No se sap quan es va
originar la vida a la Terra ni com, potser durant l’Hadeà, fa més de 4.000 milions d'anys, llevat que ho fes durant l’Arcaic, el període de la història del nostre planeta
es calcula entre 4.000 i 2.500 milions d'anys. Alguns
pensen que la vida neix en els fonts
hidrotermals formant organismes extremòfils utilitzant la quimiosíntesi amb base de sofre . Altres
pensen que aquest tipus d'organitzacions, que es poden observar avui en dia,
són en realitat el producte tardà de l'evolució. Per
tant, és potencialment interessant saber quan aparegut formes de vida capaces
d'utilitzar sofre.
Avui en dia per exemple, es
coneix, des de fa algun temps, els bacteris
del sofre porpra i verd. Realitzen
la fotosíntesi,
però no produeixen oxigen quan oxiden sulfur
d'hidrogen (H2S) a sofre elemental
(S). Però al 1999, els investigadors han descobert la Thiomargarita
namibiensis (que etimològicament vol dir perla
de sofre de Namíbia), un gegant dels bacteris que viu en denses poblacions en
alguns sediments
de la costa de Namíbia a la plataforma
continental . Prolifera
en un ambient que és alhora ric en nutrients, baix en oxigen i abundant sulfur.
Un exemple d'un fòssil d'un bacteri sulfurós de l’Arcaic observat al microscopi. La seva forma esfèrica es deforma per la tensió mecànica de la roca durant milers de milions d'anys.
© Andrew Czaja – Futura Sciences
Els fòssils
més antics de formes de vida en aigües profundes
Un grup de geòlegs ha
anunciat en un article a Geology que
havien descobert en sediments dipositats en condicions similars, sense llum ,
els fòssils de bacteris com la Thiomargarita namibiensis. Han estat
descoberts en els estrats de la formació Gamohaan, una part del crató Kaapvaal,
a Sud-àfrica. Aquests bacteris, que s’haurien desenvolupat en el sediment al
voltant del super-continent Vaalbarà, van viure durant el neoarqueà i la datació
de les roques que els contenen, tenen una edat de 2.520 milions d'anys.
En aquest moment, els
cianobacteris productors de estromatòlits existeixen com a mínim des de fa 200
milions d'anys. Hi ha raons per creure que existien allí fa més de 3.000
milions d'anys, i que estaven realitzant la fotosíntesi i produïen oxigen. Si
aquest fos el cas, l’oxigen va començar a acumular-se en els oceans. El que és
cert però, és que la atmosfera va començar a contenir oxigen des de fa 2.400 a
2.200 milions d’anys, quan es van saturar els oceans. Això és el que s'anomena
la Crisi de l'Oxigen o la Gran Oxidació , sobretot perquè la vida ha hagut
d'adaptar-se a la major presència d'oxigen, que pot ser tòxic per a algunes
formes de vida i perquè constatem la formació de dipòsits de ferro precipitat
en els oceans, precipitació que pot ser interpretada com a causa d'un augment
sobtat en la quantitat d'oxigen en els oceans.
En qualsevol cas, els
fòssils trobats a Sud-àfrica no només apareixen com els més antics vestigis de
bacteris de sofre, però també com els més antics vestigis de formes de vida capaces
de viure en aigües profundes, en absència de llum. Això ens ha d'ajudar a
entendre millor el que va succeir en la biosfera, l'atmosfera i els oceans
durant el Arcaic.
Ho he vist a Future-Sciences
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari