Una imatge nova de trinca del Webb!

El que sembla un cervell (amb el que semblen ser els hemisferis esquerre i dret) és en realitat una estrella moribunda que expulsa una closca de gas i, dins d'aquesta closca, un núvol de diversos gasos. La franja fosca que divideix els costats del «cervell» podria estar relacionada amb un flux de material de l'estrella central.

El Webb ha capturat dues imatges d'aquesta nebulosa. La imatge en infraroig proper (primera diapositiva) mostra més estrelles, així com galàxies de fons. En l'infraroig mitjà (segona diapositiva), la pols còsmica brilla de manera més prominent.

Dues imatges de la mateixa nebulosa mostren com de diferent es veu en el proper infraroig (diapositiva 1) en comparació amb la llum d'infraroig mitjà (diapositiva 2)

Clic a la imatge per engrandir. Imatge del instrument NIRCam del James Webb. En el proper infraroig, la bombolla exterior de la nebulosa té un contorn blanc i els seus núvols interiors són de color taronja, amb una franja fosca ben definida que talla verticalment pel centre. Les estrelles i les galàxies de fons apareixen al voltant de la nebulosa i a través de la bombolla exterior. Crèdit: NASA, ESA, CSA, STScI; Processament de la imatge: Joseph DePasquale (STScI)

Clic a la imatge per engrandir. Imatge del instrument MIRI del James Webb. En l'infraroig mitjà, la bombolla exterior té un to blavós i hi ha més material als núvols interiors, que tenen un color blanc pàl·lid. La franja fosca vertical encara hi és, però està més interrompuda i coberta pels núvols. Sembla que material erupciona per la part superior de la nebulosa, i aquest efecte es reflecteix, encara que en menor grau, a la part inferior, al costat oposat. Crèdit de la imatge: NASA, ESA, CSA, STScI; Processament de la imatge: Joseph DePasquale (STScI)

El que passarà a continuació amb aquesta estrella dependrà de la seva massa, que encara no s'ha determinat. Si és una estrella de massa alta, explotarà en una supernova. Si és menys massiva i més semblant al Sol, continuarà perdent capes fins que només en quedi el nucli com una nana blanca densa.

Ho he vist aquí.

Us presentem la nebulosa de la Gavina

La Nebulosa de la Gavina és una extensa regió H II situada a uns 3.700 anys llum de la Terra, a la frontera entre les constel·lacions de Ca Major i Monoceros. La seva forma característica, que recorda una gavina amb les ales esteses, és el resultat de complexes interaccions entre gas interestel·lar, pols i radiació d’alta energia.

Clic a la imatge per engrandir. Crèdit: Observatori Astronòmic d'Albanyà

El seu intens color vermell prové de l’emissió H-alfa, generada quan l’hidrogen ionitzat recombina després de ser excitat per la radiació ultraviolada d’estrelles joves i massives, principalment de tipus O i B pel seu tipus espectral. Aquest procés indica que IC 2177 és una regió activa de formació estel·lar, on nous sistemes estel·lars estan naixent dins de núvols moleculars densos. 

La nebulosa s’estén al llarg de més de 100 anys llum, fet que la converteix en un objecte especialment interessant tant per a l’estudi de l’evolució del medi interestel·lar com per a l’astrofotografia de camp ampli. Les zones més fosques corresponen a bandes de pols que absorbeixen la llum visible, revelant l’estructura tridimensional del núvol.

IC 2177 ens ofereix una finestra privilegiada als processos físics que governen el cicle de vida de les estrelles: del col·lapse del gas fins a la ionització del medi que les envolta. Un recordatori impressionant de com l’univers continua transformant-se a escales colossals.

Ho he vist aquí.

Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C101

La forma espiral de Caldwell 101 s’estén més de 200.000 anys llum d’un extrem a l’altre, molt més enllà d’aquesta vista del Hubble.

Com més de dos terços de les galàxies conegudes de l’univers, Caldwell 101 té una forma espiral. S’estén molt més enllà dels límits d’aquesta imatge del Hubble, amb més de 200.000 anys llum de diàmetre. Més gran que la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia, és una de les relativament poques grans galàxies espirals de l’univers proper. A més de la seva mida més gran, aquesta galàxia és molt similar a la Via Làctia. De fet, si hi hagués observadors en algun lloc d’aquesta galàxia germana mirant cap a la Via Làctia, podrien veure una imatge molt semblant; observar Caldwell 101 és gairebé com veure el reflex de la Via Làctia en un mirall gegantí intergalàctic. 

Clic per engrandir. Caldwell 101. Crèdit: NASA, ESA i l’equip LEGUS

També catalogada com a NGC 6744, Caldwell 101 és similar a la nostra galàxia en més d’un aspecte. Igual que la Via Làctia, el seu nucli groguenc està dominat per la llum d’estrelles velles i fredes. Des del nucli allargat s’estenen braços espirals plens de pols, que va de la mà amb la formació estel·lar. En aquesta imatge del Hubble, presa en llum visible i ultraviolada amb la Wide Field Camera 3 (Càmera de Gran Camp 3) regions acolorides envolten el centre de la galàxia gegant. Mentre que les zones blaves estan plenes de cúmuls d’estrelles joves, les rosades són regions de formació estel·lar activa. 

Les observacions del Hubble del cor de Caldwell 101 es van prendre com a part del Legacy ExtraGalactic UV Survey (LEGUS), l’estudi en llum ultraviolada més nítid i complet de galàxies amb formació estel·lar a l’univers proper, que ha creat un recurs valuós per comprendre la complexitat de la formació estel·lar i l’evolució galàctica. Estudis addicionals de la galàxia han revelat que Caldwell 101 probablement va experimentar una fusió amb una altra galàxia fa aproximadament mil milions d’anys.

El 2005, una supernova anomenada SN 2005at (no visible en aquesta imatge) va ser descoberta dins de Caldwell 101, fet que va atreure encara més atenció cap a la galàxia. SN 2005at era una supernova de tipus Ic, cosa que significa que es va formar quan una estrella massiva va col·lapsar sobre si mateixa i va perdre el seu embolcall d’hidrogen.

Caldwell 101 va ser descoberta per l’astrònom James Dunlop el 1826. Aquest “univers illa” proper es troba a 30 milions d’anys llum, a la constel·lació austral del Gall Dindi. El seu disc està inclinat respecte a la nostra línia de visió, oferint una vista espectacular dels braços espirals plens d’estrelles. Amb telescopis petits, la galàxia de magnitud 8,6 apareix com un objecte feble i extens amb un nucli brillant. Caldwell 101 s’observa millor a l’hivern des de l’hemisferi sud. Els observadors de l’hemisferi nord hauran de situar-se prop de l’equador i buscar-la durant els mesos d’estiu.

C101 a la web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del Hubble del bloc

Des de l’espai, el nostre planeta mai deixa de sorprendre

En aquesta entrada ja us varem explicar aquest fenomen atmosfèric, entre d'altres. Aquí, l’astronauta de la NASA, Nichole Ayers, va aconseguir captar un fenomen tan rar com fascinant: un follet vermell, (sprite en anglès) també conegut com a Esdeveniment Lluminós Transitori, brillant sobre una tempesta elèctrica entre Mèxic i els Estats Units, vist des de l’Estació Espacial Internacional.

Clic a la imatge per engrandir.Crèdit: Nichole Ayers. NASA

Aquests llampecs rogencs i ataronjats no es produeixen on imaginem. No són als núvols, sinó moltíssim més amunt. Es formen entre els 50 i 90 quilòmetres d’altura, just sobre les tempestes, i són provocats per llamps extremadament intensos. Duren només fraccions de segon, però la seva aparença és tan surrealista que semblen trets d’una pel·lícula de ciència-ficció.

Ho he vist aquí.

Viatja a través de Caldwell 51

Viatja a través de Caldwell 51, una galàxia tènue situada a uns 2,3 milions d’anys llum de distància.

Hubble va captar observacions en ultraviolat, infraroig i llum visible de C51 per tal d’aprendre més sobre la seva composició química.

Com que la majoria dels elements de l’univers es formen a les estrelles i es distribueixen a la seva galàxia quan aquestes moren, aquesta informació pot ajudar els investigadors a conèixer millor l’evolució de la galàxia i la seva història de formació estel·lar.

Crèdit: NASA, ESA i J. Holtzman (New Mexico State University); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America)

Crèdit musical: «The Deep», d’Ian Anderson [PRS], via Zone Music Ltd [PRS] i Universal Production Music

Clic per engrandir. Caldwell 51. Crèdit: NASA, ESA, i J. Holtzman (New Mexico State University); Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America)

Ho he vist aquí.

Ocells del mateix plomatge

Hubble va captar un parell de galàxies en interacció que semblen un ocell en ple vol! Els astrònoms creuen que aquestes dues galàxies algun dia es fusionaran en una sola galàxia.

Clic a la imatge per engrandir. Galàxies en interacció s’entrecreuen i recorden vagament un ocell en ple vol. Brillen sobre un espai negre esquitxat d’estrelles. Crèdit:NASA, ESA, the Hubble Heritage (STScI/AURA)-ESA/Hubble Col·laboració, i A. Evans (University of Virginia, Charlottesville/NRAO/Stony Brook University).

Anomenada ESO 593-8, aquesta parella està adornada amb diversos cúmuls estel·lars de color blau brillant i es troba a uns 650 milions d’anys llum de distància! 

 

Ho he vist aquí.