Clic per engrandir. Crèdit: Hubble-NASA
Descoberta en 1780 per Charles Messier.
M65, al costat de les seves veïnes M66 i NGC 3628, forma un triplet de galàxies molt evident, el Triplet de Leo o grup M66, localitzat a una distància d'uns 35 milions d'anys llum.
Encara que està molt aprop i per tant sota la influència gravitacional de les seves veïnes, M65 té l'aspecte d'una normal espiral de tipus Sa i sembla rebre poca influència. Té una lent central prominent i braços espirals fortament enrotllats, més un destacat camí de pols que marca les vores. El disc lluminós està dominat per una població estel·lar vella i llisa. A prop del camí exterior, es veuen alguns nusos que, d'acord amb JD Wray, poden estar associats a regions de formació estel·lar. La senda podria amagar regions de formació estel·lar habitualment associades amb tals trets en galàxies espirals.
M65, al costat de la seva veïna, M66, va estar descoberta per Charles Messier, qui la va catalogar l'1 de març de 1780, descrivint-la com una "nebulosa molt tènue sense estrelles". A causa d'un obvi error, Admiral Smyth ha assignat el descobriment de M65 i M66 (i M68) a Pierre Méchain, un punt de vista que va ser adoptat per Kenneth Glyn Jones cap als anys 1960, i conseqüentment en molts textos, menyspreant el fet que Messier no reconeix una visió prèvia, com sí que va fer en tots els casos restants.
Halton Arp inclou M65 en el Nº 317 del seu Catàleg de Galàxies Peculiars, que assenyala el Triplet de Leo.
Fins ara només s'ha descobert una supernova a M65: La Supernova 2013am, que va ser trobada per M. Sugano el 21 de Març de 2013, localitzada a 15,3" a l'est i 103,2" al sud del centre d'aquesta galàxia. Sugano va trobar la seva magnitud en aquest moment en 15,6, el que gairebé coincideix amb els valors més brillants trobats dies després. Pel seu espectre, aquesta supernova va ser anomenada com de tipus II. Fins al 17 d'abril, s'havia esvaït a mag 16,3.
M65, al costat de les seves veïnes M66 i NGC 3628, forma un triplet de galàxies molt evident, el Triplet de Leo o grup M66, localitzat a una distància d'uns 35 milions d'anys llum.
Encara que està molt aprop i per tant sota la influència gravitacional de les seves veïnes, M65 té l'aspecte d'una normal espiral de tipus Sa i sembla rebre poca influència. Té una lent central prominent i braços espirals fortament enrotllats, més un destacat camí de pols que marca les vores. El disc lluminós està dominat per una població estel·lar vella i llisa. A prop del camí exterior, es veuen alguns nusos que, d'acord amb JD Wray, poden estar associats a regions de formació estel·lar. La senda podria amagar regions de formació estel·lar habitualment associades amb tals trets en galàxies espirals.
M65, al costat de la seva veïna, M66, va estar descoberta per Charles Messier, qui la va catalogar l'1 de març de 1780, descrivint-la com una "nebulosa molt tènue sense estrelles". A causa d'un obvi error, Admiral Smyth ha assignat el descobriment de M65 i M66 (i M68) a Pierre Méchain, un punt de vista que va ser adoptat per Kenneth Glyn Jones cap als anys 1960, i conseqüentment en molts textos, menyspreant el fet que Messier no reconeix una visió prèvia, com sí que va fer en tots els casos restants.
Halton Arp inclou M65 en el Nº 317 del seu Catàleg de Galàxies Peculiars, que assenyala el Triplet de Leo.
Fins ara només s'ha descobert una supernova a M65: La Supernova 2013am, que va ser trobada per M. Sugano el 21 de Març de 2013, localitzada a 15,3" a l'est i 103,2" al sud del centre d'aquesta galàxia. Sugano va trobar la seva magnitud en aquest moment en 15,6, el que gairebé coincideix amb els valors més brillants trobats dies després. Pel seu espectre, aquesta supernova va ser anomenada com de tipus II. Fins al 17 d'abril, s'havia esvaït a mag 16,3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari