costat il·luminat.
Imatge artística que ens mostra com el veurien des de l'espai uns possibles futurs viatgers interestel·lars terrestres, l'exoplaneta HD 189733b apareix blau com una reminiscència del cel del nostre planeta. Aquesta imatge però, amaga un món infernal on el plom entra en fusió. Aquest exoplaneta és de fet un Júpiter calent, no un planeta-oceà. © M. Kornmesser, NASA, ESA
L'exoplaneta HD 189733b és un Júpiter calent que òrbita en només 2,2 dies al voltant d'un sol que es troba a 63 anys llum de nosaltres en la constel·lació de la Guineueta (Vulpecula). Aquest és un dels pocs exoplanetes a on s'ha pogut determinar el radi (1,26 vegades la de Júpiter) i la massa (1,15 vegades Júpiter). La seva proximitat al nostre planeta el converteix en un laboratori d'estudi privilegiat per als astrofísics, i potser un futur destí per fer-hi aterrar una nau interestel·lar.
La temperatura de la seva atmosfera pot ser superior als 1.000° C, però és encara prou baixa per què les gotes de silicats es condensin, pel que probablement han de ploure partícules de vidre. Segons els científics, aquestes peculiars perles de vidre difonen la llum de l'estrella HD 189733 i son probablement responsables del intens cel blau que ha de tenir l'HD 189733b, i que ens recorda el color de la Terra des de l'espai.
La temperatura de la seva atmosfera pot ser superior als 1.000° C, però és encara prou baixa per què les gotes de silicats es condensin, pel que probablement han de ploure partícules de vidre. Segons els científics, aquestes peculiars perles de vidre difonen la llum de l'estrella HD 189733 i son probablement responsables del intens cel blau que ha de tenir l'HD 189733b, i que ens recorda el color de la Terra des de l'espai.
Recreació artística del Júpiter calent HD 189733b. Orbita tant a prop de la seva estrella que està en rotació síncrona, el que significa que sempre presenta la mateixa cara cap al seu Sol. L'atmosfera del planeta que mira al seu Sol ha de tenir una temperatura superior a 1000°C. Spitzer ja havia ajudat a mesurar la temperatura de l'atmosfera de l'exoplaneta el 2007, i es pensa que la seva cara fosca té una temperatura mitjana inferior en uns 260°C a la del seu costat il·luminat. Aquesta diferència ha de generar vents amb velocitats supersòniques que poden ser de l'ordre de 7000 km/h. L'artista també ha representat al Sol, Sirius i Alpha Centauri, aquestes darreres, visibles darrera del sistema d'HD 189733. © G. Bacon, AURA / STScI
El color determinat pel mètode de trànsit planetari
Aquest color en l'espectre visible ha estat atribuïda a l'atmosfera d'HD 189733b pels investigadors, després de bastant temps. Però en tenien dubtes. Per desvelar-les, van haver d'utilitzar el Telescopi Espacial Espectrògraf d'Imatges (SITS) del Hubble. El procediment tècnic és: HD 189733b realitza un trànsit per davant i per darrere de la seva estrella. L'equip mesura amb molta precisió quina part de l'espectre de la corba de llum de l'estrella disminueix quan l'exoplaneta passa darrere d'ella. Així, és possible deduir amb aquesta tècnica el color de la llum reflectida per la seva atmosfera en el visible. Correspon principalment a blau, per tant, aquest ha de ser el color de la llum emesa per l'exoplaneta en el rang visible.
Aquest color en l'espectre visible ha estat atribuïda a l'atmosfera d'HD 189733b pels investigadors, després de bastant temps. Però en tenien dubtes. Per desvelar-les, van haver d'utilitzar el Telescopi Espacial Espectrògraf d'Imatges (SITS) del Hubble. El procediment tècnic és: HD 189733b realitza un trànsit per davant i per darrere de la seva estrella. L'equip mesura amb molta precisió quina part de l'espectre de la corba de llum de l'estrella disminueix quan l'exoplaneta passa darrere d'ella. Així, és possible deduir amb aquesta tècnica el color de la llum reflectida per la seva atmosfera en el visible. Correspon principalment a blau, per tant, aquest ha de ser el color de la llum emesa per l'exoplaneta en el rang visible.
Si s'utilitza una representació espacial dels components de color verd i blau de la llum visible reflectida per l'atmosfera dels planetes en el sistema solar, ens trobem que el color de HD 189733b és comparable al de la Terra (en el blau). L'exoplaneta HD 189733b es mereix el seu nom de Planeta blau. © A. Feild, STScI / AURA
Un planeta blau sense oceà: HD 189733b
Amb la seva grandària, massa i especialment la seva temperatura, HD 189733b, malauradament no és un planeta oceà. Si els futurs viatgers interestel·lars terrícoles visiten aquest món algun dia, potser mitjançant naus amb alguna variant d'un motor de fusió inercial, no podran nedar a les aigües d'aquest planeta. Si HD 189733b té potser una ex-lluna, probablement haurà de ser tan infernal com Io, i molt lluny de Pandora d'Alfa Centauri.
El fet és que la feina dels astrofísics, amb la primera determinació fiable del color d'un exoplaneta, és notable. A l'espera de ser dipositats a arXiv, l'article que detalla els seus treballs segueix sent de lliure accés per als curiosos que vulguin saber-ne més.
Amb la seva grandària, massa i especialment la seva temperatura, HD 189733b, malauradament no és un planeta oceà. Si els futurs viatgers interestel·lars terrícoles visiten aquest món algun dia, potser mitjançant naus amb alguna variant d'un motor de fusió inercial, no podran nedar a les aigües d'aquest planeta. Si HD 189733b té potser una ex-lluna, probablement haurà de ser tan infernal com Io, i molt lluny de Pandora d'Alfa Centauri.
El fet és que la feina dels astrofísics, amb la primera determinació fiable del color d'un exoplaneta, és notable. A l'espera de ser dipositats a arXiv, l'article que detalla els seus treballs segueix sent de lliure accés per als curiosos que vulguin saber-ne més.
Ho he vist aquí.
Aquest article el podreu trobar també en castellà al web d'Astroseti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari