"Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que se'n recordin".
El petit príncep
Antoine de Saint-Exupéry
P.D. Dedicat a tots aquells adults que rondinen quan tenen aprop la canalla jugant
06/12/2014
Quelqu'une du Petit Prince
La obra més coneguda de l'Antoine de Saint-Exupéry ens ha deixat tot un seguit de petites reflexions. Us en deixo una:
"Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que se'n recordin".
"Totes les persones grans han començat essent nens, però n'hi ha poques que se'n recordin".
04/12/2014
El Patronat Ribas
Avui us parlaré d’un lloc força emblemàtic del meu barri, malgrat que els santgenisencs gairebé sempre el veiem d’esquena, el coneixem entre nosaltres com el Patro o el Ribas.
Tot comença a principis del segle XX. Els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat va comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís (Natzaret) i el torrent de Sant Genís o de collserola (Av Jordà). L'edifici va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de construccions singulars com ara l’antiga seu de la Caixa de Pensions a Laietana/Jonqueres, la Cripta del temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, les Cases Pons al Pg. Gràcia/Rda. Sant Pere, el Col·legi de Jesús-Maria al Pg de Sant Gervasi, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa de Manuel Arnús, coneguda com «El Pinar» al final de l’Av. Tibidabo, al costat de l’estació del funicular, entre d’altres. Com podeu veure alguns d’ells edificis de una grandària més que considerable.
Per a la construcció del magnífic i majestuós edifici del Patronat Ribas, l'arquitecte es va inspirar en el mètode Montessori, un model d’ensenyament força avançat i innovador per a aquella època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats...., res de semblant amb la idea que molts de nosaltres tenim o teníem dels antics orfenats. Des d'aquest enllaç podeu accedir a una magnífica col·lecció fotogràfica dels primers anys del Patronat, recollida per l’Amèlia Llauradó. L’orfenat amb aquestes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200.
La institució va funcionar fins al curs 1971-1972, durant els darrers anys de la dictadura franquista en què es va treure a subhasta per 170 milions de pessetes.
Amb el tancament, els nens van ser acollits a les Escoles Ribas de Rubí, i a Mollet del Vallès. En conèixer-se públicament la venda, va començar una campanya per evitar l’enderrocament de l’edifici per construir-hi habitatges, i perquè es pogués destinar a finalitats educatives o sanitàries, i hi van col·laborar les associacions de veïns dels barris de la zona, i també antics alumnes de l’orfenat, com ara Francisco Orozco, que es va dirigir al procurador en Cortes Eduardo Tarragona, i fins i tot al llavors president del govern, l’almirall Carrero Blanco.
El 3 de desembre del 1972, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’antic orfenat per convertir-lo en centre d’ensenyament, amb una inversió de 73 milions de pessetes, i el va cedir al Ministeri d’Educació i Ciència. Finalment, la lluita de totes les associacions de veïns de la zona de la Vall d’Hebron, que aplega Sant Genís dels Agudells, els Penitents, Montbau, el Carmel, el Coll, Vallcarca i Horta, va aconseguir el 1977 que l’edifici i part dels seus espais fossin convertits en els dos instituts, Un de FP i un altre de Batxillerat. Des de l'1 de juliol del 2002 aquests dos instituts es van fusionar creant el nou IES Vall d'Hebron.
Tirant enrere direm que la família Ribas es tractava d´una família que disposava de grans bens materials i van reflectir un singular interès en la millora de les condicions de vida dels infants, recordem que estem parlant de principis del S XX. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l´últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir als nens.
Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orfenat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament d´en Lluís Ribas (1-05-1911):
"Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l´alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit."
Dins del terrenys del Patronat s’hi trobava la masia de Can Besora, edifici principal de l’antiga finca. Estava ubicada al carrer Natzaret, al darrere del Patronat Ribas. Inicialment, la finca era molt gran i hi havien dues heretats amb les respectives cases. L'altra casa era on ara hi ha el barri de la Teixonera, que va desaparèixer al començament del segle XX (al nomenclàtor d'aquell barri ha quedat el carrer de les Escales de Can Besora). Malauradament la masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80, sabem que fins llavors era utilitzada com amagatall i fumador per alguns dels alumnes quan feien campana.
Tot comença a principis del segle XX. Els germans Rossend, Frederic i Lluís Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas es va constituir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat va comprar la finca de Can Besora, a la zona compresa entre el passeig de la Vall d'Hebron, l'antic camí de Sant Genís (Natzaret) i el torrent de Sant Genís o de collserola (Av Jordà). L'edifici va ser dissenyat i construït per l'insigne arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, autor de construccions singulars com ara l’antiga seu de la Caixa de Pensions a Laietana/Jonqueres, la Cripta del temple del Tibidabo, el Palau de Justícia, les Cases Pons al Pg. Gràcia/Rda. Sant Pere, el Col·legi de Jesús-Maria al Pg de Sant Gervasi, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa de Manuel Arnús, coneguda com «El Pinar» al final de l’Av. Tibidabo, al costat de l’estació del funicular, entre d’altres. Com podeu veure alguns d’ells edificis de una grandària més que considerable.
Imatge actual del Patronat, clicar per engrandir
Per a la construcció del magnífic i majestuós edifici del Patronat Ribas, l'arquitecte es va inspirar en el mètode Montessori, un model d’ensenyament força avançat i innovador per a aquella època. El centre disposava d'instal·lacions molt completes: vestíbuls per a visites, capella, sala d'actes, instal·lació de cinema sonor, aules i sales d'estudi, biblioteca, laboratoris, gabinet de física, clínica i infermeria, barberia, etc. A més d'un seguit d'aparells molt innovadors per a l'època com a un aparell de raigs X, rentadores, rentaplats...., res de semblant amb la idea que molts de nosaltres tenim o teníem dels antics orfenats. Des d'aquest enllaç podeu accedir a una magnífica col·lecció fotogràfica dels primers anys del Patronat, recollida per l’Amèlia Llauradó. L’orfenat amb aquestes magnífiques instal·lacions, era capaç d’acollir 800 alumnes però mai en va tenir més de 200.
La institució va funcionar fins al curs 1971-1972, durant els darrers anys de la dictadura franquista en què es va treure a subhasta per 170 milions de pessetes.
Amb el tancament, els nens van ser acollits a les Escoles Ribas de Rubí, i a Mollet del Vallès. En conèixer-se públicament la venda, va començar una campanya per evitar l’enderrocament de l’edifici per construir-hi habitatges, i perquè es pogués destinar a finalitats educatives o sanitàries, i hi van col·laborar les associacions de veïns dels barris de la zona, i també antics alumnes de l’orfenat, com ara Francisco Orozco, que es va dirigir al procurador en Cortes Eduardo Tarragona, i fins i tot al llavors president del govern, l’almirall Carrero Blanco.
El 3 de desembre del 1972, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’antic orfenat per convertir-lo en centre d’ensenyament, amb una inversió de 73 milions de pessetes, i el va cedir al Ministeri d’Educació i Ciència. Finalment, la lluita de totes les associacions de veïns de la zona de la Vall d’Hebron, que aplega Sant Genís dels Agudells, els Penitents, Montbau, el Carmel, el Coll, Vallcarca i Horta, va aconseguir el 1977 que l’edifici i part dels seus espais fossin convertits en els dos instituts, Un de FP i un altre de Batxillerat. Des de l'1 de juliol del 2002 aquests dos instituts es van fusionar creant el nou IES Vall d'Hebron.
Tirant enrere direm que la família Ribas es tractava d´una família que disposava de grans bens materials i van reflectir un singular interès en la millora de les condicions de vida dels infants, recordem que estem parlant de principis del S XX. D´acord amb la voluntat testamentària d´en Lluís Ribas i Regordosa, l´últim dels germans Ribas en morir, s´havien de construir unes Escoles i un Orfenat, gratuïts, per tal d´educar i assistir als nens.
Els hereus de confiança del Sr. Ribas: Sr. Jaume Carner, Sr. Eduard Amat i Sr. Josep Ventolra, constituïts en Patronat, van prendre la iniciativa fent construir les Escoles Ribas a Rubí i l’Orfenat Ribas a Barcelona, tal com manava el testament d´en Lluís Ribas (1-05-1911):
"Nomeno als hereus de confiança perquè realitzin tots els meus bens amb la major promptitud que els sigui possible, i inverteixin el seu producte en l´alçament d´un edifici escola en el poble de Rubí, en el cas que en aquella data no s´hagués construït ja; i un altre edifici en el lloc que escolleixin en aquesta ciutat (Barcelona), destinat aquest últim a recollir i educar a nens i nenes orfes de pares (amb preferència als d´aquesta ciutat), devent-se les quantitats que es destinessin a les dites institucions dividir-se una part en la construcció i instal·lació, i un altra a la formació de capital pel seu sosteniment, facultant als meus citats hereus, segons les instruccions que els hi hagi donat de paraula o per escrit."
Dins del terrenys del Patronat s’hi trobava la masia de Can Besora, edifici principal de l’antiga finca. Estava ubicada al carrer Natzaret, al darrere del Patronat Ribas. Inicialment, la finca era molt gran i hi havien dues heretats amb les respectives cases. L'altra casa era on ara hi ha el barri de la Teixonera, que va desaparèixer al començament del segle XX (al nomenclàtor d'aquell barri ha quedat el carrer de les Escales de Can Besora). Malauradament la masia de Can Basora va ser enderrocada cap els anys 80, sabem que fins llavors era utilitzada com amagatall i fumador per alguns dels alumnes quan feien campana.
Can Basora, clicar per engrandir
Com que col·laboro periòdicament en la e-ràdio del meu barri, gran part d'aquesta entrada també la teniu disponible en àudio.
02/10/2014
Made in Japan
No, no va de Deep Purple. Avui vull compartir un parell de vídeos, dels que m'estalviaré fer comentaris, a on la tecnologia i l'art van junts de la mà.
Espero que els gaudiu com he fet jo quan els he descobert per la xarxa.
El primer porta per nom "pleiades"
Ballarines & Coreografia: Saya Watatani, Maki Yokoyama
Director: Nobuyuki Hanabusa
Animacions: Seiya Ishii, Nobuyuki Hanabusa
El segon és "Torque starter"
Director: Nobuyuki Hanabusa, Yusaku Mochizuki
Diàbolo:Yusaku Mochizuki
Animacions: Minoru Kusakabe, Nobuyuki Hanabusa
I en trobareu molts més al seu canal de YouTube.
Espero que els gaudiu com he fet jo quan els he descobert per la xarxa.
El primer porta per nom "pleiades"
Ballarines & Coreografia: Saya Watatani, Maki Yokoyama
Director: Nobuyuki Hanabusa
Animacions: Seiya Ishii, Nobuyuki Hanabusa
El segon és "Torque starter"
Director: Nobuyuki Hanabusa, Yusaku Mochizuki
Diàbolo:Yusaku Mochizuki
Animacions: Minoru Kusakabe, Nobuyuki Hanabusa
I en trobareu molts més al seu canal de YouTube.
11/02/2014
La frase
Un banquer és un senyor que ens deixa un paraigua quan fa sol i ens el reclama quan comença a ploure.
Samuel Langhorne Clemens (Mark Twain), escriptor i periodista nord-americà.
07/02/2014
Primera imatge de la Terra des del Curiosity
La NASA ha publicat el passat dia 6 de febrer la primera imatge de la Terra des de Mart captada pel rover Curiosity, durant la seva missió al nostre planeta veí.
La Terra és el punt més brillant que es distingeix en la nit marciana. En aquesta imatge presa després de la posta de Sol al planeta vermell, es pot distingir la brillantor del nostre planeta i una tènue brillantor de la Lluna. Per facilitar la visió l'equip del Curiosity ha augmentat la imatge original.
La Terra és el punt més brillant que es distingeix en la nit marciana. En aquesta imatge presa després de la posta de Sol al planeta vermell, es pot distingir la brillantor del nostre planeta i una tènue brillantor de la Lluna. Per facilitar la visió l'equip del Curiosity ha augmentat la imatge original.
Per veure la imatge original en HD, fes un clic aquí.
El rover Curiosity
Aquest article també l'he publicat en castellà a Astroseti
26/01/2014
25/01/2014
Sant Google
Hem de reconèixer que el cercador de Google ens ha fet a tots la vida bastant més fàcil. Encara que jo no sigui gaire partidari d'afegir segons quines aplicacions al meu compte o al meu navegador, sé de gent que està força contenta de haver-ho fet.
Si teniu curiositat de veure el quarter general de Google inc. al 1600 Amphitheatre Parkway de Mountain View, California, ho podeu fer a les imatges de més abaix.
Si ho voleu trobar vosaltres mateixos, feu un clic a l'imatge per engrandir-la i podreu veure les coordenades de Google Earth per anar-hi (al peu de la foto). Google es troba als 2 conjunts d'edificis de la part superior de la imatge, els 2 edificis en forma de L encarades del davant, son la seu d'Android, el S.O. de la majoria de smartphones que no son d'Apple.
Captura de pantalla de Street View, observeu el cartell del semàfor.
La seu d'Android, podeu veure el ninot gegant del logo a l'entrada.
I si voleu tafanejar una mica més, un cop obert el Google Earth, doneu tranquil·lament la volta als edificis amb el Street View i podreu contemplar als empleats de Google saludant, no sé si surten tots però, bastants sí!.
22/01/2014
Tres Sols a Rússia
El fenomen del parheli ha provocat una espectacular imatge que ha pogut
ser documentada en un parell de localitats del sud-est de la Rússia
europea
El fenomen meteorològic del parheli o paraheli és un efecte òptic bastant comú, està associat a la reflexió/refracció de la llum, produït per una gran quantitat de partícules de gel presents en els cirrus. Molt semblants als halos (de fet poden i solen succeir al mateix temps), es manifesten al voltant de 22 º a l'esquerra i/o dreta del Sol com a taques brillants i fins acolorides al cel.
El cas que ens ocupa va tenir lloc a principis d'aquesta setmana, i va poder ser documentat a les ciutats russes de Kazan i Samara. El curiós d'aquest cas és que aquest efecte ha provocat que es poguessin "veure" 3 Sols, el que ha provocat la sorpresa dels observadors en directe. Fins i tot en un d'ells es va poder observar una mena d'arc de Sant Martí (halo) que unia els 2 reflexos laterals.
El fenomen meteorològic del parheli o paraheli és un efecte òptic bastant comú, està associat a la reflexió/refracció de la llum, produït per una gran quantitat de partícules de gel presents en els cirrus. Molt semblants als halos (de fet poden i solen succeir al mateix temps), es manifesten al voltant de 22 º a l'esquerra i/o dreta del Sol com a taques brillants i fins acolorides al cel.
El cas que ens ocupa va tenir lloc a principis d'aquesta setmana, i va poder ser documentat a les ciutats russes de Kazan i Samara. El curiós d'aquest cas és que aquest efecte ha provocat que es poguessin "veure" 3 Sols, el que ha provocat la sorpresa dels observadors en directe. Fins i tot en un d'ells es va poder observar una mena d'arc de Sant Martí (halo) que unia els 2 reflexos laterals.
Encara que és un rar fenomen, ja ha estat documentat en altres ocasions, encara que sempre en latituds similars i acompanyats de baixes temperatures en superfície, A Kazán es trobaven a -24ºC durant el fenòmen, sent més habitual la seva observació a la sortida del Sol i aprop de l'horitzó.
Parheli observat a Kazán. Imatge Ilmira Minigareeva
Una altra imatge des de Kazán. @DashkinaLubov, via Twitter
El Parheli a Samara. Imatge Progorod News
Doble parheli vist a Fargo, Dakota del Nord, USA, el 18 de febrer de 2009
Imatge Gopherboy6956
Imatge Gopherboy6956
Vist a la xarxa
Aquesta noticia també l'he publicat en castellà a la web d'Astroseti
12/01/2014
Dedicat a un/s brètol/s
Benvolgut/da/s brètol/a/s
Et/us vull agrair l'esforç que has o heu realitzat aquesta nit/matinada per destrossar l'arbre de Nadal que l'A. VV. de Sant Genís, amb la col·laboració d'altres entitats del nostre barri, ha col·locat a la Pça. Meguidó.
El teu esforç ha servit per indignar i decepcionar als que amb molta il·lusió han volgut donar un toc nadalenc a un lloc emblemàtic del nostre barri.
Soc conscient, com la teva/vostra mare, que ets/sou un cas perdut. Dubto que puguis entendre el que et dic, així que si aquest és el cas, et convido a utilitzar el traductor de Google que incorpora el bloc, encara que probablement el teu primitiu llenguatge no hi surti.
Em sap greu que la teva/vostra fregida neurona (E. Punset dixit) no doni per a res més. Si no vols participar o gaudir de les activitats que es fan al barri, al menys no les boicotegis ni destrossis. I es que a banda de covard -amagant-te a la foscor de la nit- ets un ximple. I ho ets perquè a ningú se li acut fer destrosses a casa seva, i es que mal et pesi, el teu barri també és casa teva. Quan pixes oi que no ho fas apuntant amunt?, doncs això ve a ser el mateix.
Si l'avorriment et/us dona un malviure et/us vull donar uns consells; has/heu provat a llegir llibres?, a escoltar una altra música que no sigui la que t'embota el cervell?, a deixar les pastilletes que et prens?, a canviar de canal de tv?. Et recomano que ho provis un parell de setmanes, descobriràs que hi ha una altra vida al teu entorn, i fins i tot potser t'animaràs a concloure els estudis, que de ben segur has/heu deixat penjats.
L'arbre abans de ser destrossat
Estimat/s brètol/s, només et/us demano que la propera vegada, intentis buscar-te una manera de passar el temps, que no sigui la de destrossar la feina dels altres. Dona-li uns segons de reflexió a la teva/vostra esquifida i solitària neurona.
21/12/2013
La frase de la setmana
"La meteorologia és la ciència que ens permet conèixer el temps que hauria de fer"
Philippe Bouvard
Subscriure's a:
Missatges (Atom)