Aquesta galàxia espiral serena amaga un passat cataclísmic. La galàxia IC 758, que es mostra en aquesta imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA/ESA, és a 60 milions d'anys llum de distància, a la constel·lació de l'Óssa Major.
El Hubble va capturar aquesta imatge el 2023. IC 758 sembla tranquil·la, amb els seus suaus braços espirals blaus corbant suaument al voltant del seu nebulós centre barrat. Tot i això, el 1999, els astrònoms van observar una potent explosió en aquesta galàxia. La supernova SN 1999bg va marcar el final dramàtic d'una estrella molt més massiva que el Sol.
Els investigadors no saben exactament com de massiva era aquesta estrella abans d'explotar, però utilitzaran aquestes observacions del Hubble per mesurar les masses de les estrelles al veïnat de SN 1999bg. Aquests mesuraments els ajudaran a estimar la massa de l'estrella que es va convertir en supernova. Les dades del Hubble també poden revelar si l'estrella progenitora de SN 1999bg tenia una companya, cosa que proporcionaria pistes addicionals sobre la vida i la mort de l'estrella.
Una supernova representa més que la desaparició d'una sola estrella: també és una força poderosa que pot modelar el seu entorn. Quan una estrella massiva col·lapsa, provocant una supernova, les seves capes externes reboten al seu nucli encongit. L'explosió agita la sopa interestel·lar de gas i pols a partir de la qual es formen noves estrelles. Aquesta sacsejada interestel·lar pot dispersar i escalfar els núvols de gas propers, impedint la formació de noves estrelles, o pot comprimir-los, creant una explosió de formació de noves estrelles. Les capes despreses enriqueixen el medi interestel·lar, a partir del qual es formen noves estrelles, amb elements pesants fabricats al nucli de la supernova.
Aquesta imatge va ser declarada per la NASA com la seva Imatge del Dia el 16 de juny del 2025.
Ho he vist aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari