El James Webb capta els focs artificials del forat negre

James Webb ha captat la imatge més detallada fins ara del cor de la nostra galàxia, Sagitari A*, el forat negre supermassiu situat al nucli, està en constant flamarada sense interrupció.

La càmera NIRCam del Webb va observar el forat negre al llarg d'un any, revelant ràfegues de llum impredictibles. Els científics creuen que els centelleigs més petits procedeixen de turbulències, mentre que les flamarades més grans són el resultat de la col·lisió de camps magnètics.

Aquestes troballes ens ajuden a comprendre millor com els forats negres modelen el seu entorn. Sagitari A* és més actiu del que s'esperava i ofereix una visió poc freqüent de les forces que impulsen la nostra galàxia.

Clic a la imatge per engrandir. Aquesta recreació artística representa el forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, conegut com a Sagitari A* (estrella A). Està rodejat per un disc d'acreció de gas calent. La gravetat del forat negre corba la llum procedent del costat més allunyat del disc, fent que sembli embolicar-se per sobre i per sota del forat negre. Al disc s'observen diversos punts calents que s'assemblen a les erupcions solars, però a una escala més energètica. El telescopi espacial James Webb de la NASA ha detectat tant flamarades brillants com parpellejos més febles procedents de Sagitari A*. Les flamarades són tan ràpides que s'han d'originar molt a prop del forat negre. Crèdit: NASA, ESA, CSA, Ralf Crawford (STScI).

 

Descripció vídeo:  

 

Gràcies al telescopi espacial James Webb de la NASA, un equip d'astrofísics ha obtingut la visió més llarga i detallada fins ara del buit que s'amaga al bell mig de la nostra galàxia. Han descobert que el disc arremolinat de gas i pols que orbita al voltant del forat negre supermassiu central, anomenat Sagitari A*, emet un flux constant de flamarades sense períodes de descans. Utilitzant la càmera NIRCam (Near Infrared Camera) de Webb per observar Sagitari A durant un total de 48 hores en increments de 8 a 10 hores al llarg d'un any. Els astrònoms van veure una brillantor de bombolles que canviava constantment, i de sobte...va sorgir un gran esclat de brillantor. Després, va tornar a calmar-se. No hi van poder trobar un patró, semblava aleatori. El perfil d'activitat del forat negre era nou i emocionant cada cop que els astrònoms l'ho observaven. Tot i que l'equip esperava veure flamarades, Sagitari "A" era més actiu del que havien previst. Les observacions van revelar focs artificials continus de diverses brillantors i durades.

El disc d'acreció que envolta el forat negre va generar de cinc a sis flamarades al dia i diverses petites subflamarades o ràfegues intermèdies.  Encara que els astrofísics encara no comprenen del tot el procés en joc, sospiten que dues causes diferents són responsables dels esclats curts i de les flamarades més llargues.

En concret, les fluctuacions turbulentes dins del disc poden comprimir el plasma i provocar un esclat temporal de radiació. En el cas de les grans flamarades, els astrònoms creuen que la causa són els fenòmens de reconnexió magnètica, un procés en què dos camps magnètics xoquen, alliberant energia en forma de partícules accelerades.

 

Aquestes partícules, que viatgen a velocitats properes a la de la llum, emeten grans quantitats de radiació. Aquests nous descobriments podrien ajudar els físics a comprendre millor la naturalesa fonamental dels forats negres, com interactuen amb l'entorn que els envolta i la dinàmica i l'evolució de la nostra pròpia llar galàctica. Crèdit: Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA. Productor principal: Paul Morris. Visualització del forat negre: Productor: Scott Wiessinger, Visualitzador: Jeremy Schnittman. Suport informàtic: Brian Powell. Crèdit musical: "Miniature Universe" de Geoffrey Wilkinson [PRS] via True Stories [PRS], i Universal Production Music.

Ho he vist aquí.