Mons d'altres llocs: Kepler-16 b amb dues postes de sol.

Mons d'altres llocs: Kepler-16 b, el veritable Tatooine amb dues postes de sol.

Clic a la imatge per engrandir. Il·lustració creada a partir d'aquest article. Crèdit: XD amb ChatGPT

Per al viatger interestel·lar de demà, hi haurà algunes "visites obligatòries". Planetes que no es poden perdre. Pel que fa a Kepler-16 b, no és tant el planeta en si el que val la pena la visita, sinó els seus... dos sols!

Una odissea interestel·lar: la primera missió per aterrar en un exoplaneta. Les imatges de Neil Armstrong posant els peus a la Lluna ens van commoure a tots. Imagineu-vos, doncs, com se sentiran aquells que rebin imatges d'una nau espacial aterrant en un altre món. Un món més enllà del nostre sistema solar! Per fer-ne una ullada, mireu aquest videoclip del documental d'Arte, Interstellar Odyssey.

M'encantaria tenir notícies teves i del nostre preciós planeta blau. Però ara per ara, continuo el meu viatge interestel·lar. I acabo d'arribar a Tatooine. Sí. Ja saps. El planeta...desert, l'illa de Star Wars on Luke Skywalker va passar la seva infància. Aquella al cel de la qual surten i es ponen dos sols. En realitat, evidentment no m'estic acostant al Tatooine real. Més aviat, aquell que els astrònoms anomenem Kepler-16 b. El primer planeta amb dos sols al cel que els investigadors han descobert a la nostra Via Làctia.

Clic a la imatge per engrandir. Demostrant que una doble posta de sol és qualsevol cosa menys ciència-ficció, Kepler-16b orbita un parell d'estrelles. És com el planeta natal de Luke Skywalker, Tatooine, i va ser un dels primers mons trobats orbitant una estrella binària, descobert el 2011 per Kepler. Crèdit: NASA, X.

Sobre Kepler-16 b hi ha dues ombres

No és tan lluny de casa. Només 245 anys llum. Sols 3.000 milions d'anys de viatge en cotxe. I no és tan especial. Un planeta de la mida del nostre Saturn, un planeta gasós gegant. Així que no vam intentar aterrar-hi. Tot i que la nostra guia diu que Kepler-16 possiblement té un nucli de roca i gel. Però des de dalt, us podeu imaginar com deu ser tenir dues ombres.

Clic a la imatge per engrandir. Un possible cartell per quan l'Oficina de Viatges d'Exoplanetes de la NASA ens convidi a comprar bitllets per a Kepler-16 b. Crèdit: NASA

Els dos sols de Kepler-16 b són força diferents entre si, ja ho sabeu. El primer, Kepler-16 A, és una nana taronja d'aproximadament un 70% de la mida i la massa de la nostra estrella. El segon, Kepler-16 B, és una nana vermella fins i tot més de 3 vegades més petita. I tots dos orbiten l'un al voltant de l'altre en poc més de 40 dies. Mentre que el seu planeta compartit triga gairebé 230 dies a completar una òrbita completa.

Clic a la imatge per engrandir. Recreació artística del planeta Kepler-16 b. Crèdit: NASA

Dos sols, però temperatures molt baixes

Tot i que hi ha dos sols i han mantingut el seu planeta a menys de 105 milions de quilòmetres de distància, sols tan petits no poden fer augmentar la temperatura. Mai baixa dels -75 °C. És difícil imaginar que cap forma de vida pugui prosperar aquí.ens queixem a la nostra vella Terra quan arriba l'hivern.

Ho hem de  deixar aquí per ara, el nostre guia s'està impacientant. Encara ens queda molt camí per recórrer fins arribar a la nostra propera parada exoplanetària. Ja us ho explicarem...

Ho he vist aquí.

El secrets de Star Wars 2: La Força

Obi-Wan Kenobi, el famós Cavaller Jedi, defineix a la Força de la següent manera: "És un camp d'energia creat per tots els éssers vius. Ens envolta i ens penetra. Uneix a la galàxia com un tot".

La Força seria un substrat omnipresent, manipulat a voluntat per aconseguir tot tipus de coses divertides. Es pot traslladar aquesta força al nostre món?

Aquesta definició té les seves arrels en les antigues interpretacions del món. Recordem en particular, la quinta essència, el cinquè element, del qual el filòsof grec Aristòtil va omplir el cel per completar l'acció de l'aire, la terra, l'aigua i el foc. Ens recorda també l'èter, un mitjà imaginat pels físics del segle XIX com un suport necessari per a la propagació de la llum i que va ser descartat en 1887.

La Força de Star Wars, L'energia de la vida?

La Força també evoca una de les idees més fascinants de la física moderna: l'energia del buit. Però el buit que evoca la falta de contingut, podria tenir qualitats ?. Els físics han descobert que un àtom pot interactuar amb el buit. En la mecànica quàntica, el buit es defineix com un estat de mínima energia, fluctuant constantment. És l'energia d'aquestes fluctuacions el què anomenem energia de buit. Ha d'afectar llavors, a tot l'univers ja que està essencialment buit.

Nosaltres des de fa gairebé 70 anys sabem que l'univers s'està expandint. Ara sembla clar que s'ha accelerat en el temps. Però el material, el que genera una força de gravetat atractiva, tendiria a reduir la velocitat de l'expansió de l'univers. Per informar d'una acceleració, es fa necessari invocar la presència d'una quantitat física capaç de contrarestar el joc de la gravetat, del que les propietats siguin similars a les de l'energia del buit. Podem imaginar que el Jedi recorre a aquesta font d'energia per les seves gestes. I per levitar un metre per sobre del terra, un Jedi ha de recollir l'energia mental associada a aquesta constant continguda en un cub de 9 quilòmetres de costat!. Així podem entendre per què el Jedi necessita una mica de concentració per aconseguir les seves gestes!.

A El Retorn del Jedi, l'Emperador Palpatine intenta convèncer a Luke Skywalker perquè s'uneixi al costat fosc de la Força. Donada la resistència d'aquest últim, l'Emperador utilitza la Força per matar-lo, colpejant-lo amb "raigs" que apareixen emesos pels seus dits. En aquest cas, la força converteix l'emperador en un potent generador electrostàtic. De fet, un raig és causat per l'acció d'un intens camp elèctric creat entre els núvols i el terra. L'aire es torna conductor, ja que és ionitzat per l'acció d'aquest camp, i el raig colpeja el terra. El camp elèctric necessari per ionitzar l'aire és tan gran, i el raig creat per l'acció de l'emperador té tanta durada, que es pot estimar que la diferència de potencial entre Palpatine i Luke és de més de 20 milions de volts. D'altra banda, la posició de l'emperador, i els dits separats estesos cap endavant, és excel·lent. El camp elèctric és molt més fort prop de la punta, el que explica que el raig es dirigeixi més fàcilment cap a la punta d'un parallamps. Només ens queda preguntar-nos, si no serà l'Emperador una bateria de gran capacitat?

 

Capítol anterior: Els secrets de Star Wars

Proper capítol: Pot existir una espasa làser?

Autor del original: Roland Lehoucq

Crèdit de les imatges: Lucas Film

Vist a www.futura-sciences.com