La NASA ha fet públics, fa pocs dies, els sons gravats que incorporen en un disc les sondes Voyager, enviades a l'espai l'any 1977.
El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA, amb l'objectiu d'investigar els planetes Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la 2.
No hem de confondre, com passa massa sovint, el disc de les Voyager amb la placa que incorporaven les sondes Pionner, veieu la diferència aquí sota.
 |
| Placa de les Pionner |
La missió de les Pioneer era explorar els planetes gegants (Júpiter i Saturn) del sistema solar i també establir contacte amb civilitzacions extraterrestres per al qual se'ls hi van incorporar sengles plaques inscrites amb un missatge simbòlic informant a una possible civilització extraterrestre, que pogués interceptar les sondes, sobre l'ésser humà i el seu lloc de procedència: la Terra, una espècie de "missatge en una ampolla" interestel·lar. En elles apareixen:
- A la dreta, la imatge de la sonda amb l'única finalitat de donar proporció a les dues figures humanes dibuixades davant, una de femenina i una altra de masculina.
- A l'esquerra, un feix de línies que parteixen radialment d'un mateix punt. Aquest punt és el planeta Terra, les línies indiquen la direcció dels púlsars més significatius propers al nostre sistema solar i a de cada un, en sistema de numeració binari, la seva corresponent seqüència de polsos. Aquest apartat constitueix la nostra "adreça" dins l'univers. Una civilització tècnicament avançada, amb coneixement dels púlsars, podria interpretar les plaques.
- A la part inferior es representa un esquema del sistema solar, amb els planetes ordenats segons la seva distància al Sol i amb una indicació de la ruta inicial de les Pioneer.
- L'esquema situat a la part superior esquerra de la placa, representa una inversió en la direcció de l'electró d'espín en un àtom d'hidrogen, l'element més abundant a l'univers. Aquesta transició provoca una ona de radi de 21 centímetres.
Les plaques van ser dissenyades pels astrònoms nord-americans Carl Sagan i per Frank Drake, i dibuixades per Linda Salzman Sagan (esposa de Carl Sagan). De fet, va ser el propi Sagan qui va convèncer la NASA perquè la Pioneer portés la placa.
Les plaques van ser dissenyades pels astrònoms nord-americans Carl Sagan i per Frank Drake, i dibuixades per Linda Salzman Sagan (esposa de Carl Sagan). De fet, va ser el propi Sagan qui va convèncer la NASA perquè la Pioneer portés la placa.
Aquestes son el disc que incorporen les sondes Voyager.
 |
| Les dues cares del disc de les Voyager |
Significat de les imatges que incorpora la cara muda del disc:
1. Codi binari que defineix la velocitat adequada (3,6 segons x revolució) per fer girar el disc |= en codi binari 1, - = en codi binari 0, expressats en 0,7 x 10-9 segons; el període de temps associat amb la transició fonamental de l'àtom d'hidrogen.
2. Esbós del cartutx que porta l’agulla per poder reproduir el disc que incorporen les sondes.
3. Vista en planta del disc.
4. Vista en alçat del cartutx .
5. Vista en alçat del disc. Temps de reproducció d’una cara ~ 1 hora
6. El diagrama defineix la localització del nostre Sol utilitzant 14 púlsars que permeten localitzar-lo, el codi binari defineix la freqüència dels polsos.
Els diagrames de la meitat dreta del disc defineixen la part de vídeo de l'enregistrament
7. Aspecte general de l'ona dels senyals de vídeo que es poden trobar a la gravació.
8. El codi binari dóna les claus temporals per al seu examen o escaneig (~8 mseg).
9. Activació de l’examen o escaneig.
10. Marc de la imatge de vídeo que mostra la direcció del codi binari d'exploració indicant el temps de cada escombrat d'exploració (512 línies verticals per imatge completa)
11. Si el descodificat és correcte, la primera imatge que apareixerà és un cercle
12. Aquest diagrama il·lustra els dos estats més baixos de la àtom d'hidrogen. Les línies verticals amb els punts indiquen el spin del protó i l'electró. El temps de transició d'un estat a un altre proporciona les necessàries referències de temps bàsiques utilitzades en tots els diagrames de les cobertes del disc i per a la descodificació de les imatges.
El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2.
Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'assistència gravitatòria, seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria. A més, va facilitar la realització de l'anomenat retrat de família.
A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar Urà i Neptú. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar límits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de Plutó. Actualment els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 són els objectes humans més llunyans i s'estan acostant al què es considera el límit del sistema solar: allà on la influència del vent solar queda anul·lada pel medi interestel·lar. Les fonts d'alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra, de manera que s'espera poder detectar l'heliopausa del sistema solar en un futur proper.
I ara sí, us deixo els enllaços al canal de la NASA a Soundcloud, concretament a les llistes de reproducció corresponents que inclouen:
- Sons de la Terra
- Salutacions a l'univers
2. Esbós del cartutx que porta l’agulla per poder reproduir el disc que incorporen les sondes.
3. Vista en planta del disc.
4. Vista en alçat del cartutx .
5. Vista en alçat del disc. Temps de reproducció d’una cara ~ 1 hora
6. El diagrama defineix la localització del nostre Sol utilitzant 14 púlsars que permeten localitzar-lo, el codi binari defineix la freqüència dels polsos.
Els diagrames de la meitat dreta del disc defineixen la part de vídeo de l'enregistrament
7. Aspecte general de l'ona dels senyals de vídeo que es poden trobar a la gravació.
8. El codi binari dóna les claus temporals per al seu examen o escaneig (~8 mseg).
9. Activació de l’examen o escaneig.
10. Marc de la imatge de vídeo que mostra la direcció del codi binari d'exploració indicant el temps de cada escombrat d'exploració (512 línies verticals per imatge completa)
11. Si el descodificat és correcte, la primera imatge que apareixerà és un cercle
12. Aquest diagrama il·lustra els dos estats més baixos de la àtom d'hidrogen. Les línies verticals amb els punts indiquen el spin del protó i l'electró. El temps de transició d'un estat a un altre proporciona les necessàries referències de temps bàsiques utilitzades en tots els diagrames de les cobertes del disc i per a la descodificació de les imatges.
El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2.
Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'assistència gravitatòria, seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria. A més, va facilitar la realització de l'anomenat retrat de família.
A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar Urà i Neptú. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar límits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de Plutó. Actualment els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 són els objectes humans més llunyans i s'estan acostant al què es considera el límit del sistema solar: allà on la influència del vent solar queda anul·lada pel medi interestel·lar. Les fonts d'alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra, de manera que s'espera poder detectar l'heliopausa del sistema solar en un futur proper.
I ara sí, us deixo els enllaços al canal de la NASA a Soundcloud, concretament a les llistes de reproducció corresponents que inclouen:
- Sons de la Terra
- Salutacions a l'univers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari