Descoberta en 1764 per Charles Messier a la Constel·lació de Serpentari.
M9 és un dels cúmuls globulars més propers al nucli de la nostra galàxia, a una distància calculada de 5.500 anys llum des del centre galàctic (Burnham dóna una xifra una mica més elevada, 7.500 anys llum). El seu diàmetre angular de 12,0 minuts d'arc correspon a una extensió lineal de 90 anys llum a una distància de 25.800 anys llum del nostre sistema solar. No obstant això, visualment sembla uns 3 o 4 minuts d'arc més petit, i en fotografies convencionals pot arribar a 9,3 minuts d'arc. La seva llum està significativament disminuïda del nord a l'oest per la pols interestel·lar, ja que el cúmul està situat a la vora de la silueta d'una nebulosa fosca (Barnard 64). La seva lluminositat es veu disminuïda probablement en almenys una magnitud (un factor de 2,5). Tenint en compte l'anterior, la brillantor aparent d'aquest cúmul (7,7 magnituds) correspon a una magnitud absoluta de -8,04 Mag: dit d'una altra manera, una brillantor de més o menys 120.000 vegades la del Sol. A la vista sembla un oval, i en la nostra fotografia es pot apreciar la elipticitat de M9 esmentada per Shapley. Tal com indica la seva concentració, de classe VIII, les estrelles de M9 estan comprimides cap al centre en un nivell mitjà.
M9 s'allunya de nosaltres a una velocitat molt alta, 224 km/seg. En aquest cúmul s'han trobat 13 variables (cefeides), de les quals 10 van ser trobades per Baade. L'estrella més brillant té una magnitud aparent de 13,5. Per veure-la és necessari un telescopi d'aficionat de mida mitjana (uns 150 mm). Els seus gegants de la branca horitzontal són d'una magnitud aparent de 16,2. El seu tipus espectral total s'ha determinat en F2, el seu índex de color a +0,06.
M9 és un dels cúmuls globulars més propers al nucli de la nostra galàxia, a una distància calculada de 5.500 anys llum des del centre galàctic (Burnham dóna una xifra una mica més elevada, 7.500 anys llum). El seu diàmetre angular de 12,0 minuts d'arc correspon a una extensió lineal de 90 anys llum a una distància de 25.800 anys llum del nostre sistema solar. No obstant això, visualment sembla uns 3 o 4 minuts d'arc més petit, i en fotografies convencionals pot arribar a 9,3 minuts d'arc. La seva llum està significativament disminuïda del nord a l'oest per la pols interestel·lar, ja que el cúmul està situat a la vora de la silueta d'una nebulosa fosca (Barnard 64). La seva lluminositat es veu disminuïda probablement en almenys una magnitud (un factor de 2,5). Tenint en compte l'anterior, la brillantor aparent d'aquest cúmul (7,7 magnituds) correspon a una magnitud absoluta de -8,04 Mag: dit d'una altra manera, una brillantor de més o menys 120.000 vegades la del Sol. A la vista sembla un oval, i en la nostra fotografia es pot apreciar la elipticitat de M9 esmentada per Shapley. Tal com indica la seva concentració, de classe VIII, les estrelles de M9 estan comprimides cap al centre en un nivell mitjà.
M9 s'allunya de nosaltres a una velocitat molt alta, 224 km/seg. En aquest cúmul s'han trobat 13 variables (cefeides), de les quals 10 van ser trobades per Baade. L'estrella més brillant té una magnitud aparent de 13,5. Per veure-la és necessari un telescopi d'aficionat de mida mitjana (uns 150 mm). Els seus gegants de la branca horitzontal són d'una magnitud aparent de 16,2. El seu tipus espectral total s'ha determinat en F2, el seu índex de color a +0,06.
Crèdit de la imatge Siggi Koniert-astroimages.de
El cúmul globular M9 és un dels descobriments originals de Charles Messier, que el va catalogar el 28 de maig de 1764, i el va descriure com "Nebulosa sense estrelles" de 3 minuts d'arc de diàmetre. Per fi, 20 anys més tard, William Herschel va aconseguir distingir les estrelles individualment.
Aquest cúmul globular es pot entreveure com un feble i diminut núvol rodó usant uns prismàtics de 10x50 en bones condicions atmosfèriques. Els telescopis de 100 mm. mostren la part central de M9 amb un diàmetre d'aproximadament 3 minuts d'arc i una forma lleugerament ovalada, debilitant-se la imatge cap a les vores. Amb aquests telescopis es poden apreciar fins i tot les estrelles més brillants, només sota condicions de visibilitat excepcionals. Un telescopi de 150 mm. ja permet veure-les amb claredat. Els telescopis d'entre 200 i 250 mm. ho mostren ja com un cúmul globular de 7 o 8 minuts d'arc, amb la regió central, més compacta, de 5 minuts d'arc. Els telescopis d'aficionat més grans (de 300 mm. en endavant) aconsegueixen resoldre per complet el nucli.
La millor manera de trobar M9 és a partir de l'estrella Sabik d'una magnitud aparent de 2,43 (35 Eta Ophiuchi, espectre A2 V); M9 està uns 3 graus al sud est (2,1 graus aquest i 2,8 graus sud). A més o menys mig grau al nord trobem un estel de magnitud 6, una altra de magnitud 7 cap al nord-oest i una altra de magnitud 6 dins d'un grau cap a l'est.
Molt a prop, a uns 80 minuts d'arc cap al nord-est es troba el cúmul globular NGC 6356, una mica més petit i una mica menys lluminós (mag 8,25), a més o menys el doble de distància de nosaltres (uns 50.000 anys llum).
Amb la mateixa separació, cap al sud-est, trobem el cúmul globular NGC 6342, molt menys lluminós (9,7 mag) i més petit (3 minuts d'arc). El núvol de pols Barnard 64 té el seu centre a uns 25 minuts a l'oest de M9, però s'estén gairebé fins al cúmul.
Aquest cúmul globular es pot entreveure com un feble i diminut núvol rodó usant uns prismàtics de 10x50 en bones condicions atmosfèriques. Els telescopis de 100 mm. mostren la part central de M9 amb un diàmetre d'aproximadament 3 minuts d'arc i una forma lleugerament ovalada, debilitant-se la imatge cap a les vores. Amb aquests telescopis es poden apreciar fins i tot les estrelles més brillants, només sota condicions de visibilitat excepcionals. Un telescopi de 150 mm. ja permet veure-les amb claredat. Els telescopis d'entre 200 i 250 mm. ho mostren ja com un cúmul globular de 7 o 8 minuts d'arc, amb la regió central, més compacta, de 5 minuts d'arc. Els telescopis d'aficionat més grans (de 300 mm. en endavant) aconsegueixen resoldre per complet el nucli.
La millor manera de trobar M9 és a partir de l'estrella Sabik d'una magnitud aparent de 2,43 (35 Eta Ophiuchi, espectre A2 V); M9 està uns 3 graus al sud est (2,1 graus aquest i 2,8 graus sud). A més o menys mig grau al nord trobem un estel de magnitud 6, una altra de magnitud 7 cap al nord-oest i una altra de magnitud 6 dins d'un grau cap a l'est.
Molt a prop, a uns 80 minuts d'arc cap al nord-est es troba el cúmul globular NGC 6356, una mica més petit i una mica menys lluminós (mag 8,25), a més o menys el doble de distància de nosaltres (uns 50.000 anys llum).
Amb la mateixa separació, cap al sud-est, trobem el cúmul globular NGC 6342, molt menys lluminós (9,7 mag) i més petit (3 minuts d'arc). El núvol de pols Barnard 64 té el seu centre a uns 25 minuts a l'oest de M9, però s'estén gairebé fins al cúmul.
Veure l'article original fent un clic aquí.
Índex del Catàleg Messier del bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari