En aquesta imatge del James Webb del cúmul de galàxies MACS J1149, podem veure més de 300 galàxies confirmades (i potencialment centenars més) unides per la gravetat. Al centre del cúmul hi ha galàxies el·líptiques, d'aspecte borrós, que dominen el cúmul amb la seva gravetat immensa.
La seva gravetat és tan forta que la llum de les galàxies que hi ha darrere d'aquest cúmul es distorsiona i s'amplia, un efecte anomenat lent gravitacional. Tot i que es poden veure galàxies esteses en forma de línies brillants escampades per tota la imatge, just al centre hi ha un exemple perfecte d'aquest fenomen (segona imatge). La galàxia rosa té braços espirals ben definits, però s'assembla a una medusa amb tentacles enredats perquè la seva llum ha estat deformada i corbada per la gravetat. Aquesta galàxia també acull allò que un cop va ser l'estrella individual més distant mai descoberta.
Clic a la imatge per engrandir. Una imatge del Webb de moltes galàxies brillants a l'espai profund, de diverses formes i colors, sobre un fons negre. Hi ha algunes galàxies espirals grans i blaves, algunes galàxies el·líptiques grans i de color blanc pàl·lid, i moltes galàxies de mida mitjana de color taronja i vermell. Fins i tot galàxies més petites, fins a diminuts punts febles, apareixen en tots aquests colors. Crèdit: ESA/Webb, NASA i CSA, C. Willott (Consell Nacional de Recerques del Canadà), R. Tripodi (INAF - Observatori Astronòmic de Roma).
Clic a la imatge per engrandir.. Una estrella brillant domina el camp. Darrere seu hi ha una galàxia espiral rosa que sembla que els seus braços estiguin retorçats perquè la gravetat ha distorsionat la llum que en prové. Al fons hi ha altres galàxies. A la part superior hi ha les galàxies el·líptiques difuses la gravetat de les quals domina aquest cúmul. Crèdit: ESA/Webb, NASA i CSA, C. Willott (Consell Nacional de Recerques del Canadà), R. Tripodi (INAF - Observatori Astronòmic de Roma)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari