Entreteniment neuronal, la noia del nas vermell

Sempre m'han agradat els efectes òptics, i avui en vull compartir 3 amb vosaltres. És ben curiós com podem enganyar al nostre cervell amb la percepció visual, o és ell qui ens enganya?.

L’atenció o concentració és la selecció de determinats estímuls de l’exterior en el moment de la percepció, destinant més recursos cognitius a la seva elaboració. Inclou una sèrie de fenòmens que es donen de forma simultània al cervell. Si l’atenció augmenta de forma intensiva la concentració sobre l’estímul s’anomena alerta i sorgeix de forma instintiva davant possibles perills.

L’atenció dóna un significat a allò percebut i ordena la informació provinent dels sentits de forma jeràrquica de manera que la ment la pugui elaborar. Es relaciona amb la memòria, ja que aquesta aporta el context per fer significatiu allò percebut i alhora cal atenció per poder retenir una dada. Per aquest motiu el seu estudi és clau per a la pedagogia i la psicologia.

Hi han diferents tipus d’atenció. Ara ens centrarem en l’atenció selectiva. L’atenció selectiva és aquella que ens permet seleccionar un element de la resta d’elements del nostre camp perceptiu. Aquesta ens permet ignorar les distraccions que ens puguem trobar per a poder dur a terme, de manera satisfactòria la nostra tasca.

El primer de tots a on la interpretació que us farà el vostre cervell, el porta a imaginar-se colors inexistents, només cal seguir unes senzilles instruccions:

- Si els vostres ulls segueixen el moviment del punt rotatiu rosat, només veureu un color: rosat.
- Si la vostra mirada s'atura en la creu negra del centre, el punt rotatiu es torna verd.
- Ara, concentreu-vos en en la creu del centre. Després d'un breu període de temps, tots els punts rosats desapareixeran i només veureu un únic punt verd girant.

És sorprenent com el nostre cervell treballa. En realitat no hi ha cap punt verd, i els punts rosats no desapareixen. Això hauria de ser prova suficient que no sempre veiem el que creiem veure... Podeu veure aquí sota una captura d'un frame del gif per comprovar-ne que és cert.

Aquest efecte és la prova que quan el nostre cervell concentra la seva atenció en un sol punt, la resta la ignora, per no pertorbar-ne la concentració, és l'atenció selectiva. També ho podeu comprovar veient aquest vídeo del Daniel Simons, només heu de comptar quants cops es passen la pilota de bàsquet els nois amb samarreta blanca. Si ja sabeu de que va us el podeu estalviar.

Pels que no el coneixeu, heu vist el goril·la passejant a la primera?. No?. No us hi amoïneu, normalment ningú el veu.

Podeu trobar un altre exemple en el següent efecte. Aquesta il·lusió pertany al grup de les "Motion-Induced Blindness" (ceguesa induïda pel moviment).

Aquí els punts grocs són estàtics però el fons de punts blaus aquesta vegada sí que és animat.

 
Mireu a l'àrea que hi ha entre els 3 punts i concentreu-vos en el moviment dels punts blaus. A poc a poc els punts grocs aniran desapareixent durant uns breus instants.

I per acabar us deixo amb el que dona el nom al post. Només cal que fixeu la mirada durant uns 30 segons al nas vermell de la noia. Acte seguit fixeu la mirada damunt d'una superfície ben blanca (degut al fons del bloc recomano fer-ho un full de word en blanc obert prèviament, és un sol clic), i obriu i tanqueu els ulls el més ràpid que pugueu.

 

Aquest fenomen de postimatge és dels més freqüents, aquí l'hem vist relacionat amb el blanc i el negre. A les postimatges (imatges que seguim veient després d'apartar la vista d'una forma ben il·luminada i definida), es queden inactives les cèl·lules fotosensibles afectades per la longitud d'ona corresponent als colors impressionats a la retina, durant la seva recuperació en uns segons, en mirar una zona neutra, la manca del color impressionat se'ns mostra ara com el seu complementari.

Ben curiós.