Aquest cúmul colorit va ser descobert per l'astrònom francès Nicolas-Louis de Lacaille l'any 1751 durant un viatge a Sud-àfrica.
Clic a la imatge per engrandir. El cúmul globular C105. Crèdit: ESA/Hubble i NASA
Aquest eixam de estrelles és el Caldwell 105, una concentració estel·lar densament compacta coneguda com a cúmul globular. Aquests grumolls compactes típicament contenen centenars de milers d'estrelles, totes elles lligades per la seva gravetat mútua. Les estrelles que es veuen aquí són molt antigues, algunes dels primers habitants de la Via Làctia, nascudes en el moment de la formació de la nostra galàxia. Els científics estudien els cúmuls globulars pel seu potencial per ajudar a desvelar informació sobre la formació i evolució de les galàxies.
Les subtils diferències de color que esquitxen aquesta imatge del Hubble, que es va obtenir en llum visible i infraroja amb la càmera Advanced Camera for Surveys (ACS, sigles en anglès de Càmera Avançada de Sondejos), revelen en realitat moltes coses sobre les estrelles que habiten el cúmul. Això és perquè el color d'una estrella revela la seva temperatura. El nostre Sol produeix més llum groga que cap altre color perquè la seva temperatura superficial és d'uns 5.500 graus Celsius. Si la superfície del Sol fos més freda, per exemple 2.760 °C, tindria un color rogenc; en canvi si fos més calenta, per exemple 11.000 °C, tindria un color blau.
Es necessita molt combustible nuclear per alimentar estrelles més calentes, de manera que una temperatura més alta implica una massa més gran. Les estrelles més massives consumeixen el seu combustible nuclear més ràpidament, de manera que només il·luminen els cels durant un temps relativament curt. Com que les estrelles de Caldwell 105 tendeixen a tenir tons blavosos-grogosos, sabem que són velles, fredes i no gaire massives.
Situat a uns 22.000 anys llum de distància, Caldwell 105 és un dels 150 (o més) cúmuls globulars de la Via Làctia. Es troba a la constel·lació austral de la Mosca i es veu millor a la tardor des de l'hemisferi sud. (Els observadors de l'hemisferi nord haurien de situar-se a prop de l'equador per veure-la, baixa a l'horitzó del cel del sud durant la primavera.) El cúmul va ser descobert per l'astrònom francès Nicolas-Louis de Lacaille el 1751 durant un viatge a Sud-àfrica i posteriorment va ser catalogat com a NGC 4833. Amb una magnitud de 7, és poc probable que el cúmul destaqui, excepte en telescopis grans.
Índex del Catàleg Caldwell del Hubble del bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari