Comença la pluja de meteorits dels Perseids

Clic per engrandir. Magnífica foto composta de la pluja de meteorits dels Perseids.
Crèdit:Petr Horálek, Apod (NASA)

Una de les pluges de meteorits més boniques de l'any ja ha començat la seva activitat. La seva intensitat continuarà augmentant fins a arribar al màxim a mitjans d'agost. No us podeu perdre res d’aquest espectacle celeste. 

Cap estiu sense una bonica pluja d’estrelles fugaces. Cada any, entre el 14 de juliol i el 24 d’agost, arriba el moment de gaudir del cel de les càlides nits d’estiu, especialment al voltant del 12 d’agost. Per què exactament en aquesta data? Perquè, en la seva òrbita al voltant del Sol, la Terra torna a trobar durant aquest període els corrents de les restes deixades pel c ometa 109P/Swift-Tuttle, un cometa que visita el Sol cada 133 anys (la darrera vegada que el vam veure per aquest indrets va ser el 1992). Al llarg dels mil·lennis, la pols, que no és més gran que un gra d’arròs, arrencada de la seva superfície gelada sota l’acció del Sol, s’ha acumulat en corrents que nosaltres, la Terra, creuem al juliol i a l’agost. La taxa horària supera els 100 meteors per hora cada any. És un dels més intensos visibles des del nostre planeta.

Clic per engrandir. Posició radiant de l’eixam de meteorits Perseids, nom heretat de la
constel·lació hoste. Perseu és visible sobre l'horitzó nord-est cap a mitjanit. Cal esperar cap
a les 3-4 del matí fins que arribi al cel alt per comptar un màxim de meteors el 12 d’agost. © AMS 

Aquesta pluja d’estrelles fugaces s’anomena Perseids, perquè vist des dels nostres prats terrestres, els veiem emergir en gran nombre d’una zona de la constel·lació de Perseu (vegeu el dibuix següent), com si l’heroi mitològic disparés les seves fletxes a nosaltres tota la nit! Fletxes lluminoses i furtives, de vegades amb bòlids més grans (boles de foc per als anglosaxons). Aquí es troba el seu radiant. I com que Perseu no surt de l’horitzó nord-est abans de les 23:00 a mitjanit, és per tant durant les hores següents, a la segona part de la nit i fins a la matinada, que aprofiteu al màxim l’espectacle d’aquestes fletxes celestes.

Clic per engrandir. Cada estiu, la Terra travessa els corrents de pols que deixa el
cometa Swift-Tuttle. La taxa horària de meteors visibles arriba al màxim al voltant
del 12 d’agost. © AMS

L’absència de Lluna promet molt bones observacions

Aquest any a més, les condicions seran ideals per contemplar un màxim (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin): la Lluna no hi serà! Cap Lluna plena o gibosa, brillant com un far, que interfereixi en l’observació de les desenes de meteors que travessaran el cel. Un bonic regal. I si aneu a un lloc allunyat de les grans ciutats, sense patir la contaminació lumínica, una nit fosca plena de milers d’estrelles, tacades per la Via Làctia i dividides per desenes d’estrelles fugaces, segur que ho gaudireu.

Des de Sci-Bit us recomanem la app de google; Sky Map, molt útil per orientar-vos i descobrir els estels i planetes que ens il·luminen en el cel nocturn.

 

Ho he vist aquí.