Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C2.

Clic per engrandir. Crèdits: NASA, ESA, i H. Bond (Pennsylvania State University);
Processament: Gladys Kober (NASA/Catholic University of America).

Aquesta imatge boirosa del Hubble capta una part de la nebulosa planetària Caldwell 2, o NGC 40. Una capa de gas s'expandeix cap a l'exterior des de l'estrella central de la nebulosa, que ha arribat a l'etapa final de la seva vida. L'energia de l'estrella moribunda fa brillar la capa de gas que l'envolta. A mesura que la nebulosa planetària es dispersa en el transcurs de desenes de milers d'anys, deixarà enrere un cadàver estel·lar anomenat nana blanca, el petit i dens nucli de l'estrella.

Caldwell 2 va ser descobert per l'astrònom William Herschel el 1788 i es troba a uns 3.500 anys llum de distància a la constel·lació de Cefeu. Sovint és difícil de detectar perquè la capa de gas brillant apareix molt petita en el cel i té una magnitud aparent de només 12,3, el que la converteix en l'objecte més feble del catàleg. La brillant estrella central de Caldwell 2 es pot amagar darrera del núvol de gas, de manera que es necessita un telescopi per resoldre la nebulosa. Els observadors de l'hemisferi nord tindran la millor vista de Caldwell 2 a principis de l'hivern. La nebulosa també es pot veure des de latituds equatorials a l'hemisferi sud i és més fàcil de veure a principis d'estiu. 

Aquesta imatge de l'estrella central de Caldwell 2 va ser presa el 2009 amb la Càmera
de Gran Angular 3 (WFC3) del Hubble. L'observació es va realitzar com a seguiment
de l'estudi anterior de possibles estrelles companyes en nebuloses planetàries
realitzat amb la Càmera de Gran Angular i Planetària 2 (WFPC2). Crèdits:
NASA, ESA i R. Wade (Pennsylvania State University); Processament: Gladys
Kober (NASA / Catholic University of Amèrica)

Aquesta imatge de Caldwell 2 va ser presa el 1995 com a part d'un estudi de nebuloses planetàries properes. Els astrònoms van utilitzar la Càmera de Gran Angular i Planetària (WFPC2) del Hubble per buscar estrelles centrals que tinguessin estrelles companyes properes. Aquestes estrelles companyes són útils per als astrònoms perquè poden utilitzar-se per determinar la distància a nebuloses planetàries com Caldwell 2. 

La imatge de Caldwell2 feta amb la càmera Gran Angular i Planetari 2 (WFPC2)
del Hubble, a la dreta, capta una gran part de la nebulosa. Un quadrat blanc en
aquesta imatge mostra l'àrea capturada en la imatge de la Càmera de Gran Angular
3 (WFC3) de l'esquerra, que proporciona una visió més propera de l'estrella
central de la nebulosa. Crèdits: Imatge de la WFPC2: NASA, ESA i H. Bond
(Pennsylvania State University); imatge WFC3: NASA, ESA, i R. Wade (Pennsylvania
State University); Processament: Gladys Kober (NASA / Catholic University of America)

 

Caldwell 2 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del blog