Clic a la imatge per engrandir.
Fa trenta anys, el món va observar amb gran interès com una parella de viatgers espacials sobrevolaven Saturn, transmetent imatges fascinants del planeta i els seus satèl·lits. Ed Stone, el científic del projecte Voyager, una de les missions més ambicioses de la NASA, recorda la primera vegada que va veure bucles en un dels anells estrets de Saturn. Va ser el dia que la nau espacial Voyager 1 va fer el seu sobrevol més proper del planeta gegant, fa 30 anys. Els científics es van reunir davant dels monitors de televisió a les sales de treball del Laboratori de Propulsió a Jet de la NASA a Pasadena, Califòrnia, i cada dia durant el període embriagador del sobrevol, van examinar detingudament les impressionants imatges i altres dades que s'havien rebut.
Clic a la imatge per engrandir. La sonda espacial Voyager 1 de la NASA va capturar aquesta imatge durant el seu sobrevol més proper de Saturn. Va mostrar bucles en un dels anells estrets de Saturn (esquerra). Les imatges de la nau espacial Cassini (dreta) finalment han permès als científics entendre com les llunes de Saturn, Prometeu i Pandora, formen la forma d'anell retorçat.
El Dr. Stone va centrar la seva atenció en un anell irregular i multi-catenari que ara es coneix com l'anell F. Les innombrables partícules que formen els anells amples es troben en una òrbita gairebé circular al voltant de Saturn. Així doncs, va ser una de les sorpreses, ja que l'anell F es va descobrir just un any abans que les naus espacials Pioneer 10 i 11 de la NASA hi sobrevolaren.
El Dr. Stone va centrar la seva atenció en un anell irregular i multi-catenari que ara es coneix com l'anell F. Les innombrables partícules que formen els anells amples es troben en una òrbita gairebé circular al voltant de Saturn. Així doncs, va ser una de les sorpreses, ja que l'anell F es va descobrir just un any abans que les naus espacials Pioneer 10 i 11 de la NASA hi sobrevolaren.
"Era clar que la Voyager ens mostrava un Saturn molt diferent", va dir Stone, ara a l'Institut Tecnològic de Califòrnia a Pasadena. Una vegada i una altra, la nau espacial va mostrar tantes coses inesperades que sovint es van trigar dies, mesos i fins i tot anys a comprendre-les.
L'anell F va ser només una de les moltes coses estranyes descobertes durant les trobades properes de la Voyager amb Saturn, que van tenir lloc el 12 de novembre de 1980, per a la Voyager 1, i el 25 d'agost de 1981, per a la Voyager 2. Els sobrevols de la Voyager van trobar sis petites llunes i van estudiar el misteriós Encèlad, la superfície del qual indicava algun tipus d'activitat geològica.
Clic a la imatge per engrandir. L'increïble estructura hexagonal al voltant del pol nord de Saturn va ser descoberta per primera vegada en imatges de la Voyager 2 (esquerra). La Cassini ha obtingut imatges d'alta resolució de l'hexàgon. Les imatges mostren que l'hexàgon és una ona notablement estable en un dels corrents en jet atmosfèrics del planeta.
Les imatges de les dues naus espacials també van mostrar tempestes massives que engolien l'atmosfera del planeta i que no eren visibles per als telescopis terrestres.
L'atmosfera de Tità
Clic a la imatge per engrandir. Mapa de radar dels llacs de Tità.
Uns científics han utilitzat dades de la Voyager per resoldre un llarg debat sobre si Tità té una atmosfera gruixuda o prima. Instruments sensibles van revelar que Tità, la lluna de Saturn, tenia una atmosfera que contenia una espessa boira d'hidrocarburs en una atmosfera rica en nitrogen. El descobriment va portar els científics a creure que hi podria haver mars de metà i età líquids a la superfície de Tità.
Clic a la imatge per engrandir. Aquesta imatge de la Voyager 1 mostrava la lluna de Saturn, Tità, envoltada d'una boira d'hidrocarburs en una atmosfera de nitrogen, cosa que va portar els astrònoms a especular sobre mars de metà i età líquids a la superfície de Tità. La Cassini va confirmar amb èxit aquesta teoria enviant imatges de radar d'un llac anomenat Ontario (dreta) i imatges d'altres llacs d'hidrocarburs líquids a Tità.
"Quan miro enrere, m'adono de quant poc sabíem realment del sistema solar abans de les Voyager", va afegir Stone.
Una animació d'imatges de radar que mostren llacs a la superfície de Tità. Crèdit: JPL-Caltech. YouTube.
De fet, els vols d'aquestes missions de reconeixement espacial van plantejar moltes preguntes noves, per les quals posteriorment es va enviar una altra nau espacial de la NASA, la Cassini, per resoldre aquests misteris. Mentre que la Voyager 1 estava programada per volar a uns 126.000 quilòmetres per sobre dels núvols de Saturn, la Voyager 2 va volar a només 100.800 quilòmetres de la capa de núvols, però la Cassini va descendir encara més baix.
De fet, els vols d'aquestes missions de reconeixement espacial van plantejar moltes preguntes noves, per les quals posteriorment es va enviar una altra nau espacial de la NASA, la Cassini, per resoldre aquests misteris. Mentre que la Voyager 1 estava programada per volar a uns 126.000 quilòmetres per sobre dels núvols de Saturn, la Voyager 2 va volar a només 100.800 quilòmetres de la capa de núvols, però la Cassini va descendir encara més baix.
Clic a la imatge per engrandir. La nau espacial Voyager de la NASA va ser la primera a obtenir imatges de primer pla d'Encèlad, la lluna de Saturn (esquerra). La nau espacial Cassini va detectar per primera vegada columnes de vapor d'aigua que brollaven de la lluna gelada Encèlad (dreta) el 2005, resolent la qüestió de la superfície de la lluna en termes geològics.
Gràcies al llarg temps que la Cassini va passar al voltant de Saturn, els científics han descobert les respostes a molts dels misteris vistos per la Voyager.
Gràcies al llarg temps que la Cassini va passar al voltant de Saturn, els científics han descobert les respostes a molts dels misteris vistos per la Voyager.
Guèisers de gel d'Encèlad
Cassini ha descobert un mecanisme que explica el paisatge en constant renovació d'Encèlad: ratlles atigrades, esquerdes de les quals brollen dolls de vapor d'aigua i partícules orgàniques. La investigació de Cassini ha demostrat que la lluna Tità sí que té llacs estables d'hidrocarburs líquids a la seva superfície i és molt similar a la Terra en els seus primers anys. Les dades de Cassini també van resoldre com dues petites llunes descobertes per les Voyager, Prometeu i Pandora, afecten l'anell F, que té una forma estranyament retorçada.
Cassini ha descobert un mecanisme que explica el paisatge en constant renovació d'Encèlad: ratlles atigrades, esquerdes de les quals brollen dolls de vapor d'aigua i partícules orgàniques. La investigació de Cassini ha demostrat que la lluna Tità sí que té llacs estables d'hidrocarburs líquids a la seva superfície i és molt similar a la Terra en els seus primers anys. Les dades de Cassini també van resoldre com dues petites llunes descobertes per les Voyager, Prometeu i Pandora, afecten l'anell F, que té una forma estranyament retorçada.
Clic a la imatge per engrandir. Guèisers que brollen.
NdelT: Galeria d'imatges impressionants de la nau espacial Cassini; per a una experiència completa, aneu a l'article original (enllaç al final) i cerqueu aquesta imatge amb els enllaços per poder ampliar-les individualment, mireu-ho en mode de pantalla completa (quadrat a la part superior dreta).
Clic a la imatge per engrandir.
"La Cassini deu molts dels seus descobriments a la nau espacial Voyager", diu Linda Spilker, científica del projecte Cassini al Jet Propulsion Laboratory, que va començar la seva carrera treballant del 1977 al 1989. "Encara comparem les dades de la Cassini amb els resultats de la Voyager i ens enorgulleix construir sobre aquest llegat".
L'hexàgon de Saturn
Clic a la imatge per engrandir. L'hexàgon de Saturn vist en fals color.
Però les Voyagers van deixar molts més misteris que la Cassini encara no ha resolt. Per exemple, els científics van observar per primera vegada una estructura hexagonal al pol nord de Saturn en imatges de la Voyager.
Clic a la imatge per engrandir. Vòrtex hexagonal a l'atmosfera de Saturn.
La Cassini ha obtingut imatges d'alta resolució de l'hexàgon nord. Les dades informen els científics sobre una ona notablement estable a l'atmosfera del planeta que ha estat mantenint l'hexàgon de Saturn durant 30 anys.
Clic a la imatge per engrandir. Animació de la rotació del vòrtex nord de Saturn
Agulles de teixir en anelles
Clic a la imatge per engrandir. Els científics van veure per primera vegada aquests núvols de petites partícules, conegudes com a "radis", en imatges de la nau espacial Voyager de la NASA. Es creu que els radis són causats per petites partícules carregades electroestàticament que s'eleven per sobre del pla de l'anell, però els científics encara estan investigant com obtenen la seva càrrega les partícules.
Encara més desconcertants van ser els diversos núvols en forma de falca de petites partícules que es van descobrir als anells de Saturn. Els científics els han anomenat "radis" perquè semblen radis de bicicleta. L'equip de Cassini els ha estat buscant des que la nau espacial va arribar per primera vegada a Saturn. Durant l'equinocci de Saturn, la llum solar va il·luminar els anells de costat i van aparèixer radis a la part exterior de l'anell B de Saturn. Els científics de la Cassini encara estan provant les seves teories sobre què podria estar causant aquests estranys fenòmens.
Encara més desconcertants van ser els diversos núvols en forma de falca de petites partícules que es van descobrir als anells de Saturn. Els científics els han anomenat "radis" perquè semblen radis de bicicleta. L'equip de Cassini els ha estat buscant des que la nau espacial va arribar per primera vegada a Saturn. Durant l'equinocci de Saturn, la llum solar va il·luminar els anells de costat i van aparèixer radis a la part exterior de l'anell B de Saturn. Els científics de la Cassini encara estan provant les seves teories sobre què podria estar causant aquests estranys fenòmens.
El futur de la Voyager
Avui, la nau espacial Voyager continua sent pionera en el viatge fins a la vora del nostre sistema solar. No podem esperar que aquestes naus espacials explorin l'espai interestel·lar real, però transmeten dades sobre l'heliopausa amb força èxit. Està previst que l'energia dels seus generadors de radioisòtops duri fins al 2030, i aleshores les naus sense vida, per inèrcia, volaran per l'espai fins que es trobin amb alguna estrella.
Clic a la imatge per engrandir. La imatge de la Voyager 1 (esquerra) mostra núvols convectius a Saturn presa el 1980. Una imatge de la Cassini (dreta) del 2004 mostra una tempesta a l'atmosfera d'una estrella gegant anomenada Draco, que va ser la potent font de les emissions de ràdio detectades per la Cassini. Aquesta emissió de ràdio és molt similar a les ràfegues d'emissió de ràdio generades pels llamps a la Terra. El 2009, la Cassini va enviar fotografies de llamps intermitents a l'atmosfera de Saturn.
La Voyager 1 va ser llançada el 5 de setembre de 1977 i actualment es troba a uns 17.000 milions de quilòmetres del Sol. Aquesta és la nau espacial més distant. La Voyager 2, llançada el 20 d'agost de 1977, es troba actualment a uns 14.000 milions de quilòmetres del Sol.
La Voyager 1 va ser llançada el 5 de setembre de 1977 i actualment es troba a uns 17.000 milions de quilòmetres del Sol. Aquesta és la nau espacial més distant. La Voyager 2, llançada el 20 d'agost de 1977, es troba actualment a uns 14.000 milions de quilòmetres del Sol.
Un vídeo fet a partir d'imatges preses per la nau espacial Cassini mostra huracans i tempestes que giren al voltant del pol nord del planeta.
Les Voyagers van ser construïdes al JPL, que està operat per l'Institut Tecnològic de Califòrnia. La missió Cassini-Huygens és un projecte conjunt de la NASA, l'Agència Espacial Europea i l'Agència Espacial Italiana. El JPL també gestiona la Cassini, i l'orbitador i les seves dues càmeres a bord van ser dissenyats, desenvolupats i muntats al JPL.
Vídeo que mostra els descobriments de Cassini fets durant 15 anys de treball
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari