Catàleg Caldwell del Hubble. Objecte C25

 

Clic per engrandir. Imatge de C25. Crèdit: ESA/Hubble i NASA, S. Larsen et al.

Hi ha uns 150 cúmuls estel·lars globulars que recorren l'halo de la Via Làctia, que envolta la galàxia com una closca d'ou gegant i difusa. Però entre ells, Caldwell 25 és inusual. A diferència de la majoria dels cúmuls globulars, que són enormes núvols esfèrics d'estrelles velles que es creu que estan entre les més antigues de la galàxia, Caldwell 25 podria no ser de la nostra galàxia en absolut. Situat a uns 300.000 anys llum de la Terra, aquest cúmul es denomina de vegades "el vagabund intergalàctic" per la seva llunyania, fins i tot més que les majors galàxies satèl·lits de la Via Làctia, els Petits i Grans Núvols de Magalhães, que estan a uns 160.000 anys llum. Els científics han conjecturat que el cúmul pot formar part de les restes d'una petita galàxia que va ser capturada i pertorbada per la Via Làctia.

Caldwell 25 sembla ser bastant similar a altres grans cúmuls globulars, tot i que la seva extrema distància dificulta l'estudi i la comparació de les seves propietats amb altres cúmuls globulars de la Via Làctia. Normalment, totes les estrelles d'un cúmul globular són molt similars entre si quant a la seva composició, ja que solen formar-se en la mateixa zona general a partir dels mateixos materials. No obstant això, les observacions de Caldwell 25 realitzades pel Hubble apunten que la seva història és diferent.Aquest interessant cúmul alberga dos conjunts diferents d'estrelles gegants vermelles que tenen diferents quantitats de certs elements. Les gegantes vermelles són un tipus d'estrella que son el resultat quan una estrella de massa mitjana gasta el combustible que la manté cremant durant la major part de la seva vida. Un dels subconjunts de gegants vermelles de Caldwell 25, que es troba principalment en la regió central del cúmul, té una quantitat sorprenentment alta d'heli. Les diferències entre els dos grups han portat als científics a preguntar-se si les dues poblacions estel·lars es van formar juntes o començar com a grups individuals que després es van fusionar.

Caldwell 25 va ser descobert per l'astrònom William Herschel en la vigília d'Any Nou de 1788 i també està catalogat com NGC 2419. El cúmul és intrínsecament brillant, però sembla feble a causa de la seva llunyania. Té una magnitud de 10,4 i es troba en la constel·lació del Linx. En un telescopi d'aficionat típic, Caldwell 25 apareix com una brillantor circular suau i boirosa. A causa de la distància del cúmul, les estrelles individuals no es resolen fàcilment. L'observació sota cels clars d'hivern a l'hemisferi nord proporcionarà la millor oportunitat per veure Caldwell 25. Els observadors de l'hemisferi sud han de buscar-lo en el cel mirant al nord durant l'estiu.

 

C25 al web de la NASA
Índex del Catàleg Caldwell del blog