El duel final entre Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker es porta a terme en el context gran i brillant del planeta Mustafar. Cobert de volcans en erupció i de rius de lava, Mustafar és una bona aproximació de l'infern. Podem considerar l'existència d'un planeta així?
En la seva primera joventut, la Terra acabada de formar era encara molt calenta i el seu sol mal refredat degut al líquid volcànic que hi havia arreu.
Aquesta situació era deguda a les nombroses caigudes de asteroides que en acumular-se, acabaren formant el nostre planeta. A més, se suposa que la Lluna es va formar degut a una col·lisió entre la Terra i un cos de la grandària de Mart. El gran impacte sens dubte va transformar el planeta en un vast camp de magma. Des d'aquest punt de vista, Mustafar podria ser un planeta jove, tractant de recuperar-se dels dolors del part.
 |
| Planeta Mustafar |
La Terra i Mustafar sota activitat geològica
Una altra possibilitat: Mustafar seria l'escenari d'una activitat geològica excepcional. Els geòlegs han demostrat que el nostre planeta també havia patit un episodi d'intensa activitat volcànica fa més de 65 milions d'anys. La immensitat de l'altiplà basàltic del Dècan es forma durant aquest període després de l'obertura d'enormes falles, a on les més llargues superen els 400 quilòmetres. Fonts de lava de més d'un quilòmetre d'altura abocaren milions de quilòmetres cúbics de basalt.
Un altre sistema volcànic?
Finalment, és possible una tercera solució. La Terra no és l'únic lloc en el sistema solar en el que podem veure volcans actius. Io, un dels grans satèl·lits de Júpiter, és també la llar d'espectaculars erupcions volcàniques. Cap altre planeta té una prou intensa activitat interna com per poder mantenir aquest fenomen. Io té una òrbita que es manté prop de Júpiter. El vulcanisme de Io es el resultat de la gegantina força gravitatòria exercida pel planeta jovià sobre el seu fràgil satèl·lit. A la Terra, la força de la gravetat de la lluna aixeca l'aigua dels oceans, de vegades diversos metres, i la escorça de la terra uns 30 centímetres. A Io, desproveït d'oceans la gravetat de Júpiter aixeca el sòl al voltant d'uns 100 metres! Mustafar podria ser un satèl·lit d'un planeta gegant. La seva òrbita tindria un radi tan petit que Mustafar seria literalment aixafat per l'acció de la força gravitacional del seu planeta mare. En resum, aquest no seria un bon lloc per posar-hi els peus.
Autor de l'original: Roland Lehoucq
Crédit imatge: Lucasfilms Ltd.
Capítol anterior:
Pròxim capítol:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari