5 coses que cal saber sobre el telescopi espacial James Webb

Clic per engrandir. El telescopi espacial James Webb sortint del seu embolcall de protecció a
la sala blanca del Centre Espacial Goddard als Estats Units. Crèdit: NASA, Chris Gunn.

Els enginyers a terra orquestraran a distància una complexa seqüència de desplegaments
en les hores i dies immediatament posteriors al llançament del telescopi espacial James
Webb. Aquesta animació mostra la seqüència nominal dels desplegaments. Crèdit:
Universal Production Music "Connecting Idees Instrumental". Centre de Vol
Espacial Goddard de la NASA

Després del llançament del telescopi espacial James Webb, us convidem a recordar cinc moments destacats o anècdotes que van marcar el disseny del nou dispositiu de l'ESA i la NASA.

El nou vaixell insígnia de l'observació espacial s'ha enlairat el 25 de desembre des de la base de Kourou a la Guyana. El  telescopi espacial James Webb (JWST), assenyalat com el successor del Hubble, també és un veritable dipòsit de registres: pressupost colossal, disseny que abasta diverses dècades, nombrosos retards en l'execució, el va dur a forjar-se una reputació com un dels més ambiciosos projectes dels darrers 30 anys.

Clic per engrandir. El telescopi espacial James-Webb és un dispositiu colossal: el seu mirall
primari fa 6,5 ​​metres de diàmetre mentre que el seu para-sol és de la mida d'una pista de tennis.
Crèdit: NASA, Chris Gunn.

1. Un projecte desenvolupat al llarg de 25 anys

Vint-i-cinc anys és la durada entre els primers esborranys del telescopi James Webb i el seu llançament a finals de 2021. L'aventura JWST va començar l'any 1996 amb un nom diferent: Next Generation Space Telescope (telescopi espacial de nova generació). La NASA decideix iniciar la construcció d'un telescopi espacial de baix cost, uns 500 milions de dòlars. El  telescopi espacial de nova generació  ja es preveu com el successor espiritual del Hubble, llançat el 1990. Molt ràpidament, els retards augmentaran, provocant el desplaçament de les dates de llançament, des dels anys 2000 fins als 2010, i finalment fins al 2021. Els ajornaments de la NASA i l'envergadura del projecte faran esclatar ràpidament el pressupost inicial.

2. Un telescopi de 10.000 milions de dòlars

Amb el James-Webb, la NASA vol crear un telescopi espacial innovador, eficient però a baix cost. Així, l'administració limita el pressupost inicial a 500 milions de dòlars. L'any 1998, dos anys després dels primers esbossos del  telescopi espacial Next Generation, els primers retards van provocar un augment del pressupost destinat al projecte. El disseny del JWST va arribar així als 1.000 milions de dòlars. Aquesta xifra continuarà augmentant, paral·lelament a l'evolució tecnològica i als nombrosos retards experimentats per les agències espacials occidentals. Al final, el desenvolupament del JWST haurà costat la quantitat impressionant de 10.000 milions de dòlars, o 20 vegades la quantitat inicial prevista.

Clic per engrandir. El JWST es col·locarà a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, en una zona
anomenada "Punt de Lagrange L2". Crèdit: Nasa, JPL-Caltech.

3. Anar a 1,5 milions de quilòmetres

Després de l'enlairament el 25 de desembre, el telescopi James Webb viatjarà durant 29 dies cap al seu objectiu: el punt Lagrange L2 . Aquest últim, situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en sentit contrari al Sol, oferirà al JWST una posició òptima per dur a terme la seva missió d'observació. El punt de Lagrange L2 és efectivament una regió de l'espai ideal per a l'observació del cel profund, permetent una comunicació permanent amb les estacions de control terrestres així com un subministrament d'energia gràcies a la llum del Sol. 

4. El telescopi espacial James Webb també és el més massiu 

No és sorprenent que les dimensions del JWST estiguin a l'alçada del projecte. L'aparell pesa 6.500 quilograms, amb un mirall primari de 6,5 metres de diàmetre i una visera de 22 per 12 metres, la mida d'una pista de tennis!. Per comparar, el diàmetre del mirall principal del Hubble és de "només" 2,4 metres de diàmetre. El gegantisme del James Webb té una utilitat científica, i permetrà recollir més lluminositat d'estrelles llunyanes i proporcionarà una resolució més precisa dels objectes celestes observats. 

Clic per engrandir. La nebulosa de la Quilla, fotografiada pel Hubble. A l'esquerra, la imatge en
l'espectre visible, a la dreta en l'espectre infraroig, permetent així discernir més estrelles. Crèdit: NASA, ESA.

5. El JWST veurà fins a 100 milions d'anys després del Big Bang

El  telescopi espacial James Webb podrà observar una àmplia gamma d'objectes celestes. Mentre que alguns cossos visibles com els planetes del Sistema Solar podran ser fotografiats, els objectius prioritaris del nou telescopi espacial són les galàxies més antigues de l'Univers, que van aparèixer només 100 milions d'anys després del Big Bang, fa més de 14.000 milions anys. Mirar tan lluny en el "passat" hauria de permetre als astrònoms i als astrofísics aprendre més sobre la formació de l'Univers, les primeres estrelles i els sistemes galàctics. Fins ara, un albirament conjunt de Hubble i Spitzer ens va permetre remuntar-nos a una galàxia nascuda 400 milions d'anys després del Big Bang.

Ho he vist aquí.