Catàleg Charles Messier. Objecte M24

Núvol estel·lar de Sagitari, anomenat també Delle Caustiche. "Descobert" el 1794 per Charles Messier.

Clic a la imatge per engrandir

En la posició Nº 24 del seu catàleg, Charles Messier llista un gran objecte de 1,5 graus d'extensió, el qual va incloure el 20 de Juny de 1764, i el descriu com una "gran nebulositat en la qual hi ha moltes estrelles de diferents magnituds".

L'objecte número 24 de Messier no és un "veritable" objecte del cel profund, sinó un immens núvol estel·lar en la Via Làctia, un pseudo cúmul d'estrelles dispers per centenars d'anys llum a través de la línia de visió, percebudes a través de obertures en la pols interestel·lar. Formen una porció d'un braç espiral de la nostra galàxia. Aquest núvol és la taca brillant en la Via Làctia lleugerament sobre el centre de la nostra imatge, entre molts altres objectes del cel profund (cúmuls i nebuloses) es poden trobar 10 objectes Messier addicionals en aquesta imatge.

La pols interestel·lar generalment opaca la llum de les estrelles després d'aquest. Però la pols és discontinua. Per alguna raó desconeguda es concentra habitualment en núvols amb un ample de 25 anys llum: molts d'aquests núvols poden ser distingits clarament, projectats contra el núvol estel·lar. Típicament hi ha dos d'aquests núvols en una línia de visió perllongada per 1.000 anys llum a la Via Làctia. Però encara sobre els 30.000 anys llum cap a les regions centrals de la Galàxia pot haver-hi, i normalment hi ha, finestres més clares del que és normal en el medi interestel·lar. M24 és en efecte una d'aquestes finestres.

Aquestes finestres clares a través de la Galàxia tenen gran importància per a l'estudi de l'estructura galàctica, ja que fan possible l'estudi de regions distants que d'altra manera romandrien ocultes (després del Catalogue of the Universe 1979 de Murdin / Allen / Malin).

A.M. Clerke, el 1905, va comentar que aquest "petit núvol fosc (per a l'ull nu) a prop de Mu Sagittarii" era anomenada "Delle Caustiche" per Fr. Secchi,", per la peculiar distribució de les seves estrelles en rajos, arcs, corbes càustiques, i espirals entrellaçats". Alternativament, M24 també és anomenat "Núvol Estel·lar de Sagitari", o "Petit Núvol Estel·lar de Sagitari" (en contrast amb el "Gran" o "Extens Núvol Estel·lar de Sagitari" que es troba més cap al sud i consisteix en aquesta porció de la protuberància central de la nostra Galàxia que no es troba enfosquida per la pols en primer pla).

Encara que això és el que Messier va descobrir, és interessant que, dins d'aquest núvol estel·lar que pot ser visible amb facilitat per l'ull nu, hi ha un tènue cúmul obert, NGC 6603, de magnitud 11. Molts catàlegs donen el nombre Messier a aquest objecte, tot i la magnitud (entre 4,5 i 4,6), el diàmetre (1,5 graus) i la descripció donats per Messier d'una "gran nebulositat en la qual hi ha moltes estrelles de diferents magnituds", que concorden molt bé amb el núvol i no amb el cúmul.

Clic a la imatge per engrandir

Les estrelles, cúmuls i altres objectes de M24 formen una porció d'un braç espiral (el braç de Sagitari o Sagitari-Carina) que ocupa un espai de profunditat significativa, a una distància de 10.000 a 16.000 anys llum. Aquest objecte és probablement similar al núvol estel·lar NGC 206 a la nostra veïna galàctica, la Galàxia d'Andròmeda (M31).

NED relaciona a IC 4715 amb M24, tenint en compte un possible error de posició de +10 minuts a l'ascensió recta. La descripció IC* "núvol d'estrelles extremadament gran amb nebulositat", podria almenys concordar amb l'aparença d'M24.

E.E. Barnard ha catalogat dues regions fosques prominents (nebuloses fosques) en la porció nord del núvol estel·lar M24 amb els números 92 i 93 al seu catàleg de nebuloses fosques (veure Barnard 1913, Barnard 1919). A l'àrea del cel coberta pel núvol estel·lar, hi ha dos cúmuls llunyans menys destacats: Collinder 469 prop de l'extrem inferior dret de la nebulosa fosca Barnard 92, que s'assembla a un cometa (anomenada algunes vegades "Forat Negre"), i Markarian 38 o Biur 5 (per l'observatori de Biurakan) al sud de Barnard 93. Immediatament al sud del núvol estel·lar, separada per una banda fosca, es troba la nebulosa d'emissió IC 1283-1284, amb dos nebuloses de reflexió adjacents, NGC 6589 i NGC 6590, totes aquestes nebuloses associades amb el poc visible cúmul obert NGC 6595. a prop de l'extrem oest de M24, pot ser trobada la nebulosa planetària NGC 6567 de magnitud 12, amb diàmetre d'uns 8 minuts d'arc, és un objecte en primer pla a una distància propera als 4.000 anys llum. En la porció austral de M24, es troba una variable tipus Delta Cephei anomenada WZ Sagittarii; aquesta polsant estrella gegant varia en lluentor entre la magnitud 7,45 i la magnitud 8,53, i en tipus espectral entre F8 i K1, en un període de 21,849708 dies. Per a més objectes dins i prop del núvol estel·lar M24, i informació addicional d'aquests, vegeu la nostra llista.

En cels considerablement foscos, M24 és fàcilment localitzable a ull nu, sense ajuda, com el núvol estel·lar de la Via Làctia a la regió nord de Sagitari, per exemple "sobre" la distribució d'estrelles en forma de tetera i just al nord de Mu Sagittarii; en condicions menys favorables, una mínima ajuda visual ho confirma. L'ús de telescopis revela un vast nombre d'estrelles, distribuïdes en patrons interessants. NGC 6603 serà visible completament amb telescopis de 10,17 centímetres (4 polzades), i telescopis majors mostraran els altres cúmuls esmentats anteriorment. 

Crèdit de la imatge: The Two Micron All Sky Survey at IPAC

Per saber-ne més:

IC: Índex o llista de catàlegs astronòmics

M24 al web del SEDS 

Índex del catàleg Messier del bloc