Cúmul M16 (NGC 6611) descobert per Philippe Loys de Chéseaux el 1745-46. Nebulosa IC 4703 descoberta per Charles Messier el 1764.
Situada a uns 7 000 anys llum de distància a la constel·lació Serpens (Serpentari), a prop de les vores de Scutum (Escut, o Escut de Sobieski) i de Sagittarius (Sagitari), dins el braç espiral de la Via Làctia proper al nostre (el braç de Sagitari o Sagitari-Carina), un enorme núvol de gas i pols interestel·lar ha començat un vívid procés de formació estel·lar.
El cúmul estel·lar obert M16 es va formar a partir d'aquesta gran núvol gasos, la nebulosa difusa de l'Àguila, IC 4703, que ara brilla per emissió de llum, excitada per la radiació d'alta energia de les seves joves estrelles massives.
Realment, encara està en el procés de formació de noves estrelles, que està tenint lloc a prop de les fosques "trompes d'elefant" que són ben visibles en la nostra fotografia, així com en les imatges de l'AAT (Sigles en anglès del Telescopi Anglo-Australià) i altres imatges d'M16.
Es va aconseguir obtenir una major comprensió d'aquest procés de formació estel·lar amb les fotografies d'M16 del Hubble, publicades al novembre de 1995; més encara, també van ser utilitzades per a una animació que simula una aproximació a aquesta regió de naixement d'estrelles, i que proporciona algunes imatges mida pantalla que poden ser utilitzades com a fons per al seu ordinador.
Aquest eixam estel·lar té solament uns 5,5 milions d'anys d'edat (segons el Sky Catalog 2000 i Götz), amb formació estel·lar encara activa a la Nebulosa de l'Àguila; això resulta en la presència de nombroses estrelles joves molt calentes de tipus espectral O6. El cúmul va ser classificat com de tipus Trumpler II, 3, m, n (Götz). L'estrella més brillant d'M16 té una magnitud aparent de 8,24. A una distància de 7.000 anys llum, el seu diàmetre angular de 7 minuts d'arc correspon a una extensió lineal d'uns 15 anys llum. La nebulosa s'estén molt més, fins a un diàmetre de més de 30 minuts d'arc, el que correspon a una mida lineal d'uns 70 x 55 anys llum.
Realment, encara està en el procés de formació de noves estrelles, que està tenint lloc a prop de les fosques "trompes d'elefant" que són ben visibles en la nostra fotografia, així com en les imatges de l'AAT (Sigles en anglès del Telescopi Anglo-Australià) i altres imatges d'M16.
Es va aconseguir obtenir una major comprensió d'aquest procés de formació estel·lar amb les fotografies d'M16 del Hubble, publicades al novembre de 1995; més encara, també van ser utilitzades per a una animació que simula una aproximació a aquesta regió de naixement d'estrelles, i que proporciona algunes imatges mida pantalla que poden ser utilitzades com a fons per al seu ordinador.
Aquest eixam estel·lar té solament uns 5,5 milions d'anys d'edat (segons el Sky Catalog 2000 i Götz), amb formació estel·lar encara activa a la Nebulosa de l'Àguila; això resulta en la presència de nombroses estrelles joves molt calentes de tipus espectral O6. El cúmul va ser classificat com de tipus Trumpler II, 3, m, n (Götz). L'estrella més brillant d'M16 té una magnitud aparent de 8,24. A una distància de 7.000 anys llum, el seu diàmetre angular de 7 minuts d'arc correspon a una extensió lineal d'uns 15 anys llum. La nebulosa s'estén molt més, fins a un diàmetre de més de 30 minuts d'arc, el que correspon a una mida lineal d'uns 70 x 55 anys llum.
M16 i la Nebulosa de l'Àliga.
Crèdit imatge NASA-Jimmy Walker (clic per engrandir)
Crèdit imatge NASA-Jimmy Walker (clic per engrandir)
Algunes fonts donen distàncies menors per M16: Kenneth Glyn Jones dóna 5.870 anys llum i Götz calcula 5.540 anys llum. Aquest últim afirma que és un dels cúmuls oberts intrínsecament més lluminosos, amb una magnitud absoluta de -8,21.
Mentre que De Chéseaux, en 1745-46 va descobrir únicament al cúmul, Charles Messier, en el seu redescobriment independent del 3 de juny de 1764 esmenta que aquestes estrelles apareixien "immerses en un feble resplendor", suggeriment probable de la nebulosa.
Aparentment, els Herschel no van percebre la nebulosa, de manera que en els seus catàlegs, i per tant en l'NGC, únicament es descriu el cúmul. La nebulosa va ser afegida en l'IC II de 1908 com IC 4703, amb "el cúmul M16 agregat", però el NGC 2000.0 classifica erròniament a aquest objecte com un cúmul obert.
Probablement, la nebulosa va ser fotografiada per primera vegada per EE Barnard el 1895, i per Isaac Roberts el 1897.
M16 es pot trobar fàcilment, ja sigui localitzant a l'estrella Gamma Scuti, un geganta blanca de magnitud 4,7 i tipus espectral A2 III, per exemple des Altair (Alfa Aquilae), passant per Delta i Lambda Aquilae, M 16 es troba a uns 2,5 graus (19 minuts en radiants) a l'oest d'aquest estel. O, en particular amb un parell de binoculars, localitzeu el núvol estel·lar M24 i moveu-vos cap al nord, passant per un parell d'estrelles de 6a. I 7ª. Magnitud, segueixi pel petit cúmul obert M 18 a un grau al nord de M 24. un altre grau cap al nord fins a la magnífica Nebulosa Omega M 17, i finalment altres 2 graus cap al nord, fins a M 16.
El cúmul estel·lar M16 i la Nebulosa de l'Àguila es veuen millor amb telescopis de baix poder. Un 4 polzades revela unes 20 estrelles en un fons irregular de nebulositat i estrelles més febles; podent albirar tres concentracions nebuloses sota bones condicions d'observació. En condicions molt bones, es poden veure suggeriments de matèria enfosquidora al nord del cúmul.
La Nebulosa de l'Àguila es veu millor en fotografies, però obertures més grans i filtres per nebulosa (O-III) poden ajudar a traçar visualment algun detall. Els pilars foscos es poden veure amb grans instruments d'aficionats (de més de 12 polzades).
M16 al web del SEDS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari