Clic per engrandir. Gira l'univers? Crèdit: David Wall via Getty Images.
Sabem que els planetes giren, però i l'univers en conjunt? No, sembla que l'univers no rota; si ho fes, seria possible viatjar en el temps cap al passat.
Tot i que a l'Antiguitat s'afirmava que el cel girava arreu del món, el 1949 el matemàtic Kurt Gödel va ser el primer a formular un univers en rotació. Per això va utilitzar el llenguatge de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein, com una forma d'honrar el seu amic i veí de Princeton, el mateix Einstein.
Però aquest procés d'“homenatge” acadèmic va ser en una direcció diferent de la que es podria sospitar, perquè Gödel va utilitzar l'exemple d'un univers en rotació per demostrar que la relativitat general era incompleta.
El model de Gödel d'un univers en rotació era força artificial. A més de la rotació, el seu univers només contenia un ingredient: una cosmològica negativa constant que resistia la força centrífuga d'aquesta rotació per mantenir l'univers estàtic.
Però la naturalesa artificial d'aquest univers no preocupava Gödel. El seu argument principal era que la relativitat general permetia la possibilitat d'un univers en rotació. I Gödel va utilitzar el seu univers en rotació per demostrar que la relativitat general permetia viatjar en el temps cap al passat, cosa que hauria d'estar prohibida.
Sortir a fer un tomb per l'univers
Viure en un univers en rotació seria realment estrany. D'una banda tots els observadors es considerarien el centre de rotació. Això vol dir que si un s'estacionés en algun lloc i s'assegurés estar absolutament quiet, veuria que l'univers gira al seu voltant. Però si s'aixequés i es traslladés a qualsevol altre lloc, fins i tot a una galàxia llunyana, sempre continuaria veient l'univers girant al voltant de la nova posició.
Això és increïblement difícil de visualitzar, però no és gaire diferent de la idea que en un univers en expansió, tots els observadors es veuen a si mateixos com el centre de la expansió.
Com més ens allunyem d'un observador, més gran és la velocitat de rotació. I no es tracta només d'una rotació de les coses, sinó del mateix espai-temps. Això vol dir que la llum, que sempre es veu obligada a seguir la curvatura de l'espai-temps, fa estranys viatges. Un feix de llum enviat des d'un observador es corbarà en ser arrossegat per la rotació de l'espai-temps. En algun punt llunyà, la rotació serà excessiva, i la llum girarà i tornarà a l'observador.
Això vol dir que hi ha un límit a la llunyania que pots veure en un univers en rotació, i més enllà d'això, tot el que observaràs són imatges duplicades del teu propi jo passat.
Aquest comportament estrany no s'aplica només a la llum. Si pugessis a un coet i sortissis disparat a través d'un univers en rotació, tu també quedaries atrapat a la rotació. I degut a aquesta rotació, el teu moviment es duplicaria sobre si mateix. Tot i això, quan tornessis al teu punt de partida, et trobaries arribant abans d'haver partit.
Per dir-ho així, un univers giratori seria capaç de fer girar el teu futur cap al teu propi passat, permetent viatjar enrere en el temps.
Romandre assegut
Aquesta era la principal objecció de Gödel a la relativitat general. Aquesta teoria, en ser la nostra comprensió definitiva de l'espai i el temps, no hauria de permetre el viatge en el temps cap enrere, perquè el viatge en el temps cap al passat viola les nostres nocions de causalitat i introdueix tota mena de paradoxes desagradables del viatge en el temps. El fet que la relativitat no impossibilités automàticament el viatge en el temps indicava a Gödel que la teoria d'Einstein era incompleta.
Afortunadament, no hi ha indicis que visquem en un univers en rotació. Si el cosmos estigués girant, la llum procedent d'adreces oposades del cel es desplaçaria cap al vermell en una direcció i cap al blau a l'altra. Els astrònoms han aplicat aquesta prova a estudis de galàxies llunyanes i fins i tot al fons còsmic de microones, que és la llum que queda de quan el cosmos tenia només 380.000 anys. La conclusió d'aquestes proves és que si l'univers gira ho fa a un ritme inferior a 10-17 graus per segle.
Però l'objecció de Gödel segueix dempeus. Des de 1949, els físics han inventat altres formes que la relativitat general permeti els viatges en el temps enrere, els forats de cuc, el "motor warp" de velocitat superior a la de la llum (conegut com a motor d'Alcubierre) i les trajectòries especials al voltant de cilindres infinitament llargs. Però tots aquests artificis depenen d'algun tipus de física exòtica que trenca la nostra comprensió de com funciona l'univers, com ara la matèria amb massa negativa.
Clic per engrandir. Pont Einstein-Rosen, conegut també com a forat de cuc.
Però l'univers giratori de Gödel és simplement una qüestió de prova observacional, no pas una ruptura fonamental amb la física coneguda. Podríem haver-nos trobat en un univers en rotació amb la mateixa facilitat amb què ens trobem en un en expansió. No hi ha res en el nostre coneixement de la física que impedeixi que hi hagi aquest tipus d'univers, així que no hi ha res en el nostre coneixement de la física que impedeixi viatjar enrere en el temps.
Potser Gödel té raó, i tinguem més que aprendre sobre l'univers.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari