Quines són les estacions a la Terra?

Dossier: 10 preguntes essencials sobre l’Univers

En girar-se un cop al dia, el nostre planeta triga un any a realitzar una revolució al voltant del Sol a una distància mitjana de 150 milions de quilòmetres. Si l’eix de rotació fos perpendicular al seu pla orbital, la durada del dia i de la nit seria sempre la mateixa, ja sigui a l’ equador, al nord o al sud dels tròpics.

Però l’eix terrestre s’inclina 23 graus de la vertical. Això implica que la durada del dia i de la nit varia al llarg de l'any. Quan l’ hemisferi nord s’inclina cap al sol, és hivern; els dies són curts i les nits són llargues. Sis mesos després, l’eix nord s’inclina en sentit contrari al Sol, és l’estiu; els dies són llargs i les nits són curtes. A l’ hemisferi sud, és al contrari. 

Clic per engrandir. Alternança de les estacions a l'hemisferi nord. Crèdit: Wikipedia.

Com es poden alterar les estacions?

Tanmateix, aquest ball immutable de les estacions es pot desbaratar. En el passat, la Terra ha tingut llargs períodes glacials i períodes de calor tropical. La darrera glaciació data de fa 11.000 anys. Ens trobem avui en un període relativament tranquil. Anem lentament cap a una era tropical, o tornarem a caure en una nova era de fred?

Per esbrinar, cal comprendre què pot provocar el canvi climàtic al llarg de diversos mil·lennis. Els astrònoms han trobat l'explicació: les variacions de l' òrbita i la inclinació de l'eix de rotació de la Terra són l'origen de les grans èpoques climàtiques.

- La primera variació és el balanceig de l’eix de rotació de la Terra. Igual que un punt de gir, el nostre planeta té un moviment giratori mentre gira al voltant de l'espai. Aquest fenomen, anomenat precessió*, té un cicle de 26.000 anys.

- La segona variació afecta la inclinació de l’eix de rotació, és a dir l’angle que fa amb la vertical al pla de l’òrbita. Aquesta inclinació, que és la causa de les estacions, varia entre 22 i 24 graus segons un cicle de 41.000 anys.

- La tercera variació canvia la forma de l’òrbita terrestre. Ara es troba molt a prop d’un cercle, de manera que el contrast entre les estacions de l’hemisferi sud i l’hemisferi nord, segons si la Terra està més o menys a prop del Sol, és feble. Però l’òrbita terrestre tendeix a deformar-se i, cada 100.000 anys, es transforma en una el·lipse més allargada, que accentua molt les variacions de distància del Sol. 

Aquests tres moviments varien l’angle i la intensitat sota la qual la radiació solar colpeja aquest o aquell punt de la superfície terrestre. Es combinen entre si de manera complexa i són capaços, a la llarga, de canviar completament el patró de les estacions. Un pocs per cent més o menys de la llum solar, acumulada al llarg de segles, acaba provocant grans sequeres o llargues glaciacions.

Però els climatòlegs són incapaços de dir amb certesa si, durant els propers segles, la Terra avança cap a un període més càlid o cap a un període més fred. L’escalfament global actual, degut en part a l’activitat humana, podria alterar la periodicitat astronòmica dels climes.

Podeu accedir a l'índex del blog sobre el dossier "10 preguntes essencials sobre l'Univers" fent un clic aquí.

Per saber-ne més

* La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa. La Terra, com que el seu CIR no és perpendicular al pla format pel seu moviment de translació, també presenta una precessió. A causa d'aquest moviment, la posició que indica l'eix de la Terra en l'esfera celeste es desplaça seguint un cercle tancat cada 25.800 anys (any platònic). El cercle de la precessió té el seu centre en el pol de l'eclíptica; a conseqüència d'això, la posició dels pols celestes canvia contínuament. La precessió és causada per la força gravitatòria de la Lluna, el Sol i la resta de planetes sobre la inflor equatorial de la Terra. El canvi en la direcció de l'eix de rotació de la Terra provoca una variació del pla de l'equador i, per tant, de la línia de tall de tal pla amb l'eclíptica. Aquesta línia assenyala en l'esfera celeste la direcció del punt Àries, que retrograda sobre l'eclíptica, fenomen denominat precessió dels equinoccis. Font: Wikipedia

Autor de l'original: Jean-Pierre Luminet

Ho he vist aquí