El telescopi espacial James Webb descobreix enormes galàxies llunyanes que no haurien d'existir

Sembla que les galàxies gegants i madures han omplert l'univers poc després del Big Bang, i els astrònoms estan desconcertats.

Ningú no les esperava. No se suposava que hi fossin. I ara, ningú no pot explicar com es van formar.

Galàxies gairebé tan massives com la Via Làctia i plenes d'estrelles vermelles madures semblen estar disperses a les imatges de camp profund obtingudes pel telescopi espacial James Webb (Webb o JWST) durant la seva primera campanya d'observació, i estan provocant maldecaps als astrònoms.

Clic per engrandir. Aquestes sis galàxies podrien obligar els astrònoms a reescriure els llibres de Cosmologia. Crèdit: NASA, ESA, CSA, I. LABBE

Aquestes galàxies, descrites en un nou estudi basat en la primera publicació de dades del Webb, estan tan lluny que només apareixen com a diminuts punts vermellosos davant el potent telescopi. Mitjançant l'anàlisi de la llum emesa per aquestes galàxies, els astrònoms van determinar que les estaven observant a la infància del nostre univers, tan sols entre 500 i 700 milions d'anys després del Big Bang.

Aquestes primeres galàxies no són en si mateixes sorprenents. Els astrònoms esperaven que els primers cúmuls estel·lars sorgissin poc després que l'univers sortís de l'anomenada edat fosca, els primers 400 milions d'anys de la seva existència, quan només una espessa boira d'àtoms d'hidrogen impregnava l'espai.

Ho he vist aquí.