Catàleg Charles Messier. Objecte M82

Descoberta per Johann Elert Bode el 1774. 

Formant un parell físic molt evident amb la seva veïna, M81 (les galàxies de referència per a molts habitants de l'hemisferi Nord), aquesta galàxia és el prototip d'irregular del segon tipus, és a dir un "disc" irregular. El seu nucli sembla haver patit abundantment arran d'una trobada propera gairebé recent amb M81, tenint un esclat intens de formació d'estrelles i mostrant evidents línies fosques.

Aquest turbulent flux de gas explosiu és així mateix una font intensa de soroll de ràdio, descoberta per Henbury Brown el 1953. La font de ràdio va ser denominada primer Ursa Major A (La font de ràdio més intensa en UMa) i catalogada com 3C 231 al Third Cambridge Catalogue of Radio Sources. 

En l'infraroig, M82 és la galàxia més brillant del cel; exhibeix l'anomenat excés infraroig (és més brillant a longituds d'ona de l'infraroig que a la part visible de l'espectre). Aquest comportament també pot observar-se per a la companya de M51, M51B (NGC 5195), i per la peculiar galàxia NGC 5128 (Centaurus A). L'aparença visual és la d'una estella platejada, tal com la descriu John Malles. 

Clic per engrandir. Imatge en infraroig capturada pel telescopi Spitzer per poder conparar
amb la imatge visible del NOAO. Crèdit. NOAO/NASA/JPL-Caltech/C. Engelbracht (University of Arizona)

Recentment, al voltant de 100 cúmuls globulars de formació recent (joves) s'han descobert amb el Telescopi Espacial Hubble. La seva formació probablement sigui un altre efecte desencadenat per la trobada amb M81. S'estima que l'última trobada de marea va tenir lloc fa de 50 a més de 100 milions d'anys: el valor més recent de STScI (Institut Científic del Telescopi Espacial) és de 600 milions d'anys, quan s'inicia el comportament interactiu amb períodes de 100 milions d'anys.

Com a membre de el grup M81, M82 està a 12 milions d'anys de llum de distància. 

M82 va ser descoberta el 31 de Desembre de 1774 per Johann Elert Bode juntament amb M81; la va descriure com una "taca nebulosa", a uns 0,75 graus de M81, "és molt prima i de forma allargada", i la va catalogar amb el Nº 18 en el seu catàleg. Pierre Méchain de forma independent va redescobrir les dues galàxies com taques nebuloses a l'agost de 1779 i va informar d'elles a Charles Messier, qui les va afegir al seu catàleg després de mesurar la seva posició el 9 de Febrer de 1781. 

Composició en múltiples freqüències d'ona amb les observacions del Telescopi Espacial
Hubble, Observatori de Raigs X Chandra i el telescopi espacial Spitzer. Crèdit:
NASA/CXC/JHU/D. Strickland, ESA/STScI-AURA, JPL Caltech/C. Engelbracht.

M82 és un dels pocs objectes de Messier que s'han assignat a un nombre Herschel, H IV.79, basat en una observació del 30 de setembre de 1802, ja que William Herschel habitualment evitava de forma acurada incloure en el seu catàleg als objectes de Messier. 

William Parsons, Tercer Comte de Rosse, va ser el primer a destacar les sendes fosques de pols i les taques visibles a la part central de M82.

Halton Arp ha inclòs a M82 com la Nº 337 en el seu Catàleg de Galàxies Peculiars.

S'han reportat una supernova falsa i una altra autèntica per M82 fins ara:

- Lebofsky, Rieke, i Kailey van informar de la descoberta d'una supernova, 1986D, que probablement ha tingut lloc a M82, i per exemple s'assenyala en el llibre de Kenneth Glyn Jones . No obstant això, aquesta "SN" ha resultat ser una falsa alarma. Realment, el que va enganyar els descobridors va ser una font lleugerament variable de 2 micròmetres.

- Supernova 2004am va ser descoberta més tard en imatges captades a l'Observatori Lick el 21de Novembre de 2003, quan tenia una magnitud aparent de 17,0.

M82 al Web del SEDS
Índex del catàleg Messier del blog