Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C92

Més coneguda com a nebulosa de la Quilla/Carina, Caldwell 92 ens ofereix una gran riquesa científica i belles imatges.

Clic a la imatge per engrandir. Feu clic a la imatge per engrandir. Els astrònoms es van centrar a Caldwell 92 per crear una de les imatges panoràmiques més grans mai preses amb les càmeres del Hubble, generant una impressionant vista de 50 anys-llum d'ample de la tumultuosa regió central d'aquesta estranya guarderia estel·lar. També coneguda com a nebulosa de Carina i NGC 3372, Caldwell 92 està esculpida per l'acció dels vents de sortida i l'abrasadora radiació ultraviolada de les estrelles monstruoses que habiten aquest infern. Aquestes estrelles estan destrossant el material circumdant que és l'últim vestigi del núvol gegant de què van néixer les estrelles. Crèdit: NASA, ESA, N. Smith (Universitat de Califòrnia, Berkeley) i Hubble Heritage Team (STScI/AURA); dades de CTIO: N. Smith (Universitat de Califòrnia, Berkeley) i NOAO/AURA/NSF

La nebulosa de Carina (la Quilla) es troba dins la nostra galàxia, a uns 7.500 anys llum de distància. A prop del cor de la nebulosa hi ha Eta Carinae, un sistema d'almenys dues estrelles, la més gran de les quals (Eta Car A) és unes 100 vegades més massiva que el Sol i 5 milions de vegades més lluminosa. Les estrelles d'aquesta mida són extremadament rares; la nostra galàxia acull centenars de milers de milions d'estrelles, però només desenes tenen la massa d'Eta Car A. La imatge superior és un mosaic acoblat a partir de 48 fotogrames presos amb l'Advanced Camera for Surveys (Càmera Avançada per Sondejos-ACS) del Hubble. Les exposicions del Hubble es van prendre a la llum de l'hidrogen ionitzat. La informació de color es va afegir utilitzant dades preses a través de tres filtres a l'Observatori Interamericà de Cerro Tololo, a Xile. El vermell correspon a l'emissió de sofre, el verd a la d'hidrogen i el blau a la d'oxigen. 

Aquesta vista de la nebulosa Carina va proporcionar als astrònoms la oportunitat d'explorar el procés de naixement de les estrelles amb un nou nivell de detall. L'explosió huracanada de vents estel·lars i la radiació ultraviolada a l'interior de la nebulosa està comprimint les parets circumdants d'hidrogen fred. Això està desencadenant una segona etapa de formació estel·lar. El Hubble també ha permès als científics generar models en 3D que revelen característiques mai vistes de les interaccions entre el sistema estel·lar que es troba al seu cor: Eta Carinae.

Clic a la imatge per engrandir. Dins la tempestuosa nebulosa Carina hi ha la "Muntanya Mística". Aquest pinacle còsmic de tres anys llum d'alçada, fotografiat per la Wide Field Camera 3 (Càmera de Gran Camp 3) del Hubble el 2010, està format principalment per pols i gas i mostra signes d'una intensa activitat de formació estel·lar. Els colors d'aquesta imatge composta corresponen a la brillantor de l'oxigen (blau), l'hidrogen i el nitrogen (verd) i el sofre (vermell). Crèdit: NASA, ESA, M. Livio i l'Equip del 20è Aniversari del Hubble (STScI)

Clic a la imatge per engrandir. Aquesta nova i brillant imatge mostra una petita secció de la nebulosa de la Carina, un dels objectes més fotografiats pel telescopi espacial Hubble de la NASA. Per prendre aquesta imatge de la nebulosa de Carina, els científics es van basar en les capacitats d'imatge de llum infraroja del Hubble, que detecten longituds d'ona més llargues de llum no dispersades per la pols pesada i el gas que envolten les estrelles. Aquesta imatge mostra només una petita secció de la nebulosa, situada a prop del centre en una zona amb gas més fi. A causa de l'enorme grandària de la nebulosa -uns 300 anys-llum-, els astrònoms només poden estudiar-la per seccions, unint les dades de les diferents imatges per comprendre'n l'estructura i la composició a gran escala. Crèdit: NASA, ESA i A. Kraus (Universitat de Texas a Austin); Processat: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America).

La nebulosa de Carina va ser descoberta per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 des del Cap de Bona Esperança. Amb una magnitud d'aproximadament 4,8, és visible a la constel·lació de Carina fins i tot a simple vista. Amb la seva gran extensió, la nebulosa és un objectiu excel·lent per a prismàtics o un telescopi petit. S'observa millor des de l'hemisferi sud fins a principis de tardor, però els observadors d'estrelles de l'hemisferi nord situats a prop de l'equador poden intentar buscar-la a poca alçada sobre l'horitzó sud a principis de primavera.

Clic a la imatge per engrandir. El Hubble va observar aquest pilar de gas i pols a la nebulosa Carina tant en llum visible (a dalt) com en llum infraroja (a baix) el 2009, utilitzant la seva recent instal·lada Cambra de Camp Ample 3. La imatge infraroja revela estrelles ocultes a la imatge en llum visible. Es pot veure un raig de material que flueix cap a l'esquerra i la dreta des d'una estrella jove situada al bell mig del pilar. Crèdit: NASA, ESA i l'equip del Hubble SM4 ERO.

Clic a la imatge per engrandir. El Hubble va revelar detalls mai vistos en aquesta part de la nebulosa Carina, anomenada la "nebulosa de l'ull del pany", quan la seva Càmera Planetària i de Gran Camp 2 (WFPC2) la va fotografiar el 1999. Crèdit: NASA i l'equip del Hubble Heritage (AURA/STScI)

C92 a la web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del Hubble del blog