Clic a la imatge per engrandir
De vegades l’activitat normal del nucli d’un cometa és sacsejada per una explosió més o menys violenta. I és precisament un d’aquests esdeveniments que un satèl·lit de la NASA va poder observar en detall fa uns mesos.
Quan s’acosta al Sol, un cometa presenta una activitat que els astrònoms qualifiquen de normal. De tant en tant, també es pot veure sacsejat per una explosió espontània que augmenta notablement -però temporalment- la seva activitat. I a finals de l'any passat, els investigadors de la Universitat de Maryland (EUA) van poder enregistrar imatges especialment detallades del fenomen.
Quan s’acosta al Sol, un cometa presenta una activitat que els astrònoms qualifiquen de normal. De tant en tant, també es pot veure sacsejat per una explosió espontània que augmenta notablement -però temporalment- la seva activitat. I a finals de l'any passat, els investigadors de la Universitat de Maryland (EUA) van poder enregistrar imatges especialment detallades del fenomen.
Tenien planificat el pas del cometa 46P/Wirtanen al camp de visió del satèl·lit TESS de la NASA (TESS; Transiting Exoplanet Survey Satellite, un satèl·lit que com el seu nom indica, està destinat a fer un seguiment dels exoplanetes). Per tant, estaven disposats a aprofitar l'oportunitat per conèixer una mica més sobre aquest objecte. Sobretot perquè TESS ofereix, durant un període d’un mes i sense interrupcions, imatges d’una regió específica del cel i lliure d’interferències atmosfèriques.
Però no s’esperaven l’espectacle al qual van assistir el 26 de setembre del 2018: el cometa 46P/Wirtanen sacsejat per una explosió de pols, gel i gas. Un espectacle que podrien apreciar en tots els detalls. Gràcies a les instantànies de TESS cada 30 minuts.
Però no s’esperaven l’espectacle al qual van assistir el 26 de setembre del 2018: el cometa 46P/Wirtanen sacsejat per una explosió de pols, gel i gas. Un espectacle que podrien apreciar en tots els detalls. Gràcies a les instantànies de TESS cada 30 minuts.
Aquesta animació mostra una enorme explosió de pols, gel i gasos de l'estel 46P/Wirtanen que va ocórrer el 26 de setembre de 2018 i es va dissipar en els següents 20 dies. Les imatges, del satèl·lit espacial TESS de la NASA, van ser preses durant els primers tres dies de l'esclat. Crèdit: Farnham et al./NASA
Una explosió de cometes en dues etapes
Per exemple, els astrònoms de la Universitat de Maryland van poder assenyalar que la explosió es va produir en dues etapes. La fase inicial va durar una hora. Durant les vuit hores següents, la brillantor del cometa va continuar augmentant. El resultat, probablement, de la propagació de pols que reflecteix més llum solar. Aleshores el cometa va trigar més de dues setmanes a tornar a la seva activitat normal. Els investigadors estimen que aquesta explosió va expulsar una massa d’aproximadament un milió de quilograms, deixant enrere un cràter d’uns vint metres de diàmetre.
Recordeu que els astrònoms encara no saben quin és el mecanisme darrere d’aquestes explosions. Potser resulten d’una onada de calor que penetra en una bossa de gel especialment volàtil. O l’enfonsament d’un penya-segat que exposa gel fresc a la llum directa del sol. Les dades recollides per investigadors de la Universitat de Maryland podrien ajudar els astrònoms a veure-ho amb més claredat. Sobretot perquè, durant els seus primers dos anys de funcionament, TESS hauria de creuar el camí de cinquanta cometes. Amb l'esperança de completar aquestes primeres observacions.
Recordeu que els astrònoms encara no saben quin és el mecanisme darrere d’aquestes explosions. Potser resulten d’una onada de calor que penetra en una bossa de gel especialment volàtil. O l’enfonsament d’un penya-segat que exposa gel fresc a la llum directa del sol. Les dades recollides per investigadors de la Universitat de Maryland podrien ajudar els astrònoms a veure-ho amb més claredat. Sobretot perquè, durant els seus primers dos anys de funcionament, TESS hauria de creuar el camí de cinquanta cometes. Amb l'esperança de completar aquestes primeres observacions.
TESS també va proporcionar imatges del rastre de pols que va deixar el cometa. Un rastre de restes més imponents que les que formen la cua i que segueix l’òrbita del cometa. És aquest tipus de rastre que ens proporciona les pluges d’estels fugaços que podem observar des de la Terra. I els astrònoms creuen que contenen la major part de la massa que els cometes perden en el seu viatge pel Sistema Solar.
El cometa Wirtanen el 7 de desembre 2018. Crèdit d'imatge i drets d'autor:
Juan Carlos Casado (TWAN, Earth and Stars)
Juan Carlos Casado (TWAN, Earth and Stars)
A la imatge superior, a mitjans de desembre, el cometa 46P Wirtanen sura en aquest cel estrellat sobre el campanar d'una església romànica, a Sant Llorenç de la Muga, Girona. Amb un període orbital que ara és d'uns 5,4 anys, el periheli periòdic de l'estel, el seu acostament més proper al Sol serà el 12 de desembre. El 16 de desembre estarà més a prop de la Terra, passant a una distància d'uns 11,6 milions de quilòmetres o 39 segons llum. Això és a prop per un cometa, només 30 vegades la distància Terra-Lluna. És un bon blanc pels binoculars dels observadors de cometes, Wirtanen podria ser visible a simple vista des d'un cel fosc. Per veure'l després de la posta de sol del 16 de desembre, miri de prop en el cel al cúmul d'estrelles de les Plèiades en Taure.
Podeu veure un gràfic interactiu del JPL amb les òrbites dels planetes rocosos i el cometa 46P Wirtanen fent un clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari