Clic a la imatge per engrandir. Imatge de Caldwell 80. Crèdit: NASA, ESA i el Hubble Heritage Team (STScI/AURA); Agraïments: A. Cool (San Francisco State University) i J. Anderson (STScI).
Aquesta imatge del Hubble mostra 2 milions de membres de la més gran i més brillant bola d'estrelles de la nostra galàxia. Caldwell 80, també coneguda com a NGC 5139 i comunament anomenada Omega Centauri, alberga al voltant de 10 milions d'estrelles. Situat a uns 17.000 anys llum de la Terra, a la constel·lació del Centaure, el cúmul té un diàmetre d'uns 450 anys llum. Aquesta imatge, presa amb l'Advanced Camera for Surveys (ACS) el 2002, cobreix una regió de només uns 50 anys llum de diàmetre.
Clic a la imatge per engrandir. Aquesta imatge del Hubble, que inclou llum ultraviolada i visible captada per la Wide Field and Planetary Camera 2 (WFPC2) el 1997, s'acosta al centre de Caldwell 80 (Omega Centauri). La imatge resol unes 50.000 estrelles en una regió d'uns 13 anys llum de diàmetre. Crèdit: NASA/ESA i el Hubble Heritage Team (STScI/AURA); Agraïments: A. Cool (SFSU)
Els cúmuls globulars com aquest són grups esfèrics d'estrelles, majoritàriament velles i de baixa massa, unides per la gravetat. Omega Centauri sempre ha estat una mica l'ovella negra, ja que té diverses característiques que el distingeixen. A més de ser el cúmul globular més massiu de la nostra galàxia, també inclou estels de diverses edats, mentre que altres cúmuls globulars solen contenir estels d'una sola generació. És més, les observacions realitzades amb el Hubble i telescopis terrestres indiquen que hi ha un forat negre al centre del cúmul. Això suggereix que Omega Centauri podria no ser un cúmul globular, sinó una galàxia nana que ha estat desposseïda de les seves estrelles exteriors.
Omega Centauri es coneix almenys des de l'època de l'antic astrònom Ptolomeu, encara que pensava que el cúmul era una estrella. L'astrònom anglès Edmund Halley el va classificar com a objecte nebulós el 1677. Finalment, el 1836, un altre astrònom anglès, John Herschel, va identificar correctament Omega Centauri com un cúmul estel·lar.
Amb una magnitud de 3,7, Omega Centauri sol considerar-se el cúmul globular més enlluernador del cel. És tan brillant que es pot veure fàcilment a simple vista, encara que uns prismàtics o un telescopi revelaran un espectacle especialment impressionant. El cúmul és un dels objectius d'observació favorits dels astrònoms aficionats, però només és visible per als observadors situats a latituds septentrionals baixes i al sud de l'equador. Els cels de tardor de l'hemisferi sud presentaran la millor oportunitat per observar-ho.
Clic a la imatge per engrandir. La Càmera de Camp Ampli 3 del Hubble va captar aquesta imatge en llum ultraviolada i visible que mostra 100.000 estrelles al nucli de Caldwell 80 (Omega Centauri) poc després que s'instal·lés la càmera el 2009. Els colors de les estrelles ens donen informació sobre elles. Les estrelles blaves brillants són estrelles velles i calentes que estan fusionant heli als seus nuclis. Les estrelles vermelles brillants són gegants fredes que s'acosten a la vellesa. Les estrelles vermelles més tènues són nanes fredes destinades a viure molt de temps. Les estrelles blanques solen ser estrelles de mitjana edat. Crèdit: NASA, ESA i l'equip del Hubble SM4 ERO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari