Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Sherloc. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Sherloc. Ordena per data Mostra totes les entrades

28/02/2021

Perseverance. 2 - Descobrint el rover: Braç robòtic

El disseny del rover Perseverance 

El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar. 

Clic per engrandir. Crèdit NASA/JPL

Braç Robòtic

El braç robòtic de 2 metres de llarg del Perseverance es pot moure com el nostre. Disposa de "articulacions" a l'espatlla, al colze i al canell per oferir la màxima flexibilitat. El braç permet el rover treballar com ho faria un geòleg humà: subjectant i utilitzant eines científiques amb la seva "mà" o torreta. Les pròpies "eines de mà" del rover extreuen nuclis de les roques, prenen imatges microscòpiques i analitzen la composició elemental i mineral de les roques i el sòl marcians.

Característiques:

- Longitud; 2,1 metres.

- Graus de llibertat; N'hi ha cinc. Són possibles gràcies a uns petits motors anomenats "actuadors rotatius". Els cinc graus de llibertat es coneixen com a articulació azimutal de l'espatlla, articulació d'elevació de l'espatlla, articulació de colze, articulació del canell i articulació de la torreta.
 
- Torreta o "mà";  A l'extrem del braç es troba la "torreta". És com una mà que porta càmeres científiques, analitzadors minerals i químics per estudiar l'habitabilitat passada de Mart, i triar la mostra de més valor científic per emmagatzemar.

- Noms de les eines de la torreta; SHERLOC i WATSON, PIXL, GDRT (Gaseous Dust Removal Tool-Eina eliminadora de pols a gas), Ground Contact Sensor (Sensor de contacte amb el terra ) i un Trepant.
 
- Trepant; És un trepant de percussió rotatori dissenyat per extreure mostres de nuclis de roca de la superfície de Mart.
 
- Broques; Un conjunt de broques intercanviables: broques d'extracció de nuclis, broca de regolita i un punxó.
 
- Funció principal; Ajudar en la investigació de la superfície de Mart i en la recollida de mostres.
 
- Diàmetre dels forats perforats; 1 polzada (27 mm)

- Trepant: El trepant del rover utilitzarà un moviment rotatori amb o sense percussió per penetrar en la superfície marciana i recollir les preuades mostres. El trepant està equipat amb tres tipus diferents d'accessoris (broques) que faciliten l'obtenció de mostres i l'anàlisi de la superfície. Les broques d'extracció de nuclis i de regolita s'utilitzen per recollir mostres marcianes directament en un tub de recollida de mostres net, mentre que la broca d'abrasió s'utilitza per raspar o "desgastar" les capes superiors de les roques, per tal de exposar les superfícies fresques i no erosionades per al seu estudi.

Recreació artística de com la torreta reculli guarda les mostres obtingudes.
Crèdit NASA/JPL

Tipus de mostres de roca que recollirà la perforadora:

Mostres de roques:

El trepant cilíndric extreu mostres de l'interior de la roca, trencant la mostra de roca al terra. Cada mostra es recull directament en un tub de recollida de mostres net. Els tubs de recollida de mostres tenen la mida aproximat d'un bolígraf. Cada nucli recollit té 0,5 polzades (13 mil·límetres) de diàmetre i 2,4 polzades (60 mm) de llarg, el que suposa una mitjana de 10-15 grams de material marcià per tub.  

Mostres de regolita

S'utilitza una broca especial per recollir el material rocós solt, o regolita, de la superfície marciana. Com les mostres de roca, les mostres de regolit es recullen directament en un tub de recollida de mostres net. 

Equip de mostreig a la torreta.

A l'extrem de braç hi ha la "torreta". És com una mà que porta càmeres científiques i analitzadors minerals i químics per estudiar l'habitabilitat passada de Mart i triar la mostra de més valor científic per al seu emmagatzematge. Les eines científiques muntades en la torreta són: 

SHERLOC i WATSON:

SHERLOC està destinat a estudiar els minerals de prop, pel que està muntat en la torreta a on es pot col·locar al costat dels seus objectius. SHERLOC utilitza espectròmetres, un làser i una càmera per buscar elements orgànics i minerals que hagin estat alterats per ambients aquàtics i puguin tenir signes de vida microbiana en el passat.

SHERLOC té un ajudant. La càmera WATSON també està muntada a la torreta. És com la lent de mà d'un geòleg, que amplia i registra les textures dels objectius de roca i sòl que són estudiats per l'analitzador de minerals SHERLOC. La seva posició en la àgil torreta del braç robòtic permet col·locar a WATSON aprop dels objectius que estan a l'abast del braç. WATSON és també un "assistent" integral de cambra per SHERLOC i PIXL. WATSON també proporciona valuoses vistes dels sistemes del rover, com les rodes i els instruments muntats a la part baixa del rover, fora de la vista de la Mastcam-Z.

Clic per engrandir. L'instrument SHERLOC del Mars 2020: Aquí tenim un primer pla d'un
model d'enginyeria de SHERLOC acrònim de
Scanning Habitatge Environments with
Raman & Luminescence de Organics & Chemicals
- Escaneig d'Ambients Habitables
amb Raman i Luminescència per compostos Orgánics i Químics
, un dels instruments a
bord del
rover de Perseverance de la NASA. Crèdit: NASA / JPL-Caltech.

PIXL

El PIXL es munta a la torreta perquè necessita poder apropar-se als objectius minerals. És capaç de detectar senyals de vida passada. PIXL busca els canvis en les textures i les substàncies químiques de les roques i el sòl marcians que hagi deixat qualsevol vida microbiana antiga. PIXL estudiarà els espècimens candidats a una possible recollida de mostres. La informació que recopili s'utilitzarà per decidir quins són els objectius més interessants des del punt de vista científic.  

Sensor de contacte amb el terra

La torreta disposa d'un sensor especial per evitar danys si el braç entra en contacte amb la superfície. El sensor de contacte ordena al braç de el rover que s'aturi si toca al terra inadvertidament.

Manipulació de mostres

El Perseverance extraurà mostres de les roques i el sòl marcians. Utilitzant el seu trepant, el rover recollirà i emmagatzemarà els nuclis en tubs en la superfície marciana. 

 

Ho he vist aquí.

07/05/2021

Perseverance 11B. Descobrint el rover: Marques (i 2)

El disseny del rover Perseverance

El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar.   

Les marques

Continuem descrivint les marques que incorpora el Rover Perseverance de Mart a on ho vam deixar al capítol anterior.  

El Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA, a Pasadena (Califòrnia), té una llarga història de disseny, construcció i proves de naus espacials que han viatjat a Mart, a altres planetes i fins i tot han sortit del nostre sistema solar. La Perseverance va ser acoblada a les històriques instal·lacions d'acoblament de naus espacials del JPL, però tal com a altres naus espacials de la NASA, inclou la creativitat i el dur treball de persones de tot el món. Aquesta placa està muntada en la part davantera esquerra el rover.

Pot el rover veure això a Mart? Sí, és visible per una càmera a l'extrem del braç, la WATSON.

Placa amb la insígnia de la NASA


L'emblemàtica insígnia de l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA) està muntada com una audaç insígnia blava en el panell frontal dret del rover Perseverance. La missió Mart 2020 i el rover Perseverance continuen una orgullosa tradició d'exploració de la NASA del nostre sistema solar i més enllà.  

Clic per engrandir. Frontal del rover Perseverance i detall de la placa amb
insígnia de la NASA. Crèdit: NASA/JPL-Caltech

Tatuatge de l'ADN al Rover

L'insaciable desig de la humanitat d'explorar el desconegut està codificat en el nostre ADN, i des dels inicis de la nostra història hem inventat les eines per fer possible aquesta exploració. El nostre impuls per l'exploració i la innovació ajudarà a aplanar el camí per a la futura exploració humana de Mart.

A l'interior de la roda davantera esquerra el rover hi ha una petita il·lustració de les empremtes de dues rodes de rover. Una apareix com si estigués impresa a la sorra marciana, destacant els èxits tècnics necessaris per travessar el desconegut. L'altra petjada, retorçada en forma d'ADN, és un recordatori que els nostres robots espacials són d'origen humà, i reflecteix el desig humà innat d'exploració.

Pot el rover veure això a Mart? Sí, és visible per la càmera frontal esquerra per evitar perills (Hazcam) del rover.

Placa "Portar de tornada un tros de Mart" 

El rover Perseverance recollirà mostres de roques que podran ser retornades a la Terra en una futura missió. Es tracta del primer pas d'un notable conjunt de missions que pretén completar un viatge d'anada i tornada de la Terra a Mart. L'estudi de les mostres de Mart en laboratoris terrestres podria respondre a la important pregunta de si, fa milers de milions d'anys, va sorgir alguna vegada la vida a Mart.

Dues plaques d'alumini simbolitzen la recerca d'una resposta. Una de les plaques, muntada a la part inferior esquerra del rover, té un dibuix lineal gravat de part del cràter Jezero de Mart. Sembla que falta una peça rodona al centre d'aquest dibuix. L'altra placa, exposada al Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA, a Pasadena, Califòrnia, porta la peça rodona que completa el dibuix. Les dues parts formen un tot, un trencaclosques científic que es completarà en el futur, quan es portin a la Terra mostres de roques de Mart.

Aquestes plaques no son visibles per a cap de les càmeres que incorpora el Perseverance.

Placa d' homenatge al personal sanitari

 


El rover Perseverance es va preparar per al seu llançament tant al Laboratori de Propulsió a Raig de Califòrnia com al Centre Espacial Kennedy de Florida durant l'apogeu de la pandèmia de la COVID-19. Enginyers i tècnics van treballar en condicions difícils per preparar el rover i la nau espacial per a un viatge de set mesos a Mart.

L'equip del Perseverance va dissenyar la placa Unity com a homenatge a la resolució i perseverança del personal sanitari de primera línia, que arrisca la seva vida per tractar als necessitats. Aquestes valentes persones ens inspiren a tots per afrontar els grans reptes, i esperem que aquesta missió ens serveixi d'inspiració a canvi. Aquesta placa es va instal·lar a la banda esquerra del xassís del vehicle.

 
Clic per engrandir. Localització de la placa al rover. Crèdit: NASA, JPL-Caltech 
 
Descarregueu un certificat d'agraïment al personal sanitari amb una imatge d'aquesta placa. Aquesta placa no és visible per les càmeres del rover.

Objectiu de calibratge de la Mastcam-Z 


Com un turista que viatja a un destí exòtic amb una càmera i uns quants objectius, Perseverance porta 23 càmeres per captar imatges de Mart. Algunes càmeres permeten el rover "veure" un camí cap endavant, i altres ajuden als científics a decidir quines roques observar més de prop. Atès que els "fotògrafs" es troben a milions de quilòmetres de distància, les càmeres científiques Mastcam-Z del Perseverance s'han d'ajustar a distància mitjançant l'ús d'objectius de calibratge (cal targets, per abreujar). Els objectius de calibratge són petits discos que tenen exemples coneguts de color, reflectància (la quantitat de llum que rebota en una roca) i enfocament, perquè els equips puguin operar les càmeres i els espectròmetres correctament i recollir les imatges i les dades més útils possibles.

Clic per engrandir. La Mastcam-Z mira el seu objectiu de calibratge.
Crèdit: NASA, JPL-Caltech

A més de l'objectiu primari de calibratge comentat anteriorment, la Mastcam-Z cal porta un altre objectiu secundari per ajudar a verificar l'objectiu primari, sota una il·luminació lleugerament diferent. Aquest objectiu té un enfocament més directe, amb dues files de quadrats, en color i en escala de grisos, disposats en línies rectes sobre un suport i en angle recte entre si. 

Visibles per a la Mastcam-Z quan el rover "mira per sobre de l'espatlla", els objectius de calibratge s'utilitzen per ajustar les imatges en color. Com a la Terra, les condicions d'il·luminació a Mart canvien segons l'hora del dia, l'època de l'any i la quantitat de pols a l'atmosfera. La qualitat de la llum del dia afecta la quantitat de llum que les roques de Mart reflecteixen a la càmera (el que s'anomena reflectància). Al capturar una imatge d'una roca i després de l'objectiu de calibratge a la mateixa hora del dia, els científics poden ajustar la il·luminació de la imatge per revelar el veritable color i la reflectància de la roca. L'estructura vertical, un gnòmon, projecta una ombra sobre l'objectiu de calibratge, a l'igual que els rellotges de sol a la Terra. L'ombra proporciona informació útil sobre el rumb del rover, l'angle del Sol i les condicions d'il·luminació.

Els fotògrafs terrestres odien la pols en els seus objectius, però no han de lidiar amb la pols de ferro magnètic de Mart! Els punts de color i d'escala de grisos de l'objectiu primari de calibratge tenen imants a sota, per allunyar la pols enganxosa del centre del punt. 

Gravats en l'objectiu primari de calibrat, xapat en or i plata, hi ha diversos elements per inspirar i unificar als exploradors actuals i futurs. Un conjunt de dibuixos senzills disposats en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de la part superior del disc representa el desenvolupament de la vida a la Terra, que culmina amb els éssers humans i els vols espacials. Un breu lema, "Two Worlds, One Beginning" (Dos mons, un començament), apunta a la futura missió de retorn de mostres de Mart, en la qual els nuclis de roca que reculli el Perseverance podran ser retornades a la Terra i estudiats per les generacions futures.

Al llarg de la vora de l'objectiu de calibratge, i només visible per als futurs exploradors que puguin veure el rover i els seus instruments algun dia amb els seus propis ulls, hi ha la frase:

Estem sols? Hem vingut a buscar senyals de vida i a recollir mostres de Mart per estudiar-les a la Terra. Als que ens segueixen, els desitgem un viatge segur i l'alegria de la descoberta.

Per celebrar la recerca global del coneixement i l'aventura, la frase "alegria de la descoberta" està escrita en els cinc idiomes més parlats a la Terra: Anglès, mandarí, hindi, espanyol i àrab. 

Objectiu de calibrat del SHERLOC

 Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech

L'instrument SHERLOC, dissenyat per buscar minúsculs minerals i molècules orgàniques, no es preocupa tant pel color. SHERLOC utilitza diversos objectius de calibratge òptic per ajustar la resolució, o l'enfocament, de dues de les seves càmeres, la de autofocus i context (ACI) i la de gran angular per al sensor topogràfic d'operacions i enginyeria (WATSON). Per SHERLOC, la precisió mil·limètrica és clau per cartografiar rastres de substàncies orgàniques en petites zones de roca amb un espectròmetre làser, i després prendre una imatge de la mateixa zona amb una càmera d'augment.

L'objectiu de SHERLOC consisteix en dues plaques d'alumini que tanquen cinc discos de sílice o safir, i cinc mostres de teixit de vestits espacials d'astronautes. Aquests materials es van triar acuradament per proporcionar dades que permetin ajustar les càmeres de SHERLOC i els espectròmetres, i per ajudar a un equip del Centre Espacial Johnson de la NASA a Houston a dissenyar equips per protegir els futurs exploradors humans. 

Mostres de minerals

Si necessita comprovar sovint la precisió del seu espectròmetre làser i la seva càmera, per què no es diverteix amb això? Un dels cinc discs, de sílice fosa, porta "imprès" un diminut laberint de crom. Aquest intricat disseny ajuda als enginyers a comprovar la capacitat del làser SHERLOC per escanejar una àrea diminuta i crear un "mapa" dels grans orgànics o minerals d'una roca. Aquest laberint evoca tant a el detectiu Sherlock Holmes i la seva recerca de respostes, com la nostra recerca de senyals de vida antiga a Mart.

Clic per engrandir. Aquest objectiu de calibratge per a l'instrument SHERLOC
(sigles en aglès de Scanning Habitatge Environments with Raman & Luminescence
for Organics & Chemicals-Escaneig d'Ambients Habitables amb Raman i
Luminescència per compostos Orgánics i Químics) del Mars 2020 inclou cinc
mostres de material de vestits espacials, les primeres que es duran al planeta
vermell. A l'estudiar com es degraden aquestes mostres en l'entorn marcià, els
enginyers podran desenvolupar millors vestits espacials. Crèdit: NASA.

Un altre disc presenta una mostra que realment torna a Mart. Es tracta d'una llesca d'un meteorit marcià, trobada a la Terra a Oman el 1999. Aquesta llesca, juntament amb un segon tros del mateixa meteorit que roman en un laboratori a la Terra, proporciona dades de referència per a l'espectròmetre Raman d'ultraviolat profund.

Materials del vestit espacial

Quatre de les cinc mostres de vestits espacials estan fetes de materials utilitzats en els vestits espacials actuals, i podrien informar sobre el que portaran els futurs astronautes quan explorin la Lluna o Mart. Les mostres de tefló, vectran i dacron romandran exposades a la intensa radiació ultraviolada i a les fredes temperatures de Mart. El ACI i les càmeres WATSON prendran periòdicament imatges ampliades d'aquestes mostres. Els especialistes en vestits espacials a la Terra estudiaran aquestes imatges per veure si els materials es descomponen, i a quina velocitat.

Clic per engrandir. Crèdit: NASA, JPL-Caltech

El disc de destinació de calibrat més detallat es compon de dues parts, i compleix dues funcions crítiques. La capa inferior, feta de vidre opalí, té marques en crom blau, i està coberta per una capa de policarbonat, utilitzada per fabricar els visors dels cascs dels astronautes. A l'observar les marques de calibratge a través del policarbonat durant la missió del Perseverance, les càmeres notaran si el policarbonat comença a trencar-se i quan. És com quan un comença a notar que els vidres de les seves ulleres es van ratllant amb el temps.

Els dibuixos de la part superior del disc d'òpal presenten petites línies verticals procedents d'un sistema de calibratge òptica desenvolupat per les Forces Aèries dels Estats Units. Al centre hi ha un conjunt de lletres i números que s'assemblen a la direcció de Londres on vivia el fictici Sherlock Holmes. Aquest codi es diu "moneda" de geocerca. La geocerca és una activitat a l'aire lliure en què la gent utilitza mapes o coordenades del Sistema de Posicionament Global (GPS) per trobar objectes ocults, o amagatalls. Quan algú troba un cau, registra el seu descobriment en un llibre de registre o en línia, i el substitueix perquè ho trobi la següent persona. Aquesta geocerca és la primera de la seva classe a Mart i els futurs exploradors podran registrar-lo en el futur. Fins llavors, una futura missió a Mart recuperarà els tubs de mostra deixats per Perseverance. Dins d'aquesta precioses "memòries caus", els científics buscaran signes de vida antiga, una vegada que les mostres siguin portades a la Terra.

A la part inferior del disc d'òpal hi ha una fila de petites figures que semblen ballar. Aquestes figures també poden utilitzar-se per al calibratge òptic, si la càmera no pot veure la fila superior del disc. La fila de caràcters és un xifrat, o codi, anomenat "L'home que balla". Aquest codi apareix en "Els ballarins", publicat com a relat curt per l'autor de Sherlock Holmes, Sir Arthur Conan Doyle, el 1903. En la història, Holmes va ser capaç de desxifrar el codi i resoldre el misteri. Anem a desxifrar aquest codi per a vostè: les xifres lletregen "Troba'm".

Objectiu de calibrat de la SuperCam

Clic per engrandir. Crèdit:NASA, JPL-Caltech

SuperCam no és només una eina, és més aviat una caixa d'eines, amb un làser, quatre espectròmetres, un telescopi, un micròfon i una càmera d'augment per identificar les substàncies químiques i els minerals que componen les roques de Mart. L'objectiu de calibrat de la SuperCam té elements que permeten el calibrat òptic, de reflectància i làser d'aquestes eines.

Per comprovar la resolució i l'enfocament de la microimatge remota (RMI), una sèrie de marques de calibratge òptic adornen una placa d'alumini situada a la part superior de la unitat que conté les altres mostres. En aquesta placa també es troba una de les dues mostres de meteorits de Mart que s'estan transportant al planeta vermell amb el Perseverance (l'altre meteorit de Mart està en l'objectiu de calibratge SHERLOC). Aquest meteorit s'utilitzarà com "blanc de pràctica" per al làser. Un conjunt de mostres de color vermell, verd i cian (blau) i d'escala de grisos ajudarà els enginyers a ajustar les imatges en color de la RMI per tenir en compte les variades condicions d'il·luminació de Mart.

Altres vint-i-mostres de minerals i roques poden ser observades pel Espectròmetre de Descomposició Induïda per Làser (LIBS), el Raman i els espectròmetres Visible/Infraroig. Els científics podran comparar els resultats de cada espectròmetre en les mateixes mostres. No és per jugar als favorits, però es va incloure un petit diamant per comprovar només l'espectròmetre Raman! A la part dreta del blanc de cal hi ha una placa quadrada de titani, que produeix una longitud d'ona consistent per al làser LIBS, útil per ajustar els tres espectròmetres LIBS.

Aquest objectiu de calibrat va ser sotmès a dures proves en el nord d'Espanya, per assegurar-se que sobreviuria a les fredes temperatures de Mart i no es trencaria durant l'aterratge. Després de les proves, la unitat de vol es va fixar en la part posterior del rover, prop de la font d'energia. Els enginyers poden girar el "cap" de Perseverance, o el pal de teledetecció, perquè la Supercam pugui observar l'objectiu i assegurar-se que les eines de la seva caixa d'eines funcionen perfectament.
 
Veure: 

- Descobrint el rover: Marques (1)


Ho he vist aquí.

05/04/2021

Perseverance 8. Descobrint el rover: Càmeres

El disseny del rover Perseverance

El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar.

Clic per engrandir. Les càmeres del Perseverance. Crèdit: NASA, JPL-Caltech.

Les càmeres del Rover Mars 2020 Perseverance

Els "ulls" i altres "sentits" del rover

El rover Perseverance té diverses càmeres enfocades a tasques d'enginyeria i ciència. Algunes ajuden a aterrar a Mart, mentre que d'altres serveixen d'ulls a la superfície per poder conduir-lo. Altres s'utilitzen per realitzar observacions científiques i ajudar a la recollida de mostres.

- Càmeres de descens
- Càmeres d'enginyeria
- Càmeres científiques

Càmeres d'imatges del descens per a l'aterratge

Càmeres d'entrada, descens i aterratge

T'has preguntat alguna vegada com seria la visió d'un "astronauta" a l'aterrar a Mart? Per a l'aterratge del rover Perseverance, l'equip d'enginyers va afegir diverses càmeres i un micròfon per documentar l'entrada, el descens i l'aterratge amb més detall. Les càmeres van gravar vistes impressionants de l'aterratge, capturant vídeos a tot color del descens final del vehicle a la superfície marciana. Els vídeos també van proporcionar dades que van ajudar a l'equip a explorar:

  • Com es desplega i funciona el paracaigudes a l'atmosfera marciana?
  • Com es mou el sistema d'aterratge al descendir i apropar-se a la superfície?
  • Quina quantitat de sorra i roques són expulsades a l'atmosfera pels retrocoets?
  • Què passa exactament quan el vehicle aterra?
  • En quin punt de la zona prevista va aterrar el vehicle?
  • Com poden les vistes aèries de poc abans de l'aterratge informar sobre els plans de conducció de rover?

Aquestes són algunes de les observacions amb informació que les càmeres poden proporcionar als qui es dediquen a aterrar naus espacials a Mart.

Clic per engrandir. Una visibilitat sense precedents de l'aterratge a Mart: Un conjunt
de càmeres en diverses parts de la nau espacial Mars 2020 ha proporcionat vistes
més detallades que mai de l'aterratge. Crèdit: NASA / JPL-Caltech. Infografia en català: Sci-Bit.

Aquests nous ulls i oïdes del Perseverance es van muntar a partir de maquinari comercial fàcilment disponible. Les càmeres i el micròfon es van transportar com una "càrrega útil discrecional", un complement opcional que seria un avantatge, però que no era imprescindible per a la missió.

El conjunt de càmeres d'entrada, descens i aterratge del Mars 2020 incloïa:

  • Càmeres de "mirada cap amunt" del paracaigudes: Muntades a la tapa posterior, mirant cap amunt en el desplegament i inflat del paracaigudes. Es van instal·lar tres càmeres, dues de les quals van gravar amb èxit el paracaigudes.
  • Càmera de "mirada cap avall" a l'etapa de descens: Muntada en l'etapa de descens, mirant cap avall al rover mentre descendia durant la maniobra del Skycrane.
  • Càmera de "mirada cap amunt" del rover: Muntada a la coberta del rover, mirant cap amunt a l'etapa de descens durant la maniobra del Skycrane i la separació de l'etapa de descens.
  • Càmera de "mirada cap avall" del rover: Muntada sota el rover, mirant cap avall a la superfície durant l'aterratge.

A més de proporcionar dades d'enginyeria, les càmeres poden considerar-se una "càrrega útil de compromís públic". Sens dubte, van donar una sensació de dramatisme en el descens a la superfície. A part de les animacions per ordinador, mai s'havia vist l'obertura d'un paracaigudes en l'atmosfera marciana, el descens del rover a la superfície de Mart o el vol de l'etapa de descens després de l'aterratge del rover. Perseverance ens va permetre assistir en primera fila a un aterratge a Mart per primera vegada en la història de l'exploració espacial.

Especificacions Tècniques

Funció principal: Prendre fotografies, mirant cap amunt i cap avall, durant el descens i l'aterratge a Mart.
Ubicació: Muntades en diverses parts de la nau espacial, incloent la carcassa posterior, l'etapa de descens i el rover.

Càmera del sistema de visió de l'aterratge

Un altre sistema de càmeres utilitzat durant el descens a Mart va ser fonamental per a l'aterratge segur del rover: la Càmera del Sistema de Visió del aterrador va prendre les imatges necessàries per a la Navegació Relativa al Terreny.

Mentre la nau penjava sota el paracaigudes, la càmera gran angular del sistema de visió de l'aterratge mirava cap avall, prenent imatges de la superfície que s'acostava ràpidament. Un ordinador especial al rover va analitzar ràpidament les imatges i les va comparar amb un mapa a bord per determinar la posició del rover en relació amb el terra. Això va ajudar al Perseverance a escollir de forma autònoma el lloc d'aterratge més segur dins la seva àrea d'aterratge. 

Especificacions tècniques

Funció principal: Prendre fotografies durant el descens, mirant cap avall des del rover, per ajudar a la navegació relativa al terreny.
Ubicació: Muntada a la banda esquerra, prop de la part davantera del rover, apuntant directament cap avall.
Mida de la imatge: 1024x1024 píxels.

Càmeres d'enginyeria

Càmeres per evitar perills (HazCams)
Càmeres de navegació (Navcams)
CacheCam 

Mars 2020 utilitza una nova generació de càmeres d'enginyeria que es basen en les capacitats de les anteriors càmeres del rover de Mart. Aquestes càmeres d'enginyeria millorades proporcionen informació molt més detallada, en color, sobre el terreny que envolta el rover. Tenen diverses funcions: mesuren el terreny al voltant del rover per a una conducció segura, comproven l'estat del maquinari del rover i donen suport a la recollida de mostres. Algunes ajuden a determinar la millor manera d'acostar-se als objectius científics.

Càmeres d'enginyeria millorades per la conducció

Les càmeres d'enginyeria millorades per a la conducció ajuden els operadors humans a la Terra a conduir el rover amb major precisió, i a orientar millor els moviments del braç, el trepant i altres eines quan s'acosten als seus objectius. Un camp de visió molt més ampli proporciona a les càmeres una visió molt millor del propi rover. Això és important per comprovar l'estat de diverses parts del rover i mesurar els canvis en la quantitat de pols i sorra que poden acumular-se en les superfícies del rover. Les noves càmeres també poden prendre imatges mentre el rover està en moviment.

Les càmeres d'enginyeria millorades comparteixen el mateix cos de càmera, però utilitzen diferents objectius seleccionats per la tasca específica de cada càmera.

 Clic per engrandir.  Crèdit. NASA-JPL.

Aquestes imatges de la càmera de navegació del Mars 2020, o Navcam, mostren un munt de roques preses des d'una distància d'uns 15 metres a la zona de proves del pati de Mart al JPL. Les imatges il·lustren una de les formes en què les dades de la càmera poden utilitzar-se per revelar els contorns d'un objectiu des de la distància. Aquests mesuraments proporcionen al rover i al seu equip els coneixements que necessiten per planificar amb precisió els moviments del braç i el seu desplaçament. 

Especificacions tècniques

Funció principal: S'utilitza per desplaçar-se per Mart i per col·locar les eines al braç robòtic.
Ubicació: Diversos llocs del rover.
Pes: Menys de 425 grams.
Mida de la imatge: 5120 x 3840 píxels.
Resolució de la imatge: 20 megapíxels

Càmeres per evitar perills (HazCams):

Perseverance porta sis càmeres de detecció de perills, anomenades HazCams, recentment desenvolupades: quatre a la part davantera i dos a la part posterior del cos del rover. Les HazCams detecten els perills del camí davant i darrere del rover, com grans roques, rases o dunes de sorra.

Els enginyers també utilitzen les HazCams davanteres per veure on moure el braç robòtic per prendre mesures, fotos i recollir mostres de roca i del terra.

Durant la conducció, el rover s'atura amb freqüència per prendre noves imatges estereoscòpiques del camí que té per davant per avaluar els possibles perills. Les vistes en 3D donen a Mars 2020 la capacitat de prendre les seves pròpies decisions sobre on conduir sense consultar cada moviment amb l'equip del rover a la Terra. 

Especificacions tècniques

Funció principal: Ajuda a la navegació autònoma.
Ubicació. Muntades a la part davantera i posterior del cos del rover, apuntant cap al terra.

Càmeres de navegació (Navcams):

Dues Càmeres de Navegació estèreo en color, anomenades Navcams, ajuden els enginyers a conduir el Perseverance amb seguretat, especialment quan el rover opera de forma autònoma, prenent les seves pròpies decisions de navegació sense consultar als controladors a la Terra.

 
Clic per engrandir. Navcams frontals. Crèdit: NASA, JPL


Clic per engrandir. Navcams posteriors. Crèdit: NASA, JPL

Situades a la part alta del màstil del rover, aquestes dues càmeres ajuden els enginyers a conduir el rover per Mart. Podeu veure un objecte tan petit com una pilota de golf a 25 metres de distància. Abans que el Perseverance "condueixi a cegues", les càmeres de navegació ajuden inicialment a garantir una trajectòria segura. La manera de conducció a cegues es produeix quan els enginyers ordenen al rover que condueixi una certa distància en una determinada direcció, i el "cervell" informàtic del rover calcula la distància a partir de les rotacions de les rodes sense mirar ni comprovar el lliscament de les mateixes.

Especificacions Tècniques

Funció principal: Ajuda a la navegació autònoma.
Ubicació: Muntada a la part alta del màstil del rover; els "ulls" esquerre i dret estan separats per uns 42 centímetres.

Nova càmera per gravar la recollida de mostres

CacheCam:

La "CacheCam" és una càmera única que mira cap avall a la part superior del dipòsit de mostres. Fa fotografies dels materials mostrejats i dels tubs de mostres mentre es preparen per al seu segellat i emmagatzematge en els tubs. Això ajuda als científics a "vigilar" les mostres mentre s'obtenen, i manté un registre de tot el procés per a cada mostra recollida.

Clic per engrandir. Imatge de la Cachecam del dipòsit de mostres. Crèdit: NASA-JPL

Especificacions tècniques

Funció principal: Veure la part superior d'un tub de mostra després de recollir la mostra; fer fotografies microscòpiques de la part superior del material de mostra abans de segellar el tub.
Ubicació: Dins de la part inferior del rover, a la part superior del dipòsit de mostres.

Càmeres Científiques

- Mastcam-Z
- SuperCam
- PIXL
- SHERLOC
- WATSON

Mastcam-Z

La Cur és un parell de càmeres que prenen imatges en color i vídeo, imatges estereoscòpiques tridimensionals i tenen un potent zoom. Igual que les càmeres Mastcam del rover Curiosity, la Mastcam-Z del Mart 2020 consta de dos sistemes de càmeres duplicats muntats en el pal que sobresurt de la coberta del rover. Les càmeres estan una el costat de l'altra i apunten en la mateixa direcció, proporcionant una vista en 3D similar a la que veurien els ulls humans, només que millor. També tenen una funció de zoom per veure els detalls dels objectius llunyans.

SuperCam

La SuperCam dispara un làser a objectius minerals que estan fora de l'abast del braç robòtic del rover, i després analitza la roca vaporitzada per revelar la seva composició elemental. Igual que la ChemCam del rover Curiosity, la SuperCam dispara polsos de làser de menys d'un mil·límetre a zones allunyades a més de 7 metres de distància. La seva càmera i els seus espectròmetres examinen llavors la química de la roca. Cerca compostos orgànics que podrien estar relacionats amb la vida passada a Mart. Quan el làser incideix en la roca, crea plasma, que és un gas extremadament calent format per ions i electrons que suren lliurement. Un espectrògraf a bord registra l'espectre del plasma, que revela la composició del material.

PIXL

PIXL, acrònim de Planetary Instruments for X-Ray Lithichemistry, (Instrument planetari per litoquímica mitjançant raigs X) és un espectròmetre de fluorescència per raigs X. El PIXL utilitza la fluorescència de raigs X per identificar elements químics en punts objectiu tan petits com un gra de sal de taula. Disposa d'una càmera de microcontext que proporciona imatges per correlacionar els seus mapes de composició elemental amb les característiques visibles de la zona objectiu.
 
SHERLOC

SHERLOC, acrònim de Scannig Habitable Environments with Raman and Luminiscence for Organics and Chemicals, és un espectròmetre a escala fina i llum ultravioleta làser, detecta mineralogia i compostos orgànics. Les principals eines de SHERLOC són els espectròmetres i el làser, però també utilitza una macrocámara de "context" integrada per prendre primers plans extrems de les zones estudiades. Això proporciona un context per al que el làser estava apuntant, però també per ajudar els científics a veure les textures que podrien explicar la història de l'entorn en el qual es va formar la roca.

WATSON

La càmera WATSON és una de les eines de la "mà" o torreta situada a l'extrem del braç robòtic del Perseverance. És gairebé idèntica a la càmera amb lent de mà MAHLI del rover Curiosity. WATSON acrònim en anglès de Wide Angle Topographic Sensor for Operations and Engineering (Sensor topogràfic de gran angular per operacions i enginyeria) capta les imatges des del pont de comandament en una escala molt detallada de les imatges i mapes que SHERLOC recull dels minerals i orgànics marcians fins a les escales més àmplies que la SuperCam i la Mastcam-Z observen des del màstil. WATSON proporciona vistes de les textures i estructures a escala fina de les roques marcianes i de les restes rocoses i la pols que cobreixen gran part de la superfície marciana. Gràcies a aquestes capacitats, WATSON no només és compatible amb SHERLOC, sinó que també ajuda a identificar objectius d'interès per als altres instruments del rover. Atès que WATSON pot ser desplaçat pel braç robòtic, també proporciona imatges dels instruments i de les parts del rover. Per exemple, es pot apuntar a l'experiment de producció d'oxigen Moxie per ajudar a controlar la quantitat de pols que s'acumula al voltant de l'entrada que deixa entrar l'aire marcià per a l'extracció d'oxigen.

Un objectiu de calibratge pel WATSON està fixat a la part davantera del cos del rover. Conté un gràfic de barres mètriques estandarditzades per ajudar a calibrar l'instrument.


Ho he vist aquí.

02/08/2024

Perseverance podria haver descobert els primers rastres fòssils de vida a Mart!

Els investigadors de la NASA encarregats d'analitzar les dades recollides pel rover de Mart Perseverance estan tan emocionats que menys d'una setmana després de prendre mostres d'una roca marciana, i sense esperar una publicació sobre el tema amb la revisió dels seus companys, van decidir publicar un comunicat de premsa amb el seu descobriment. Encara que demanem precaució, perquè encara no ens podem decidir, algunes de les característiques d'aquesta roca mai trobada a Mart suggereixen que van ser produïdes per formes de vida microbianes i no per processos abiòtics naturals que imitaven processos vius.


Clic a la imatge per engrandir. El rover marcià Perseverance de la NASA es va fer aquesta selfie el 23 de juliol de 2024, el 1218è dia marcià o sol, de la missió. A l'esquerra del rover, prop del centre de la imatge, hi ha la roca en forma de punta de fletxa anomenada "Cascades de Cheyava", que té característiques que podrien ajudar a determinar si Mart va suportar vida microscòpica en el passat llunyà. El petit forat negre de la roca és on Perseverance va prendre una mostra de nucli, que ara es troba en un tub de mostra emmagatzemat al ventre del rover. El punt blanc a la dreta del forat és on el rover va utilitzar una eina d'abrasió per netejar la superfície superior, permetent que els instruments científics estudiïn la composició de la roca. La selfie està formada per 62 imatges preses per la càmera del sensor topogràfic gran angular per a operacions i enginyeria (Watson) situada a l'extrem del braç robòtic del rover. Les imatges es van reunir després de ser enviades de tornada a la Terra. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, MSSS.


Perseverance, a la recerca de vida a Mart. Perseverance, així és com la NASA va decidir batejar el rover que envià a Mart l'estiu del 2020. Un rover del qual els investigadors tenen grans expectatives. Serà el primer a prendre mostres de roca destinades a ser portades de tornada a la Terra. Objectiu: trobar rastres de vida microbiana.

La notícia es va estendre ràpidament per les xarxes socials de la noosfera el vespre del 25 de juliol de 2024 i va ser objecte d'un comunicat de premsa mesurat de la NASA però sense que encara s'hagués publicat cap article ni objecte de revisió per experts (peer review en anglès). El rover Perseverance va descobrir i prendre mostres d'una roca marciana el juliol de 2024 les característiques de la qual fascinen exobiòlegs i científics planetaris, com Rosaly Lopes, que es pregunten si finalment no tenen proves que Mart va acollir vida microscòpica en un passat llunyà.


Clic a la imatge per engrandir. Això és més que intrigant, és realment emocionant! Hem de portar aquesta mostra a la Terra per analitzar-la als nostres millors laboratoris! Els científics del Rover Perseverance de la NASA troben una intrigant roca a Mart. Crèdit: @rosaly_lopes, X.

El comunicat de premsa de l'equip científic del rover Perseverance, però, adverteix que tal com està, els rastres trobats a la roca que mesura 1 metre per 0,6 metres i sobrenomenada "Cascades de Cheyava", en referència a la Terra a una cascada del Gran Canyó, també podria haver estat produït per processos abiòtics. Recordem l'any 1996 l'afer del meteorit marcià ALH84001 que semblava contenir rastres fòssils de bacteris marcians, però que la comunitat científica ha considerat durant més d'una dècada que de fet és més probable que sigui per contaminació terrestre.


Clic a la imatge per engrandir. Hi va haver vida microscòpica a Mart en un passat remot? Una intrigant roca vista pel rover Perseverance de la NASA te qualitats que encaixen en la definició d'un possible indicador de vida antiga. Però, què hem trobat i com ho podrem saber amb certesa? Fer un clic aquí.

Tot i així, aquesta roca va proporcionar un testimoni el 21 de juliol de 2024 que és la 22ª mostra del rover que es pretén tornar un dia a la Terra per ser objecte d'una anàlisi sòlida i completa, cosa que no és possible amb Perseverance i, per tant, deixa l'assumpte pendent. La roca es va descobrir a l'extrem nord de la vall de la Neretva, una antiga vall fluvial de 400 metres d'ample que va ser tallada per l'aigua que es va precipitar al cràter Jezero fa milers de milions d'anys, fins i tot formant un delta (vegeu el vídeo més a baix).

Ja sabem gràcies a l'instrument Sherloc (Scanning Habitable Environments with Raman & Luminescence for Organics & Chemicals; Escaneig d'Ambients Habitables amb Raman i Luminiscencia per a compostos Orgànics i Químics) del rover que la roca conté compostos de carboni orgànic (la qual cosa no és necessàriament una prova que provinguin de processos biòtics).

Clic a la imatge per engrandir. El rover de Mart Perseverance de la NASA va utilitzar el seu instrument Mastcam-Z per visualitzar aquest espai de treball al voltant de la mostra presa d'una roca anomenada "Cascades de Cheyava". És visible un forat (extrem esquerre) on es va prendre una mostra el 21 de juliol de 2024. A la dreta hi ha una roca sobrenomenada "Steamboat Mountain". A cada roca és visible una zona d'abrasió blanca circular; Aquí és on el rover va utilitzar una eina d'abrasió per netejar la superfície superior, permetent als instruments estudiar la composició de les roques. Les imatges que componen aquest compost van ser preses per l'instrument Mastcam-Z del rover el 23 de juliol de 2024, el dia 1217 o sol, de la missió. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, MSSS

La roca més desconcertant mai estudiada per Perseverance

Ken Farley, un científic del projecte Perseverance de Caltech a Pasadena, EUA, explica que la "Cascada de Cheyava és la roca més desconcertant, complexa i potencialment important que s'ha estudiat mai. D'una banda, vam detectar per primera vegada matèria orgànica, taques de colors característiques que indicaven reaccions químiques que la vida microbiana podia utilitzar com a font d'energia i evidència clara que l'aigua -necessària per a la vida- va travessar la roca. D'altra banda, no hem pogut determinar exactament com es va formar la roca i fins a quin punt les roques veïnes poden haver escalfat les cascades de Cheyava i contribuït a aquestes característiques".


Quins secrets podríem desbloquejar estudiant mostres de Mart en laboratoris d'última generació a la Terra? Científics de tot el món estan ansiosos per esbrinar-ho. A finals de la tardor del 2023, el rover Perseverance de la NASA va recollir 21 mostres de roques marcianes seleccionades científicament, que els científics creuen que podrien contenir proves extraordinàries per ajudar a respondre a preguntes centenàries com ara: Va existir mai vida a Mart? o Com ha evolucionat el Planeta Vermell al llarg del temps?  El rover Perseverance va recollir un conjunt divers de mostres, incloses les roques sedimentàries que són eficaços per preservar els rastres de vida antics. També hi ha roques ígnies, que ens poden parlar de l'evolució primerenca de Mart. Mitjançant una sèrie de futures missions anomenades Mars Sample Return (Retorn de les mostres de Mart), aquestes mostres es podrien portar a la Terra per a un estudi posterior i podrien ajudar els exobiòlegs a buscar signes de vida microbiana antiga al Planeta. Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del video. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, ESA, GSFC, MSFC, JSC, MAVEN, Lunar and Planetary Institute.

Pel que fa a la “pell de lleopard", de la Cascada Cheyava, David Flannery, astrobiòleg i membre de l'equip científic Perseverance de la Universitat Tecnològica de Queensland a Austràlia, va dir en el comunicat de premsa de la NASA que "aquests llocs són una gran sorpresa. A la Terra, aquest tipus de característiques de les roques s'associen sovint amb rastres fossilitzats de microbis vivint al subsòl."

Però l'investigador afegeix: "Vam tractar aquesta roca amb làsers i raigs X i la va fotografiar literalment dia i nit des de gairebé tots els angles imaginables. Científicament, la Perseverance no té res més a oferir. Per entendre completament què va passar realment a la vall del riu marcià del cràter Jezero fa milers de milions d'anys, ens agradaria portar la mostra de les Cascades Cheyava a la Terra, perquè es pugui estudiar amb els poderosos instruments disponibles als laboratoris".


Clic a la imatge per engrandir. El rover Perseverance va capturar aquesta imatge d'una roca anomenada "Cascades Cheyava" descoberta en un antic llit d'un riu a la regió de "Bright Angel" del cràter Jezero de Mart. Aquesta imatge de la roca es va capturar amb una càmera anomenada Watson, que forma part del conjunt d'instruments Sherloc. Al llarg de tota la roca hi ha grans vetes de sulfat de calci blanc. Entre aquestes venes hi ha bandes de material el color vermellós de les quals suggereix la presència d'hematita, un dels minerals que dóna a Mart la seva característica tonalitat rovellada. Els científics estan especialment interessats en les taques de llum de mida mil·limètrica i de forma irregular a la banda vermellosa central (des de la part inferior esquerra a la part superior dreta de la imatge) que estan envoltades per un anell prim de material fosc, similar a les taques de lleopard. Taques com aquesta a les roques sedimentàries de terra es poden produir quan les reaccions químiques que impliquen hematites fan que la roca canviï de vermell a blanca. Aquestes reaccions també poden alliberar ferro i fosfat, potser provocant la formació d'halos foscos, i poden ser una font d'energia per als microbis, d'aquí l'associació entre aquestes característiques i microbis en un medi terrestre. El material blanc i accidentat que es veu a banda i banda de les taques està esquitxat d'uns quants cristalls d'olivina verda, que es formen a les roques ígnies com les colades de lava. No està clar si l'olivina es va formar al mateix temps que les taques de lleopard; els científics esperen establir una línia de temps de com es van formar l'olivina i les taques. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, MSSS


El rover Perseverance de la NASA ha fet algunes observacions molt convincents en una roca marciana que, amb més estudis, podrien demostrar que la vida estava present a Mart en un passat llunyà, però com podem determinar-ho a partir d'una roca i què hem de fer per confirmar-ho? Morgan Cable, científica de l'equip de perseverança, fa una ullada més de prop. Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. Crèdit: NASA, JPL.

Traces fossilitzades de microbis que viuen al subsòl?

Una vegada més, cal precaució en la interpretació de les dades actuals que almenys, suggereixen que les roques mostrejades per Perseverance es van dipositar primer en forma de fang, per corrents d'aigua, amb compostos orgànics barrejats que van acabar cimentant. Més tard, un segon episodi de flux de fluids va penetrar en les esquerdes de la roca, permetent els dipòsits minerals que va crear les grans vetes blanques de sulfat de calci visible avui.


La NASA i l'ESA estan desenvolupant plans per a una de les campanyes més ambicioses mai realitzades a l'espai: portar les primeres mostres de materials marcians de manera segura a la Terra per a un estudi detallat. El conjunt divers de mostres seleccionades científicament que actualment està recollint el rover de Mart Perseverance podria ajudar els científics a respondre la pregunta de si la vida antiga va sorgir al planeta vermell. El retorn de mostres de Mart a la Terra per a estudis futurs es duria a terme en diverses etapes amb múltiples naus espacials i, d'alguna manera, de manera sincronitzada. Aquesta breu animació presenta els moments clau de la campanya de retorn de mostres de Mart: des de l'aterratge a Mart i la fixació dels tubs de mostra fins a llançar-los des de la superfície i transportar-los a la Terra. Crèdit: NASA, ESA, JPL-Caltech, GSFC, MSFC.

Malgrat això, aquests filons estan plens de cristalls de la mida d'un mil·límetre d'olivina, un mineral que es forma a partir del magma, i les lleis de la geoquímica també suggereixen que l'olivina i el sulfat es podrien haver introduït a la roca a temperatures inhòspites per a la vida, creant una reacció química abiòtica que hauria donat lloc a les taques de lleopard.

No és pot decidir en l'estat de la importància d'un retorn a la Terra de les mostres del Perseverance, una operació que només està prevista pel 2033.


Podeu triar l'idioma de subtitulació a la configuració del vídeo. Després de 1.000 dies d'exploració marciana, el rover Perseverance de la NASA està estudiant roques que donen testimoni de diverses èpoques de la història d'un delta fluvial de mil milions d'anys. Els científics estan estudiant aquesta regió de Mart, coneguda com a cràter Jezero, per veure si poden trobar proves de vida antiga registrada a les roques. El científic del projecte Perseverance Ken Farley ofereix una visita guiada d'una panoràmica ricament detallada de la ubicació del rover el novembre de 2023, presa per l'instrument Mastcam-Z. Format per 993 imatges individuals i 2.380 milions de píxels, aquest mosaic de 360 graus mira en totes direccions des d'un lloc que l'equip científic del rover anomena "Airey Hill". Parts del propi rover són visibles a l'escena, apareixent més distorsionades cap a les vores a causa del processament d'imatges. La millora del color aplicada a la imatge augmenta el contrast i accentua les diferències de color. En aproximar com seria l'escena en condicions d'il·luminació semblants a la Terra, aquest ajust permet als científics de la missió utilitzar la seva experiència diària per interpretar el paisatge. La vista de Mart seria més fosca i més vermellosa. Crèdit: NASA, JPL-Caltech, ASU, MSSS; ESA, DLR, FU-Berlín


Ho he vist aquí.

21/02/2021

Perseverance. 1 - Descobrint el rover


Disseny del rover Perseverance

El rover de Mart 2020, Perseverance, es basa en la configuració del rover Curiosity del Mars Science Laboratory. Té la mida d'un cotxe, uns 3 metres de llarg (sense incloure el braç), uns 3 metres de llarg, 2,7 metres d'ample i 2,2 metres d'alt. Però amb 1.025 quilos, pesa menys que un cotxe compacte. D'alguna manera, les peces del rover són similars a les que necessitaria qualsevol ésser viu per mantenir-se "viu" i poder explorar.  

El Rover Perseverance té les següents parts:

- Cos: una estructura que protegeix els "òrgans vitals" del rover
- Cervell: ordinadors per processar la informació
- Controls de temperatura: calefactors interns, una capa d'aïllament i d'altres
- Coll i cap: un pal perquè les càmeres ofereixin al rover una visió a escala humana
- Ulls i orelles: càmeres i instruments que proporcionen al rover informació sobre el seu entorn  
- Braç i mà: una forma d'ampliar el seu abast i recollir mostres de roca per al seu estudi
- Rodes i potes: elements per a la seva mobilitat
- Energia elèctrica: bateries i potència
- Comunicacions: antenes per "parlar" i "escoltar"

Clic per engrandir les imatges

 

Tipus de càmeres incorporades al rover: Hazcam, (abreviació de Hazard avoidance cameras) Càmeres per evitar perills. Navcam, (abreviació de  navigational camera) càmeres de navegació. Mastcam-Z, és un instrument d'imatge estereoscòpic multiespectral, és la principal càmera científica del rover. SuperCam, és un instrument que examina roques i el sól amb càmera làser i espectòmetres (és la versió millorada de la incorporada al rover Curiosity). SHERLOC, acrònim de Scannig Habitable Environments with Raman and Luminiscence for Organics and Chemicals, és un espectòmetre a escala fina i llum ultravioleta làser, detecta mineralogia i compostos orgànics. PIXL, acrònim de Planetary Instruments for X-Ray Lithichemistry - Instrument planetari per litoquímica mitjançant raigs X- és un espectròmetre de fluorescència per raigs X.
 

Clic per engrandir. Visibilitat sense precedents de l'aterratge a Mart: Un conjunt de càmeres en diverses parts de la nau espacial Mars 2020 han proporcionat vistes més detallades de l'aterratge que mai abans. Crèdit: NASA/JPL-Caltech 




Ho he vist aquí.