Sci-Bit: Catàleg Charles Messier. Objecte M39

24/08/2019

Catàleg Charles Messier. Objecte M39

Clic a la imatge per engrandir

Descobert per Charles Messier el 1764.

M39 és un cúmul obert molt gran però poc dens, situat uns 9 graus a l'est i una mica al nord de Deneb (Alpha Cygni). La seva distància és d'uns 800 anys llum i té una edat intermèdia (estimada entre 230 i 300 milions d'anys). S'ha comprovat que existeixen 30 estrelles dins d'un volum de prop de 7 anys llum de diàmetre. La seva magnitud aparent visual és de 4.6 (segons Sky Catalogue 2000.0 o Uranometria 2000) que es correspon amb una magnitud absoluta de -2,5, o una lluminositat intrínseca de 830 sols. Kenneth Glyn Jones dóna la seva magnitud aparent com només 5.2, mentre que Don Machholz l'ha estimat en 5.4, d'acord amb les estimacions esmentades per Malles/Kreimer, els qui també van esmentar l'estimat de DF Gray d'una magnitud aparent de 6.0.

La magnitud de l'estrella més brillant de M39 és de 6.83 visual i té un espectre del tipus A0. Es va trobar que totes les estrelles eren estrelles de la seqüència principal en el diagrama de Magnitud de Color (CMD), o Diagrama Hertzsprung-Russell (HRD), amb les estrelles més brillants aparentment just abans del punt d'evolució cap a la fase de gegantes vermelles. L'Sky Catalogue 2000.0 ofereix un estimat d'edat de 270 milions d'anys per a aquest cúmul, això és intermedi entre les dues determinacions esmentades per Kenneth Glyn Jones de 300 milions d'anys per Lohmann i 230 milions per Van Hoerner. M39 s'aproxima a nosaltres a 28 quilòmetres per segon; el seu moviment correcte va ser donat com 0.024" per any en la direcció de l'angle de posició de 222 graus (per EG Ebbighausen 1940, segons Burnham).

Woldemar Götz atorga el tipus Trumpler d'aquest cúmul com III,2,m: desenganxades del camp circumdant però no concentrades cap al centre, les estrelles són d'un rang moderat de brillantor i moderadament abundants (entre 50 i 100 membres). L'Sky Catalogue 2000.0 indica III,2,p (és a dir, "pobre", menys de 50 estrelles en el grup).

Mentre que Kenneth Glyn Jones considera a M39 com un dels descobriments originals de Charles Messier, catalogats per ell el 24 d'Octubre del 1764, Burnham reclama que el seu descobriment "és generalment acreditat a Le Gentil en 1750, però P. Doig (1925) repeteix una declaració realitzada per JE Gore que aquest cúmul ja va ser esmentat per Aristòtil com un comentari d'un objecte aparegut al voltant del 325 a. C. "Kenneth Glyn Jones considera la identificació de l'observació de Le Gentil (feta per Bigourdan) com "altament dubtosa".

Aquest cúmul s'observa millor amb augment reduït a causa de la seva grandària angular considerable de 32 minuts d'arc, més que la Lluna. Sota bones condicions, pot arribar a veure a simple vista. Es veu molt bé amb binoculars de teatre i binoculars de poc augment, com un objecte nebulós, amb resolució de 7x50, perfecte a pocs augments, on es pot veure la seva forma: Un triangle equilàter amb una estrella brillant a cada cantonada, el costat alineat cap al sud cap a l'Est-Oest: amb un estel de 9a magnitud en el seu cantó Nord i una de 7a magnitud en cadascuna de les cantonades SE i SO. Dins es troben unes 25 estrelles més febles. Moltes de les seves estrelles estan agrupades per parelles. El cúmul és impressionant i no obstant la seva escampadissa, està ben definit i separat com un camp ric en estrelles de la Via Làctia. Amb majors augments cobreix més camp i es torna menys impressionant.

Clic per engrandir. Crèdit Google-Sky Map

M39 no és difícil de localitzar: Des de Deneb (Alpha Cygni) localitzi primer Rho Cygni, un estel de 4a magnitud que es troba a 9 graus a l'Est, possiblement a la meitat de Zeta Cygni. La M39 és a 3 graus N i ¼ grau O. També es troba a 2 ½ graus Oest i 1 grau Sud Pi2 Cygni de magnitud aparent 4.5.