Serà pels voltants del 12 d'agost que l'activitat de la famosa pluja de meteors dels Perseids serà més intensa. Certament, aquest any la Lluna quasi plena farà que sigui una mica més complicat observar els meteors més febles, però si la pluja no és garrepa en boles de foc molt brillants, és un espectacle que no us heu de perdre, amb la família o els amics, entre 40 i 50 meteors per hora han d'esser fàcilment visibles.
Com cada any, la major part de la més famosa pluja d' estels fugaços tindrà lloc durant les nits del 11 al 12 d'agost i del 12 a 13 d'agost. A quina hora exactament? Segueix sent molt difícil de predir. Estigueu a punt per veure-ho per qualsevol lloc del cel.
Del 17 de Juliol i fins al 24 d'Agost, la Terra creua l'òrbita d'un gran corrent de pols deixat pel cometa 109P/ Swift-Tuttle, durant la seva òrbita que dura 133 anys. També, els micrometeorits ja són visibles aquí i allà al cel nocturn durant diversos dies. Però serà al voltant del 12 d'agost, quan la densitat del núvol de grans cometaris serà més gran. Llavors serà possible observar entre 80 i 100 meteors per hora, que pintaran al cel línies brillants (amb una velocitat mitjana de 60 km/s).
La màxima activitat pot passar, com va ser el 2016, a on la taxa horària va superar fàcilment els 150 meteors per hora, per al delit dels observadors (incloent Amèrica del Nord). Al 1993, pocs mesos després de l'última visita del cometa més propera al Sol (periheli), la pluja es va convertir en un xàfec excepcional, amb més de 300 meteors per hora. El proper retorn del gèlid cos celeste per les nostres temperades contrades del sistema solar serà al 2126. Fins llavors, sense cap dubte, moltes més pluges ens sorprendran.
Del 17 de Juliol i fins al 24 d'Agost, la Terra creua l'òrbita d'un gran corrent de pols deixat pel cometa 109P/ Swift-Tuttle, durant la seva òrbita que dura 133 anys. També, els micrometeorits ja són visibles aquí i allà al cel nocturn durant diversos dies. Però serà al voltant del 12 d'agost, quan la densitat del núvol de grans cometaris serà més gran. Llavors serà possible observar entre 80 i 100 meteors per hora, que pintaran al cel línies brillants (amb una velocitat mitjana de 60 km/s).
La màxima activitat pot passar, com va ser el 2016, a on la taxa horària va superar fàcilment els 150 meteors per hora, per al delit dels observadors (incloent Amèrica del Nord). Al 1993, pocs mesos després de l'última visita del cometa més propera al Sol (periheli), la pluja es va convertir en un xàfec excepcional, amb més de 300 meteors per hora. El proper retorn del gèlid cos celeste per les nostres temperades contrades del sistema solar serà al 2126. Fins llavors, sense cap dubte, moltes més pluges ens sorprendran.
Imatge artística del sistema solar i de les restes del cometa que la Terra creua
al llarg de l'any. El cercle blau és l'òrbita de la Terra. L'el·lipse blanca
i la multitud de punts blancs que l'omplen és la pols
deixada pel cometa 109P/Swift-Tuttle. © meteorshowers.org Ian Webster
al llarg de l'any. El cercle blau és l'òrbita de la Terra. L'el·lipse blanca
i la multitud de punts blancs que l'omplen és la pols
deixada pel cometa 109P/Swift-Tuttle. © meteorshowers.org Ian Webster
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari