En aquest lliurament veurem algunes hipòtesis al respecte, partint del nostre actual coneixement de la Física.
La solució més plausible: Un matalàs d'aire?
La manera més fàcil de procedir seria utilitzant un matalàs d'aire. En aquest dispositiu, la força que manté el vehicle sobre el sòl és causada per un fort corrent d'aire forçat cap avall per turbines de gran potència. Aquest és el principi que permet als aerolliscadors, també coneguts com hovercrafts, creuar el Canal de la Mànega sense incidents. Per mantenir-se en l'aire constantment, deu per descomptat, continuar bufant aire. Al planeta desert de Tatooine, aquesta forta corrent d'aire hauria d'augmentar la quantitat de sorra i pols. L'absència d'aquest núvol de pols darrere del landspeeder ens obliga a revisar la nostra teoria.
La manera més fàcil de procedir seria utilitzant un matalàs d'aire. En aquest dispositiu, la força que manté el vehicle sobre el sòl és causada per un fort corrent d'aire forçat cap avall per turbines de gran potència. Aquest és el principi que permet als aerolliscadors, també coneguts com hovercrafts, creuar el Canal de la Mànega sense incidents. Per mantenir-se en l'aire constantment, deu per descomptat, continuar bufant aire. Al planeta desert de Tatooine, aquesta forta corrent d'aire hauria d'augmentar la quantitat de sorra i pols. L'absència d'aquest núvol de pols darrere del landspeeder ens obliga a revisar la nostra teoria.
Levitació magnètica?
També es podria suposar una levitació magnètica com la utilitzada pel Maglev, un tren d'alta velocitat japonès experimental. En aquest cas, l'inconvenient rau en el fet que en el desert de Tatooine, no veiem ni rastre dels carrils habilitats a l'efecte. Un camp magnètic oscil·lant ràpidament en l'espai també fa que sigui possible poder levitar objectes. D'aquesta manera, els científics han sostingut durant molt de temps una granota i una llagosta!. Malauradament, això només és possible mantenir-lo en la conjuntura del potent electroimant utilitzat per a aquest experiment.
També es podria suposar una levitació magnètica com la utilitzada pel Maglev, un tren d'alta velocitat japonès experimental. En aquest cas, l'inconvenient rau en el fet que en el desert de Tatooine, no veiem ni rastre dels carrils habilitats a l'efecte. Un camp magnètic oscil·lant ràpidament en l'espai també fa que sigui possible poder levitar objectes. D'aquesta manera, els científics han sostingut durant molt de temps una granota i una llagosta!. Malauradament, això només és possible mantenir-lo en la conjuntura del potent electroimant utilitzat per a aquest experiment.
Potser, un dispositiu antigravitacional?
La solució pot estar en un dispositiu que anul·la localment la gravetat. La idea bàsica és simple: com ja sabem que hi ha el blindatge del camp electromagnètic utilitzant una gàbia de Faraday, per què no seria possible seleccionar el camp gravitacional?. Imagineu que vosaltres teniu un dispositiu capaç de tal gesta: pujar-hi, connectar-lo i llest !, ja estàs surant en l'aire!. Aquesta solució és factible?. Bé, la resposta és sí!.
Per això, n'hi ha prou amb ser capaç de crear un fenomen d'inducció de la gravetat, similar al d'una placa de cuina per inducció. Accelerant la matèria en un tub amb forma de molla, una mena d'anell solenoide que crea un camp gravitatori, el qual orientat adequadament, s'oposa a la gravetat.
La solució pot estar en un dispositiu que anul·la localment la gravetat. La idea bàsica és simple: com ja sabem que hi ha el blindatge del camp electromagnètic utilitzant una gàbia de Faraday, per què no seria possible seleccionar el camp gravitacional?. Imagineu que vosaltres teniu un dispositiu capaç de tal gesta: pujar-hi, connectar-lo i llest !, ja estàs surant en l'aire!. Aquesta solució és factible?. Bé, la resposta és sí!.
Per això, n'hi ha prou amb ser capaç de crear un fenomen d'inducció de la gravetat, similar al d'una placa de cuina per inducció. Accelerant la matèria en un tub amb forma de molla, una mena d'anell solenoide que crea un camp gravitatori, el qual orientat adequadament, s'oposa a la gravetat.
Solenoide
Lamentablement tenim un únic inconvenient: el material utilitzat ha de tenir la densitat que es troba en un estel de neutrons i la seva acceleració ha de ser tan enorme que hauria d'arribar a la velocitat de la llum en unes poques mil·lèsimes de segon ... Ah!, i per rematar-ho el quilo d'estrella de neutrons cotitza a uns preus altament prohibitius en els mercats dels territoris de la Vora Exterior*.
* Els Territoris de la Vora Exterior, o simplement conegut com la Vora Exterior, era l'àrea perifèrica de la galàxia compresa entre la Vora Mitjana i l'Espai Salvatge. La Vora Exterior era l'última regió àmpliament poblada de la la Galàxia abans de l'Espai Salvatge i de les Regions Desconegudes. La regió estava esquitxada de foscos i accidentats mons i primitius planetes fronterers.
Autor de l'original: Claude Lehoucq, astrofísic
Crèdit imatges: Star Wars, Lucasfilms Ltd.
Capítol anterior:
Pròxim capítol:
Els secrets de Star Wars 6. propulsant a les naus espacials
Els secrets de Star Wars 6. propulsant a les naus espacials
Aquest dossier també el podeu trobar en castellà a la web d'Astroseti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari