27/01/2015

Els secrets de Star Wars 1


Inicio avui una sèrie d'articles publicats originàriament al web de futura-sciences, i a on s'analitza l'univers de la Guerra de les Galàxies des del punt de vista de la realitat física. Així ho tindrem tot a punt per a l'estrena de l'episodi 7 de la saga.

Aquest primer capítol a mode de presentació, forma part d'una sèrie de 7 que ja he publicat en castellà al web d'Astroseti. Del 1 al 7 els aniré publicant amb certa rapidesa, la resta ho faré al mateix temps que els publiqui a Astroseti. 

L'autor d'aquest entretingut dossier és l'astrofísic francès Roland Lehoucq membre de la Comissió d'Energia Atòmica de Saclay a França.

Lehoucq és un apassionat de la ciència ficció, i domina tant l'escriptura com la física. El seu objectiu és divulgar la física al públic en general, divertir amb el major rigor científic. Roland Lehoucq barreja tant l'humor com la seva habilitat pedagògica per barrejar la ficció i el coneixement científic, no dubtant a parlar de la física basada en Star Wars!


És possible que ja us hagueu preguntat com funciona l'espasa làser Jedi a Star Wars, i que podria existir en el nostre món. O si el nostre Sistema Solar podria albergar planetes com Endor i Kashyyk. Aquest dossier us resoldrà aquestes preguntes i d'altres més, en la realitat física de l'univers de Star Wars.

Pròxim capítol:

- Star Wars; La força dels Jedi, l'energia del nostre món. . .



25/01/2015

Imatges de la Tramuntana

La Gioconda de vacances al Port de la Selva avui





I mentrestant al Louvre










16/01/2015

Vacances Tintineres

Si no ho coneixeu, us vull recomanar un viatge de vacances; La ruta dels Castells del Loira.

Durant el viatge, apte per a totes les edats, gaudireu de magnífics paisatges i romandreu sorpresos de la grandiositat d'alguns dels seus Castells i dels boscos i jardins que els envolten. El viatge de pas, us servirà per entendre millor el perquè de les revoltes que varen portar a la revolució francesa. I es que hi ha que veure com vivien tota aquella de trepes, mentre el poble es moria de fam!.

En vull destacar especialment un d'ells pel que ha estat com a font d'inspiració; el Châteu de Cheverny. I es que si sou tintinaires de mena no us el podeu perdre!.

En Georges Remi, més conegut com a Hergé, es va fixar en aquest castell per recrear el famós Moulinsart dels seus àlbums. De tota manera Hergé va eliminar en els seus dibuixos les 2 ales laterals del Castell per no donar un aire excessivament ostentós a la residència dels germans l'Ocell primer i del capità Haddock després, a partir de l'àlbum El Tresor de Rackham el Roig. Per aquest personatge Hergé va recrear-se en la història real del pirata Jack Rackham, que van acabar penjant de la forca a Jamaica i que robava als vaixells espanyols.  

 

Moulinsart ha estat des de llavors un protagonista més en quasi tots els àlbums posteriors de Tintín.
 
Més info sobre el que podeu trobar al viatge fent un clic aquí.

10/01/2015

Miratge, refracció ?. Potser les dues?

Recupero, aquest cop en català, un article que vaig publicar el 14 de novembre de 2013 a la web d'Astroseti. 

La curvatura de la Terra no ens hauria de deixar veure l'illa de Mallorca des de Barcelona però .... la Física ens ajuda


Els nostres avis ens deien que en dies molt clars era possible, des de la muntanya del Tibidabo a Barcelona, o des de la Mola al massís de Sant Llorenç, veure la silueta de l'illa de Mallorca.
 
Tot això ens semblava una anècdota i dèiem que els núvols a l'horitzó els causaven la confusió. Cal no oblidar que Mallorca es troba a 190 km en línia recta de la costa de Barcelona.
 

La distància màxima a la qual una persona d'estatura normal pot albirar l'horitzó del mar, situant-se en la vora de la platja és d'aproximadament 5 km. de distància. Per a una alçada de 900 m. la distància màxima podria arribar als 115 km. Pel que com a màxim, en condicions ideals, només s'hauria entreveure el cim del pic més alt de l'illa; el Puigmajor.

Però aquests dies les xarxes socials bullen amb la imatge obtinguda, el 6 de novembre, pel fotògraf Robert Ramos des del Tibidabo, en la qual es pot apreciar el contorn de l'illa.

Si tenim en compte l'altura sobre el nivell del mar a la qual es troba el cim del Tibidabo (550 m.), i la distància a la qual es troba Mallorca, ens cal alguna cosa més per completar aquesta visió.

I és aquí on entra la refracció per aconseguir observar aquest fenomen. Evidentment han de confluir també una sèrie de factors meteorològics favorables perquè aquest efecte sigui possible.


Com es produeix la refracció

La refracció es produeix quan la llum passa d'un medi de propagació a un altre amb una densitat òptica diferent, patint un canvi de velocitat i de direcció si no incideix perpendicularment a la superfície. Aquesta desviació en la direcció de propagació s'explica per mitjà de la llei de Snell*. Aquesta llei, així com la refracció en medis no homogenis, són conseqüència del principi de Fermat*, que indica que la llum es propaga entre dos punts seguint la trajectòria de recorregut òptic de menor temps.

D'altra banda, la velocitat de la penetració de la llum en un medi diferent del buit està en relació amb la longitud de l'ona i, quan un feix de llum blanca passa d'un medi a un altre, cada color té una lleugera desviació. Aquest fenomen és conegut com dispersió de la llum. Per exemple, en arribar a un mitjà més dens, les ones més curtes perden velocitat sobre les llargues (ex: quan la llum blanca travessa un prisma). Les longituds d'ona curta són fins a 4 vegades més dispersades que les llargues la qual cosa explica que el cel es vegi blavós, ja que per a aquesta gamma de colors l'índex de refracció és més gran i es dispersa més.

A la refracció es compleixen les lleis deduïdes per Huygens que regeixen tot el moviment ondulatori:

- El raig incident, el reflectit i el refractat es troben en el mateix pla.
- Els angles d'incidència i reflexió són iguals, entenent-ne per tals, els que formen respectivament el raig incident i el reflectit amb la perpendicular (anomenada Normal) a la superfície de separació traçada en el punt d'incidència.

La velocitat de la llum depèn del mitjà pel qual viatja, pel que és més lenta com més dens sigui el material i viceversa. Per això, quan la llum passa d'un medi menys dens (aire) a un altre més dens (vidre), el raig de llum és refractat apropant-se a la normal i per tant, l'angle de refracció serà més petit que l'angle d'incidència. De la mateixa manera, si el raig de llum passa d'un medi més dens a un menys dens, serà refractat allunyant-se de la normal i, per tant, l'angle d'incidència serà menor que el de refracció. Així podem dir que la refracció és el canvi de direcció de la propagació que experimenta la llum en passar d'un medi a un altre.

"És un efecte òptic gràcies al qual, per una diferència de densitat en l'atmosfera, es produeix un reflex del que hi ha darrere. Els raigs de la llum es corben una mica i et deixen veure més enllà", ens explica el fotògraf Robert Ramos, autor de la imatge. "Passa el mateix quan contemples una posta de sol al mar. Pots veure el Sol gràcies a aquest efecte, però en realitat el Sol ja no hi es".

"Per demostrar la refracció podem realitzar un experiment molt senzill", diu Robert Ramos. "Agafes la tapa d'un pot de melmelada, el col·loques cap per amunt sobre una taula i poses una moneda a l'interior. Després vas baixant la vista fins que arriba un punt en que deixes de veure la moneda perquè ja no tens angle de visió. quan deixes de veure la moneda, demanes a algú que ompli la tapa amb una mica d'aigua. Sense moure't tornaràs a veure la moneda gràcies a la refracció de la llum. un efecte similar al que es produeix quan poses un llapis en un got de aigua i el llapis es torça ".

De tota manera aquesta no ha estat l'única vegada que s'ha pogut observar aquest fenomen enguany, des de l'Observatori Fabra es va poder capturar aquesta altra fotografia el passat 22 gener 2013.





De tota manera, cada any es donen les condicions idònies d'observació d'aquest fenomen un mínim de 2 o 3 cops, només us cal anar pujant al Tibidabo!.

I si en voleu saber més:

- Llei de Snell
- Principi de Fermat

30/12/2014

El cel del 2015



El proper 2015 es presenta amb una gran quantitat de fenòmens astronòmics visibles des de gairebé tot el territori de l’estat:

Un parell d’eclipsis visibles en la seva totalitat, les millors pluges de meteors coincidents amb la lluna nova, atractives conjuncions de planetes i un parell d'estels que, si tot surt bé, veurem amb uns prismàtics.

Planetes

Mercuri: Aquest planeta, en tenir una òrbita molt propera al Sol, sempre el trobarem pròxim a ell. D'aquí que sigui el planeta, dels visibles a simple vista, més difícil de localitzar. El millor moment és quan aparentment es trobi més separat del Sol. En els capvespres de finals d'abril i començaments de maig, tindrem una oportunitat molt bona per localitzar-lo, observant sobre l'horitzó oest, mitja hora després de la posta de Sol.

Venus: El planeta més brillant del cel, en tenir una òrbita interior a la nostra, com en el cas de Mercuri, només es podrà veure a l'alba o al vespre, mai a mitjanit. Des de desembre de 2014 fins als primers dies d'agost de 2015 il·luminarà les primeres hores de les nits, sobre l'Oest, després de la posta de Sol.

Mart: El planeta vermell no tindrà gran rellevància durant 2015 ja que durant tot l'any estarà lluny de la Terra. De tota manera seguirà sent visible a simple vista (exceptuant de maig a juliol al estar darrere del Sol), tenint lloc una bonica conjunció amb Venus al vespre del 21 de febrer, sobre l'horitzó Oest.

Júpiter: El gegant gasós, igual que tots els planetes amb òrbita exterior de la Terra, sol estar més a prop del nostre planeta en les dates properes a l'oposició (és a dir en direcció oposada al Sol). L'oposició de Júpiter tindrà lloc el 6 de febrer, destacant amb el seva magnífica brillantor blanc a les nits hivernals.

Saturn: El planeta dels anells, els quals són només visibles amb telescopis, tindrà la seva oposició el 23 de maig, situat al costat de la constel·lació de l'Escorpí.

Eclipsis

Dels quatre eclipsis que tindran lloc durant el 2015, dos d'ells seran visibles per nosaltres: un eclipsi total de Sol, el 20 de març, La totalitat serà visible des del Pol Nord. Des de Catalunya, podrem veure aquest eclipsi de forma bastant espectacular.

Aquesta és una simulació cortesia de Joan A. Català:



i a més també podrem gaudir d'un eclipsi total de Lluna la nit del 27 al 28 de setembre, del qual podrem observar-ne totes les seves fases.

Cometes

Aquest any tindrem la visita d'un parell d'estels que podrien arribar a ser visibles a simple vista, encara que, ja se sap, amb els estels podem esperar de tot.

El primer és el C/2014 Q2 Lovejoy, que encara que ja és visible amb prismàtics, tindrà la seva màxima brillantor a principis i mitjans de gener, visible en la constel·lació de Taure durant gairebé tota la nit. Això sí, necessitarem uns prismàtics, ja que estarà al límit de la visibilitat a simple vista.

El segon és el C/2013 US10 Catalina, visible des de novembre a desembre durant la segona meitat de la nit, i de gener a febrer de 2016 durant tota la nit. La seva màxima brillantor tindrà lloc al gener de 2016 amb magnitud 4, viatjant des de la constel·lació de Virgo fins a les rodalies del Pol nord celeste.

Pluges de meteors

Per al 2015, no esperem cap sorpresa respecte a les pluges de meteors. Destaquen per la seva intensitat o per les condicions de la fase lunar per la seva visibilitat:

- Quadrántides: 4 de gener, 120 meteors / h. Lluna en fase plena. (a partir de les 02:00 hores)
- Eta-Acuarides: 6 de maig, 70 meteors / h. Lluna en fase plena. (a partir de les 05:00 hores)
- Perseides: 13 d'agost, 100 meteors / h. Lluna en fase de nova. (a partir de les 01:30 hores)
- Draconides: 9 d'octubre, intensitat variable. Lluna en fase de nova. (primera meitat de la nit)
- Gemínides: 14 de desembre, 120 meteors / h. Lluna en fase de nova. (A partir de les 21:00 hores)

No oblidem però que tot dependrà de les condicions meteorològiques de cada moment, com el cel estigui ennuvolat....rien à faire, que diuen els francesos.

22/12/2014

Martini on the rocks, i quins rocs!

El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom original de Bai kül (Llac Ric). Té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món. Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dolça més important del món, també és el llac amb les aigües més transparents i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.

Si a tot això hi afegim el fred intens que es deixa sentir per aquelles terres, tindrem uns glaçons de gel espectaculars, això sí, d'una mida més que considerable.

Us deixo una imatge de l'Alexei Trofimov que va tenir la gran sort de poder veureu-ho en directe, i de tenir la pensada de fer-ne una imatge pel record i pujar-la a la xarxa, perquè en gaudim els que probablement mai ho veurem, al menys durant l'hivern siberià.

Ho he vist a Amazing Snow



20/12/2014

Nadal 2014

Us vull desitjat el millor per a tots vosaltres i ho faig amb una espectacular imatge trobada per la xarxa, i a on podeu veure les llums del nord sota la cúpula de la via làctia.

Bones Festes!


06/12/2014

Quelqu'une du Petit Prince

La obra més coneguda de l'Antoine de Saint-Exupéry ens ha deixat tot un seguit de petites reflexions. Us en deixo una:

 "Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que se'n recordin".

El petit príncep
Antoine de Saint-Exupéry


P.D. Dedicat a tots aquells adults que rondinen quan tenen aprop la canalla jugant

04/12/2014

El Patronat Ribas

Avui us parlaré d’un lloc força emblemàtic del meu barri, malgrat que els santgenisencs gairebé sempre el veiem d’esquena, el coneixem entre nosaltres com el Patro o el Ribas.

Tot comença a principis del segle XX. Els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat va comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís (Natzaret) i el torrent de Sant Genís o de collserola (Av Jordà). L'edifici va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de construccions singulars com ara l’antiga seu de la Caixa de Pensions a Laietana/Jonqueres, la Cripta del temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, les Cases Pons al Pg. Gràcia/Rda. Sant Pere, el Col·legi de Jesús-Maria al Pg de Sant Gervasi, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa de Manuel Arnús, coneguda com «El Pinar» al final de l’Av. Tibidabo, al costat de l’estació del funicular, entre d’altres. Com podeu veure alguns d’ells edificis de una grandària més que considerable.
 


Imatge actual del Patronat, clicar per engrandir

Per a la construcció del magnífic i majestuós edifici del Patronat Ribas, l'arquitecte es va inspirar en el mètode Montessori, un model d’ensenyament força avançat i innovador per a aquella època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats...., res de semblant amb la idea que molts de nosaltres tenim o teníem dels antics orfenats. Des d'aquest enllaç podeu accedir a una magnífica col·lecció fotogràfica dels primers anys del Patronat, recollida per l’Amèlia Llauradó. L’orfenat amb aquestes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200.

La institució va funcionar fins al curs 1971-1972, durant els darrers anys de la dictadura franquista en què es va treure a subhasta per 170 milions de pessetes.

Amb el tancament, els nens van ser acollits a les Escoles Ribas de Rubí, i a Mollet del Vallès. En conèixer-se públicament la venda, va començar una campanya per evitar l’enderrocament de l’edifici per construir-hi habitatges, i perquè es pogués destinar a finalitats educatives o sanitàries, i hi van col·laborar les associacions de veïns dels barris de la zona, i també antics alumnes de l’orfenat, com ara Francisco Orozco, que es va dirigir al procurador en Cortes Eduardo Tarragona, i fins i tot al llavors president del govern, l’almirall Carrero Blanco.

El 3 de desembre del 1972, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’antic orfenat per convertir-lo en centre d’ensenyament, amb una inversió de 73 milions de pessetes, i el va cedir al Ministeri d’Educació i Ciència. Finalment, la lluita de totes les associacions de veïns de la zona de la Vall d’Hebron, que aplega Sant Genís dels Agudells, els Penitents, Montbau, el Carmel, el Coll, Vallcarca i Horta, va aconseguir el 1977 que l’edifici i part dels seus espais fossin convertits en els dos instituts, Un de FP i un altre de Batxillerat. Des de l'1 de juliol del 2002 aquests dos instituts es van fusionar creant el nou IES Vall d'Hebron.

Tirant enrere direm que la família Ribas es tractava d´una família que disposava de grans bens materials i van reflectir un singular interès en la millora de les condicions de vida dels infants, recordem que estem parlant de principis del S XX. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l´últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir als nens.

Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orfenat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament d´en Lluís Ribas (1-05-1911):

"Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l´alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i  instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit."


Dins del terrenys del Patronat s’hi trobava la masia de Can Besora, edifici principal de l’antiga finca. Estava ubicada al carrer Natzaret, al darrere del Patronat Ribas. Inicialment, la finca era molt gran i hi havien dues heretats amb les respectives cases. L'altra casa era on ara hi ha el barri de la Teixonera, que va desaparèixer al començament del segle XX (al nomenclàtor d'aquell barri ha quedat el carrer de les Escales de Can Besora). Malauradament la masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80, sabem que fins llavors era utilitzada com amagatall i fumador per alguns dels alumnes quan feien campana.

Can Basora, clicar per engrandir


Com que col·laboro periòdicament en la e-ràdio del meu barri, gran part d'aquesta entrada també la teniu disponible en àudio.