Clic a la imatge per engrandir
El Sol és una esfera de gas composta principalment per hidrogen. Al nucli, la temperatura és molt alta, 15 milions de graus. Si de mitjana, el Sol és només el doble de dens que l’aigua, el seu nucli és deu vegades més dens que el plom.
En aquestes condicions, el nucli del Sol és un reactor nuclear colossal, en el que el nucli d’hidrogen es fon en una reacció en cadena contínua produint nuclis d’ heli, amb el que es produeix una lleugera pèrdua de massa. Aquesta perdua es converteix en energia: la meitat en forma de llum, l'altra meitat en forma de partícules anomenades neutrins.
El Sol es troba doncs en una activitat perpètua. Allotja al seu cor una reacció termonuclear que allibera llum i un vent solar que després impacta amb el nostre planeta. De vegades és l'escenari de poderoses erupcions, vegeu el següent vídeo.
En aquestes condicions, el nucli del Sol és un reactor nuclear colossal, en el que el nucli d’hidrogen es fon en una reacció en cadena contínua produint nuclis d’ heli, amb el que es produeix una lleugera pèrdua de massa. Aquesta perdua es converteix en energia: la meitat en forma de llum, l'altra meitat en forma de partícules anomenades neutrins.
El Sol es troba doncs en una activitat perpètua. Allotja al seu cor una reacció termonuclear que allibera llum i un vent solar que després impacta amb el nostre planeta. De vegades és l'escenari de poderoses erupcions, vegeu el següent vídeo.
El 17 d'abril de 2016, una regió activa al costat dret del sol va emetre una flamarada
solar de nivell mitjà, captada aquí per l'Observatori de Dinàmica Solar (SDO) de la NASA.
Aquesta erupció solar va causar apagades moderades de ràdio, segons el Centre de Predicció
del Clima Espacial del NOAA. Els científics estudien les regions actives, que són àrees de
magnetisme intens, per comprendre millor per què de vegades esclaten amb tals erupcions.
Aquest vídeo va ser capturat en diverses longituds d'ona de llum ultraviolada extrema,
un tipus de llum que és invisible als nostres ulls, però que està codificada per colors en
imatges SDO per facilitar-ne la seva visualització.
Imatge: Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein de la NASA.
La música és Collide by Greg Lehrman al catàleg de KillerTracks.
solar de nivell mitjà, captada aquí per l'Observatori de Dinàmica Solar (SDO) de la NASA.
Aquesta erupció solar va causar apagades moderades de ràdio, segons el Centre de Predicció
del Clima Espacial del NOAA. Els científics estudien les regions actives, que són àrees de
magnetisme intens, per comprendre millor per què de vegades esclaten amb tals erupcions.
Aquest vídeo va ser capturat en diverses longituds d'ona de llum ultraviolada extrema,
un tipus de llum que és invisible als nostres ulls, però que està codificada per colors en
imatges SDO per facilitar-ne la seva visualització.
Imatge: Goddard Space Flight Center/SDO/Genna Duberstein de la NASA.
La música és Collide by Greg Lehrman al catàleg de KillerTracks.
El Sol: una font inesgotable d’energia
Cada segon, la nostra estrella transforma 4 milions de tones de la seva massa en energia radioactiva, que ha de creuar les capes del Sol per arribar a la superfície i convertir-se en llum. Una superfície solar de la mida d'un segell postal té la brillantor de 1.500.000 espelmes.
Aquest procés ha permès que la nostra estrella brilli durant 4.500 milions d’anys i no hem de tenir por que esgotin el seu combustible en un futur proper: les seves reserves l'haurien de permetre brillar durant quatre o cinc mil milions d’anys més.
Aquest procés ha permès que la nostra estrella brilli durant 4.500 milions d’anys i no hem de tenir por que esgotin el seu combustible en un futur proper: les seves reserves l'haurien de permetre brillar durant quatre o cinc mil milions d’anys més.
Erupcions solars. Clic a la imatge per engrandir.
La llum alliberada al centre del Sol triga almenys 100.000 anys a recórrer els 700.000 quilòmetres que el separen de la superfície, perquè la llum interacciona constantment amb les partícules carregades –protons, electrons– de l’interior solar. A partir d’aquí, només triga 8 minuts i 20 segons a arribar a la Terra. En canvi, els neutrins, la propietat característica dels quals és insensible a les forces electromagnètiques, creuen el Sol en poc més de dos segons. Un detector de neutrins solars "veu" directament el cor del Sol i gairebé a l'instant.
Recreació artística de Werner Heil sobre el camp magnètic solar. © Domini públic
La "música del sol", una partitura molt complicada
A més, l’interior del Sol s’agita constantment: les bombolles de gas neixen a 200.000 quilòmetres de profunditat i pugen a la superfície; quan esclaten, és com escoltar la sortida de l'aire pels tubs dels òrgans. La nostra estrella ressona com un instrument musical però en un registre extremadament greu, inaudible a l’oïda humana perquè la seva vibració principal es repeteix només cada cinc minuts. Analitzar la "música del Sol" és com desxifrar una partitura molt complicada amb milions de notes. Per això, hem de vigilar el Sol contínuament. La sismologia solar, que estudia les vibracions del Sol , és una disciplina creixent. Permet conèixer millor l’interior del Sol, mentre que la seva llum ens permet veure només la seva superfície.
Veure més entrades, fins al moment, al blog sobre el Sol, fent un clic aquí.
Accedir l'índex del blog sobre el dossier "10 preguntes essencials sobre l'Univers" fent un clic aquí.
Autor de l'original: Jean-Pierre Luminet.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari