El Hubble veu el canvi d'estacions a Saturn

Clic per engrandir.

El telescopi espacial Hubble de la NASA està donant als astrònoms una visió dels canvis a la vasta i turbulenta atmosfera de Saturn a mesura que l'estiu de l'hemisferi nord del planeta fa la transició a la tardor, com es mostra en aquesta sèrie d'imatges preses el 2018, 2019 i 2020 (d'esquerra a dreta). 

"Aquests petits canvis any a any a les bandes de color de Saturn són fascinants", va dir Amy Simon, científica planetària del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA a Greenbelt, Maryland. "A mesura que Saturn s'acosta a la tardor al seu hemisferi nord, veiem que les regions polars i equatorials canvien, però també veiem que l'atmosfera varia en escales de temps molt més curtes". Simon és autor principal d'un article sobre aquestes observacions publicat l'11 de març a Planetary Science Journal.

"El que vam trobar va ser un lleuger canvi d'un any a un altre en el color, possiblement a l'alçada dels núvols i als vents; no és sorprenent que els canvis no siguin enormes, ja que només estem observant una petita fracció d'un any de Saturn", va afegir Simon. "Esperem grans canvis en una escala de temps estacional, així que això mostra la progressió cap a la següent estació".

Les dades del Hubble mostren que del 2018 al 2020 l'equador es va tornar entre un 5 i un 10 per cent més brillant, i els vents van canviar lleugerament. El 2018, els vents mesurats prop de l'equador eren d'uns aproximadament 1.600 quilòmetres per hora, més alts que els mesurats per la nau espacial Cassini de la NASA durant el 2004-2009, quan eren d'uns aproximadament 1.300 quilòmetres per hora. El 2019 i 2020 van tornar a disminuir a les velocitats de Cassini. Els vents de Saturn també varien amb l'altitud, de manera que el canvi en les velocitats mesurades podria significar que els núvols el 2018 eren uns 60 quilòmetres més profunds que les mesures durant la missió Cassini. Es necessiten més observacions per saber què està passant.

Clic per engrandir. Imatges del Telescopi Espacial Hubble de Saturn preses el 2018, 2019 i 2020 a
la transició de l'estiu a la tardor de l'hemisferi nord del planeta tardor. Crèdit: NASA/ESA/STScI/A. Simon/R. Roth

Saturn és el sisè planeta des del nostre Sol i orbita a una distància d'uns 1.400 milions de quilòmetres del Sol. Tarda uns 29 anys terrestres a orbitar el Sol, de manera que cada estació a Saturn dura més de set anys terrestres. La Terra està inclinada respecte al Sol, cosa que altera la quantitat de llum solar que rep cada hemisferi a mesura que el nostre planeta es mou a la seva òrbita. Aquesta variació de l'energia solar és la que impulsa els nostres canvis estacionals. Saturn també està inclinat, per la qual cosa, en canviar les estacions en aquest món llunyà, el canvi a la llum solar podria estar causant alguns dels canvis atmosfèrics observats.

Igual que Júpiter, el planeta més gran del sistema solar, Saturn és un "gegant gasós" compost principalment per hidrogen i heli, encara que hi pot haver un nucli rocós al seu interior. A les profunditats de la seva atmosfera sorgeixen ocasionalment enormes tempestes, algunes gairebé tan grans com la Terra. Donat que molts dels planetes descoberts al voltant d'altres estrelles són també gegants gasosos, els astrònoms estan ansiosos per saber més sobre el funcionament de les atmosferes dels gegants gasosos. 

Saturn és el segon planeta més gran del sistema solar, més de 9 vegades més ample que la Terra, amb més de 50 llunes i un sistema espectacular d'anells formats principalment per gel d'aigua. Dues d'aquestes llunes, Tità i Encèlad, semblen tenir oceans sota la seva escorça gelada que podrien albergar vida. Tità, la lluna més gran de Saturn, és l'única lluna del nostre sistema solar amb una atmosfera espessa, que inclou núvols que fan ploure metà líquid i altres hidrocarburs sobre la superfície, formant rius, llacs i mars. Es creu que aquesta barreja de substàncies químiques és semblant a la de la Terra fa milers de milions d'anys, quan va sorgir la vida. La missió Dragonfly de la NASA sobrevolarà la superfície de Tità, aterrant a diversos llocs per buscar els components bàsics de la vida. 

Les observacions de Saturn formen part del programa OPAL (Outer Planets Atmospheres Legacy-Llegat de les Atmosferes d'Altres Planetes) del Hubble. "El programa OPAL ens permet observar cada un dels planetes exteriors amb el Hubble cada any, permetent nous descobriments i observant com cada planeta està canviant amb el temps", va dir Simon, investigador principal d'OPAL.

El telescopi espacial Hubble és un projecte de cooperació internacional entre la NASA i l'ESA (Agència Espacial Europea). El Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, a Greenbelt (Maryland), gestiona el telescopi. L'Institut Científic del Telescopi Espacial (STScI), a Baltimore, realitza les operacions científiques del Hubble. El STScI és operat per a la NASA per l'Associació d'Universitats per a la Investigació en Astronomia a Washington, D.C. 

Ho he vist aquí.