Primera foto de Coconuts-2b, l'exoplaneta més proper

 
Primera foto de Coconuts-2b, l'exoplaneta més proper capturat en imatges directe

Clic per engrandir. "Amb un planeta massiu en una òrbita molt separada i amb una estrella
central molt freda, Coconuts-2 representa un sistema planetari molt diferent del nostre propi
sistema solar", explica Zhoujian Zhang, investigador de la Universitat de Hawaii.
Crèdit: dottedyeti, Adobe Stock

Un equip d’investigadors de la Universitat de Hawaii ha publicat la fotografia de l’exoplaneta més proper capturada en vista directa. El gegant gasós Coconuts-2b, amb unes característiques molt específiques, gira al voltant de la seva estrella a 35 anys llum del sistema solar.

Si la cerca d’exoplanetes s’ha intensificat al llarg dels anys, se n’han fet poques fotografies. És el cas de Coconuts-2b, un gegant gasós que orbita al voltant de l’estrella anomenada Coconuts-2A (o L 34-26) situat a 35 anys llum de la Terra. Es va publicar una feble però notable fotografia del planeta juntament amb un article escrit per investigadors de la Universitat de Hawaii per a The Astrophysical Journal Letter el 6 de juliol de 2021, que el converteix en l’exoplaneta amb imatges més properes al sistema solar. Detectat el 2011 pel satèl·lit WISE (sigles en anglès de Wide-field Infrared Survey Explorer - Explorador de Gran Angular d'Investigació en l'Infraroig), el sistema Coconuts-2 va ser estudiat per Zhoujian Zhang gràcies al programa Coconuts (COol Companions ON Ultrawide orbiTS), que permet analitzar les característiques dels objectes celestes i dels sistemes estel·lars llunyans. 

 Clic per engrandir. Fotografia del sistema Coconuts-2. Crédit: Zhang et al., UH, The
Astrophysical Journal Letters.

Característiques sorprenents

Coconuts-2b té unes característiques molt específiques, que desperten la curiositat dels astrònoms. Quan es va detectar deu anys abans, les dades rebudes de WISE van suggerir un objecte celestial a la deriva a l’espai, sense òrbita particular. Les investigacions de Zhang mostren que l'exoplaneta té un període orbital d'1,1 milions d'anys! una durada colossal a causa de la gran distància que el separa de la seva estrella Coconuts-2A; 6.471 unitats astronòmiques!. En comparació, el període orbital de Plutó té "només" 248 anys.

Coconuts-2b és realment colossal, amb una massa sis vegades superior a la de Júpiter. Aquest últim, el planeta més important del nostre sistema solar, arriba a 1.898 × ​​10²⁷ kg, és a dir, 317 vegades la massa terrestre. A causa d'aquestes característiques, l'exoplaneta es classifica a la llista d'estrelles "extremes", les especificitats de les quals semblen inconcebibles ja que són singulars. 

 Clic per engrandir. Representació artística del sistema Coconuts-2. © Brooks Bay, UH/SOEST

Segons els investigadors, el sistema encara sembla relativament jove. L'edat de Coconuts-2A es troba en un rang bastant ampli, entre 150 i 800 milions d'anys, com el gegant gasós que orbita al voltant. La massa de la nana vermella és només un terç de la del Sol, així com una temperatura reduïda malgrat una forta activitat estel·lar i un període de rotació ràpid de 2,83 dies. La llunyania de la seva estrella fa que Coconuts-2b sigui un planeta fred, amb una temperatura mitjana de 161° C o 434º Kelvin. 

Imatges directes, una raresa en la caça d’exoplanetes

També és aquesta distància la que impedeix que l’exoplaneta s’ofegui literalment en la llum de la seva estrella, permetent així la seva visibilitat en imatges directes per part dels astrònoms. La seva detecció també depèn de la calor que prové de les entranyes del planeta, detectable en freqüències de l'infraroig llunyà.

“Sol ser molt difícil detectar i estudiar les emissions de llum emeses pels exoplanetes gasosos, sabent que generalment estan coberts per la lluminositat més forta de les seves estrelles. Gràcies al seu gran període orbital, Coconuts-2b serà un tema excel·lent per estudiar l'atmosfera i la composició de gegants joves gasosos", va dir Zhoujian Zhang en un comunicat de la Universitat de Hawaii.

 Clic per engrandir. Representació del telescopi espacial James Webb. Crèdit: ESA

La detecció d’exoplanetes s’ha intensificat gradualment des del llançament de sondes com WISE el 2009 o TESS (Transiting Exoplanet Survey Satellite - Satèl·lit per a l'estudi del trànsit dels exoplanetes) el 2018 i no hauria de disminuir en els propers anys. Uns mesos abans del llançament del telescopi espacial James Webb, aquest hauria d’aportar grans avenços tècnics en aquest camp, com ara l’anàlisi de l’atmosfera dels exoplanetes en poques hores.
 

 Ho he vist aquí.