Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C34

Clic per engrandir. C34. Crèdit: NASA, ESA, i el Hubble Heritage Team.

La nebulosa del Vel és una de les restes de supernova més espectaculars del cel, s'estén al llarg de 110 anys llum i cobreix una àrea del cel sis vegades més gran que la lluna plena. La secció occidental del Vel és Caldwell 34 (o NGC 6960), mentre que la part oriental és Caldwell 33. Les restes d'una estrella -que al seu dia va ser 20 vegades més massiva que el Sol- i que va explotar fa uns quants milers d'anys, la nebulosa del Vel es troba a uns 2.000 anys llum de distància a la constel·lació del Cigne. Sovint se la coneix com el Bucle del Cigne per les seves formes arquejades.

Aquesta imatge del Hubble mostra una secció de Caldwell 34, també coneguda com l'escombra de la bruixa, d'uns dos anys llum de diàmetre, que cobreix només una petita fracció de l'estructura de la nebulosa. És un mosaic de sis imatges del Hubble preses amb la Càmera de Gran Angular 3 a l'abril del 2015. 

Clic per engrandir. Una altra petita porció de Caldwell 34 es destaca en aquesta imatge del
Hubble, realitzada a partir d'observacions preses el 1994 i el 1997. El gas i la pols reben
l'impacte de les ones de xoc quan les restes xoquen contra ells a velocitats properes als
400.000 quilòmetres per hora. Crèdits: NASA, ESA i la col·laboració del Hubble Heritage
(STScI/AURA)-ESA/Hubble; Agraïments: J. Hester (Arizona State University)

La ràpida ona expansiva de l'explosió de la supernova està xocant amb una paret de gas interestel·lar fred i més dens, emetent llum i forçant circells de gas que es recargolen en un frenètic ballet. La nebulosa es troba a la vora d'una gran bombolla de gas de baixa densitat que la estrella moribunda va expulsar a l'espai abans de la seva explosió.

La imatge que encapçala l'article mostra una varietat increïble d'estructures i detalls de la col·lisió entre l'ona expansiva i el gas i la pols que formen la paret de la cavitat. La nebulosa s'assembla a un llençol arrugat vist de costat. Les regions brillants són aquelles en què l'ona expansiva es troba amb material relativament dens, a on les ondulacions del "llençol" es veuen de costat. 

Clic per engrandir. La imatge de fons mostra Caldwell 34 observat des d'un telescopi terrestre.
El requadre és un primer pla pres pel Hubble. Crèdits: NASA, ESA, la col·laboració
Hubble Heritage (STScI/AURA)-ESA/Hubble, i el Digitized Sky Survey 2 (Estudi digitalitzat
del cel 2); Agraïments: J. Hester (Arizona State University) i Davide De Martin (ESA/Hubble)

Al comparar aquestes observacions del 2015 amb les imatges preses pel Hubble el 1997, els astrònoms poden estudiar com s'ha expandit la nebulosa durant els 18 anys transcorreguts. I a l'estudiar l'estructura de la nebulosa, els científics han après més sobre com la formació dels circells de la nebulosa s'ha vist influïda per les variacions de densitat del material estel·lar expulsat, així com de l'espai que l'envolta. 

Aquest vídeo s'obre amb una vista del cel nocturn centrada en la constel·lació del Cigne i
s'acosta a la nebulosa del Vel per centrar-se a Caldwell 34 i a la vista del Hubble, que resol
filaments enredats como una corda de gasos brillants. Crèdits: NASA, ESA i G. Bacon
(STScI); Agraïments: NASA, ESA, el Hubble Heritage Team (STScI/AURA), Digitized Sky
Survey (Estudi digitalitzat del Cel) (STScI/AURA, Palomar/Caltech, i UKSTU/AAO),
T.A. Rector (University of Alaska, Anchorage) i WIYN/NOAO/AURA/NSF, i A. Fujii

L'astrònom William Herschel va identificar la nebulosa del Vel el 1784. El seu treball va ser seguit pel descobriment el 1904 per part de Williamina Fleming d'una porció més tènue de la nebulosa, anomenada Triangle de Pickering (en honor al director de l'Observatori del Harvard College, on treballava Fleming). La nebulosa del Vel es veu millor a principis de tardor a l'hemisferi nord (a principis de primavera a l'hemisferi sud). De magnitud 8 aproximadament, la nebulosa no és visible a simple vista, però es pot veure a través d'un telescopi o fins i tot amb prismàtics sota un cel fosc. Un filtre de nebulosa ajudarà a aclarir l'aspecte del Vel i ressaltar els seus trets difusos. 

Aquesta visualització recorre la imatge del Hubble de Caldwell 34. Creat amb finalitats
il·lustratives, el model 3D també mostra que l'emissió de diferents elements químics sorgeix
de diferents capes de gas dins de la nebulosa. A la imatge, les emissions d'hidrogen, sofre i
oxigen es mostren en vermell, verd i blau, respectivament. Crèdits: NASA, ESA, i F. Summers,
G. Bacon, Z. Levay i L. Frattare (Viz 3D Team, STScI); Agraïments: NASA, ESA i l'equip
del Hubble Heritage (STScI/AURA)

Per a més informació sobre les observacions del Hubble de Caldwell 34, vegeu:

- Romanent de Supernova de la Nebulosa del Vel

- Descobrint la nebulosa del Vel

C34 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del Hubble del blog