Sci-Bit a l'eclipsi total del 12 d'agost del 2026

El passat 12 d'agost, Sci-Bit va anar a gaudir de l'eclipse total de Sol al poble de Montbrió del Camp, a la comarca del Baix Camp a la catalana província de Tarragona. L'ajuntament de la localitat va habilitar un espai a on la visió de l'eclipsi total va ser excel·lent i força còmoda, que valorem amb un 10 a la organització!

A continuació us deixem un recull d'imatges nostres i del Sergio Ferris de l'Observatori Astronòmic d'Albanyà. Esperem que les gaudiu com ho hem fet nosaltres.

Clic per engrandir. L'eclipsi total. Al centre de la fotografia es veu el Sol parcialment ocult per la Lluna. Només queda visible un anell molt brillant de llum solar al voltant del disc lunar, creant un efecte espectacular semblant a un «anell de foc». La llum del Sol, difosa per l’atmosfera, produeix una intensa tonalitat daurada i ataronjada al voltant de l’eclipsi. Crèdit: Sci-Bit, Xavier Civit 

El cercle fosc central és la Lluna i l'halo lluminós que l'envolta és la corona solar. El detall més espectacular és que la corona no apareix com un simple cercle blanc uniforme: té una estructura asimètrica, amb més extensió i brillantor en algunes direccions. Això és físicament important, perquè la corona segueix la configuració del camp magnètic del Sol. Les zones on el camp és més ordenat donen lloc a les estructures coronals allargades, mentre que les zones més actives poden produir formes més complexes. la corona és clarament més extensa en algunes direccions. A la part inferior i lateral es veu una estructura més difusa, mentre que la zona immediatament al voltant del disc lunar és molt més intensa. 

Clic per engrandir. Hi ha una molt probable taca solar. Aquest és probablement el detall astronòmic més interessant de la fotografia. A la zona superior-esquerra de la falç apareix una petita estructura fosca, allargada. Per la seva posició i aspecte, és molt probablement una taca solar. El seu aspecte és coherent amb fotografies d'eclipsis en què les taques solars queden visibles sobre la fotosfera. Per exemple, en altres fotografies d'eclipsis parcials es poden observar perfectament les taques solars mentre la Lluna cobreix una part del Sol. Crèdit: Sci-Bit. Josep Lluís Asensio.

Clic a la imatge per engrandir. La zona blanca extraordinàriament brillant de la dreta és el que interpretem com un anell de diamant, o molt pròxim a un anell de diamant. És la combinació de:  Fotosfera solar + corona + relleu lunar, just quan la Lluna acaba de començar a descobrir pràcticament tot el disc solar. La part blanca és la fotosfera: és milions de vegades més brillant que la corona i, per això, queda completament sobreexposada en aquesta fotografia. Crèdit: Sci-Bit. Josep Lluís Asensio.

 

Clic a la imatge per engrandir. El que domina la imatge és la lluminosíssima perla de fotosfera que apareix a la dreta de la Lluna. La Lluna ja ha ocultat pràcticament tot el disc solar i només queda una petita zona de fotosfera visible. Aquesta zona és tan brillant que queda fortament saturada a la fotografia. Al voltant hi ha: La corona solar, molt més tènue; una fina emissió vermellosa de la cromosfera i diverses prominències de les que en parlarem més endavant. Crèdit: Sci-Bit. Josep Lluís Asensio.

Un detall molt interessant: la Cromosfera

Observeu la línia vermella fina que ressegueix alguns trams de la circumferència lunar. Aquesta és molt probablement la cromosfera solar, que queda exposada durant els instants al voltant de la totalitat. La diferència de brillantor entre les diferents capes és enorme:

• Fotosfera; extremadament brillant
• Cromosfera; molt més feble
• Corona; encara molt més feble

Per això una sola exposició no pot representar perfectament les tres. I això explica l'aspecte tan espectacular però també una mica "cremat" de la zona blanca.

Clic a la imatge per engrandir.  El disc de la Lluna apareix gairebé completament negre i molt ben retallat. La geometria és especialment neta, amb una circumferència molt definida. Al voltant del disc lunar apareix la corona solar, però amb una exposició relativament continguda. Això fa que tingui aquest aspecte de halo tènue i uniforme, sense arribar a mostrar les estructures coronals més extenses. El detall més interessant són les protuberàncies solars: A l'esquerra destaca una protuberància vermellosa/magenta molt brillant, que sobresurt clarament del limbe solar (CME). A la dreta n'hi ha una altra de molt més petita, també vermellosa. Crèdit: Sergio Ferris Girbés, Observatori Astronòmic Albanyà

Aquest color vermell és característic de l'emissió de l'hidrogen, especialment de la línia H-alfa, procedent del plasma relativament fred de la cromosfera i les protuberàncies.