Clic a la imatge per engrandir
Descobert per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654.
Encara que M37 és el més brillant dels tres cúmuls oberts al sud del cotxer, aquest cúmul no va ser vist per Le Gentil quan va redescobrir M36 i M38 el 1749, així que li va correspondre a Charles Messier descobrir aquest pel seu compte el 2 de setembre de 1764. Generalment desconeguts fins a 1984, aquests tres cúmuls havien estat prèviament registrats per Hodierna abans del 1654.
M37 és també el més ric dels tres, contenint al voltant de 150 estrelles amb una brillantor major de 12,5 mag. i pot ser un total de més de 500 estrelles. Segons ens indica el fet que té un considerable nombre (almenys una dotzena) de gegants vermelles, i que la principal estrella més calenta de la seqüència és una de tipus espectral B9V, aquest cúmul és un grup més desenvolupat amb una edat estimada de gairebé 300 milions d'anys. La seva distància es dóna discordantment: Kenneth Glyn Jones li dóna 3.600 anys llum, el Sky Catalog 2000 en té 4.400 mentre GÖtz li atorga al voltant de 4.100, Malles 4.600 i Burnham 4.700 anys llum. El seu diàmetre aparent de 24' es correspon a una extensió lineal d'entre 20 a 25 anys llum, depenent de a quina distància es prengui. Va ser classificat com a tipus Trumpler I,1,r o I,2,r.
* kal: quiloany llum, és un miler d'anys llum, o 307 parsecs. Els quiloanys llum es fan servir normalment per mesurar distàncies entre parts d'una galàxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari