Els secrets de Star Wars 13. El planeta oceà Kamino, un possible món d'aigua?

Quan Obi Wan Kenobi va aterrar a Kamino, descobreix un planeta oceà on estranyes criatures viuen en ciutats flotants. És possible imaginar un món aquàtic com aquest?

L'existència de planetes fora del nostre solar sistema, fins fa poc sempre va ser incert, ara ja és un fet confirmat. Tots els planetes descoberts fins ara són grans, més grans que Júpiter. Tanmateix, això no va impedir als astrofísics imaginar el que podria semblar un planeta extra solar de tipus terrestre. En particular, van considerar la possibilitat d'un planeta completament cobert d'aigua.

Planeta Kamino

L'escenari de formació d'un planeta-oceà

Per formar un planeta oceà, els investigadors han proposat un escenari basat en l'evaporació d'un gegant gasós de la mida de Neptú que, un cop haver-se format, s’aproparia al seu estel. Aquest fenomen de la migració planetària cap a l'estrella sembla plausible si es creu la distribució de 483 planetes extra solars descoberts fins a la data (actualitzat a 2010)*. Una vegada que la gruixuda atmosfera s'evapora sota l'efecte de la radiació de l'estrella, una part de la capa de gel es fondria, provocant la formació d'un vast oceà amb una profunditat mitjana que arribaria a un centenar de quilòmetres. La pressió a la part inferior de la mateixa, seria la  suficient per mantenir una porció de la capa sòlida. Sota aquest escenari, un planeta oceà podria ser al voltant de dues vegades més gran que el nostre planeta, i sis vegades més massiu. Estaria separat de la seva estrella a una distància similar a la que separa la Terra del Sol. L'aigua és un element essencial en el desenvolupament de la vida tal com la coneixem, un planeta oceà podria ser un gran lloc a on aparèixer algunes formes de vida.

 

NASA i ESA: Les missions de detecció d’exoplanetes

Dues missions espacials, Corot produïda pel francès Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES) en col·laboració amb la ESA i Kepler duta a terme per la NASA, es varen posar en marxa per tal de detectar exoplanetes similars a la Terra. El satèl·lit COROT va ser llançat el 27 de desembre de 2006. La missió Darwin**, una flota de satèl·lits que serà llançada per l'Agència Espacial Europea en 2014, intentarà descobrir evidència de vida en les atmosferes dels exoplanetes descoberts. Potser aquestes missions es fan per descobrir un planeta oceà! Per obtenir una resposta, es necessita una mica de paciència.

Aclariments

* A 1 d’agost de 2015, hi ha 1942 planetes detectats en 1228 sistemes, dels que 486 sistemes tenen més d’un planeta.

** El projecte ha estat cancel·lat per la ESA posteriorment a la data de publicació de l’article original.

Autor de l'original: Roland Lehoucq

Crèdit imatge: Lucasfilms Ltd.

Capítol Anterior:

- Els arbres gegants massa grans de Kashyyyk, el planeta boscós

Pròxim capítol: 

- Star Wars episodi 7. El despertar de la força.

Preparant la primera expedició a Mart; un any d'aïllament

La NASA comença un experiment d'aïllament d'un any per simular la vida a Mart.

Un equip de científics, amb el recolzament econòmic de la NASA, ha començat aquesta matinada a conviure en una cúpula a prop d'un volcà extint a Hawaii per simular el que seria la vida a Mart. L'experiència d'aïllament, que tindrà una durada d'un any, serà el més llarg del seu tipus que s'ha intentat mai.

Els experiments d'aïllament aborden l'element humà de l'exploració.
Vista exterior de la cúpula i els panells solars

Els experts estimen que una missió humana al planeta vermell podria durar entre un i tres anys. Els sis membres de l'equip viuran tancats sota la cúpula, sense aire fresc, aliments frescos i gairebé sense intimitat.

 

Una sortida fora de la cúpula, que té una mida d'11 m de diàmetre i 6 metres d'altura, per la falda del volcà Mauna Loa, requerirà utilitzar un vestit espacial. Un astrobiòleg francès, un físic alemany i quatre nord-americans; un pilot, un arquitecte, un periodista científic ambientalista i un científic del sòl, conformen l'equip de la NASA. Els homes i les dones de l'equip (clic aquí per veure el seu currículum), tindran cadascun un petit llit per dormir i un escriptori dins dels seus habitacles. Les provisions inclouen formatge en pols i tonyina en conserva.

Les missions a l'Estació Espacial Internacional acostumen a tenir una durada de sis mesos. L'agència espacial dels Estats Units ha dut a terme recentment experiments d'aïllament amb durades de quatre i vuit mesos. Mentre que d'altres experiments s'han centrat en els desafiaments tècnics i científics del dia a dia, aquest experiment d'aïllament vol abordar l'element humà de l'exploració i els problemes que es plantegen durant la convivència en espais reduïts.

Els membres de l'equip no tindran gairebé cap intimitat durant la missió.
Vista interior de la cúpula.

"Crec que una de les lliçons és que realment no es poden evitar els conflictes interpersonals. Ja va succeir durant aquestes missions de llarga durada, fins i tot amb les millors persones", ha comentat Kim Binsted, investigadora principal i professora del Departament d'Informació i Ciències de la Computació de la Universitat de Hawai-Manoa. "Com més temps dura cada missió, millor podem comprendre els riscos dels viatges espacials".  "Esperem que aquesta propera missió es basarà en la nostra actual comprensió dels factors socials i psicològics implicats en l'exploració espacial de llarga durada i proporcionar a la NASA dades sòlides sobre la millor manera de seleccionar i donar suport a una tripulació de vol que funcioni coherentment com un equip, mentre estiguin a l'espai".

 

 Vist als webs de la BBC i de la Universitat de Hawai.

Crèdit de les imatges: Universitat de Hawai, HI-SEAS